14.1 C
Província de Tarragona
Dissabte, desembre 10, 2022

Mostra de Teatre: Els estralls de la guerra, amb Escomesa

L’obra “Estralls”, de la companyia Escomesa, comptava amb una escenografia i un vestuari d’allò més funcionals. Fotografies: Enric Garcia Jardí.

«Això és una guerra, d’això es tracta». Aquesta frase, pronunciada per un dels personatges de l’obra, representa un bon punt de partida per a la reflexió. De què tracta una guerra? Molts de nosaltres no n’hem viscuda mai cap en pròpia pell, per sort, ni tampoc l’hem vista de prop. No hem hagut d’agafar un fusell, no hem perdut un fill o un marit al camp de batalla, no hem hagut de créixer com a infants entre els xiscles de les bales i el terrabastall de les bombes, no hem hagut de disparar contra uns desconeguts, no hem matat un altre ésser humà. Sabem, tanmateix, que la guerra no ens és pas tan llunyana, ni en termes geogràfics ni històrics. La coneixem, sobretot, televisada, mediatitzada, malgrat que a alguns coetanis els nostres pares, avis o besavis —una generació que tot just s’apaga— també ens en contessin, com a testimonis directes, anècdotes que sempre ens acompanyaran. A quants llocs del planeta es deuen estar entrematant, avui?

Escomesa és una companyia formada per exalumnes de l’institut Joan Mercader d’Igualada

L’obra Estralls, de Jordi Casanovas, que el passat dilluns 13 de juny la companyia igualadina Escomesa va representar al Teatre Tarragona amb una gran sensibilitat, posa el focus en els perjudicis, en els estralls humans que provoquen les guerres. Perjudicis de naturalesa diversa —des de la mort física fins a la no acceptació de la defunció d’algú estimat—, en persones també diverses —des dels xiquets que s’ho miren perplexos, o els joves que no volen agafar les armes, fins a la mare endolada, des del soldat ras fins al general assotat per les preguntes—. Aquesta mirada polièdrica de les conseqüències d’un conflicte bèl·lic es presenta, en l’obra, per mitjà d’una narració no lineal en què les històries de cadascú, a més a més, s’entrecreuen. Un mocador vermell que va apareixent d’escena en escena és l’element que visualment ho indica.

Amb una llum que semblava que situés l’acció en un espai terrós de combat, una escenografia i vestimenta d’allò més funcionals, i un aprofitament de l’espai escènic molt complet, la companyia va saber treure suc al text de Casanovas, que s’endinsa en la quotidianitat d’una guerra, amb tot el que això suposa, això és, amb la complexitat del contrast entre el drama més dolorós i les escenes còmiques que el dia a dia al front o a la rereguarda també comporta.

Des del punt de vista de la posada en escena, era interessant de veure com simbolitzaven la mort de personatges amb un llum de color roig, o com les interpretacions es combinaven amb una banda sonora que lligava les escenes amb cançons de David Bowie o Oasis, entre d’altres, i en les quals tot sovint es podia interpretar el contingut de les lletres relacionant-lo amb el que s’esdevenia davant dels espectadors. «I don’t want to be your hero. I don’t want to be a big man», canten, per exemple, a «Hero», Family of the Year.

“La companyia va saber treure suc del text de Casanovas”

Estem convençuts que l’actuació d’Escomesa, companyia formada per exalumnes de
l’Institut Joan Mercader d’Igualada, devia ser inspiradora per als presents i, en
especial, per als integrants dels grups tarragonins que participen a la Mostra de Teatre Jove. Des de Tarragona els saludem, doncs, agraïts per la representació que van oferir fa uns dies a la ciutat, i amb l’esperança que més endavant puguem coincidir novament en un teatre.

Article escrit amb les aportacions de l’alumne Marc Hernández Ferrer, del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès, i el suport del periodista Enric Garcia Jardí.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here