L’actor, que ha vingut amb ganes de gresca, ens conta una vida de picaresca, d’un jove sens rumb i d’hàbits insans, que canta rimant i balla break dance. No és pas un relat autobiogràfic, no és pas que l’actor malvisqui del tràfic (de drogues). És com si expliqués un nou Lazarillo: modern, rapejat, i amb un toc de quillo.
Última de les cròniques amb què hem seguit les obres de la Mostra de Teatre Jove
‘Lázaro’, de la companyia Leamŏk, és l’adaptació lliure del Lazarillo de Tormes, novel·la anònima del segle XVI, que es va poder veure la setmana passada al Teatre Metropol com a cloenda de la 29a Mostra de Teatre Jove de Tarragona. Amb un flow encomanadís, l’actor valencià Roberto Hoyos, acompanyat als plats per Marco Ferreira, hi conta, en primera persona, la història d’un jove perdulari (Lázaro) que passa per diferents estadis de la mala vida fins que aconsegueix estimar-se i traçar un camí propi en el camp de la música. Durant el periple, però, es veurà abocat al consum i el tràfic de drogues i serà víctima d’abusos policials.
Aquest Lázaro urbà i hip-hopper, que apareix en escena des de platea i que trenca la quarta paret constantment amb comentaris humorístics i preguntes que interactuen amb el públic, es posa a la butxaca, de seguida, els presents, ja siguin professors de secundària que es freguen les mans amb les connexions que podran establir, després, a l’aula, entre el clàssic i la versió contemporània, o bé alumnes bocabadats amb les piruetes i el llenguatge desenfadat de Lázaro, entre d’altres.
“L’actor es posa el públic a la butxaca, tant professors com alumnes”
Després de la representació, Hoyos, àgil en les improvisacions, fins i tot va improvisar un col·loqui posterior, que en teoria no estava previst. El diàleg al voltant de l’obra amb aquesta companyia professional va representar el punt i final de la Mostra de Teatre Jove. Una Mostra que ha mostrat una clara predilecció pel gènere musical, i que de ben segur que l’any vinent, en la 30 edició, tornarà a posar en evidència les ganes i el talent dels nostres joves. Mentrestant, uns i altres ens continuarem trobant als teatres.
Article escrit amb les aportacions d’alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès, i el suport del periodista Enric Garcia Jardí.
