Fa uns dies parlàvem de l’imponent edifici de la seu de l’Autoritat Portuària al número 53 del FET, que sortia al carrer fa tot just dos mesos. En aquella ocasió vam parlar amb el pare de l’edifici, Josep Maria Garreta, i amb un arquitecte ben entès amb les vicissituds del Barri del Port, Ramon Aloguín. “Em vaig inspirar en la força de la gent que viu del i pel mar, volia representar la vida dels pescadors i em sembla que ho he aconseguit”, ens explicava Garreta en un número 53 amb unes fotografies impressionants de l’arquitecura tarragonina, signades per David Oliete.
Tornem a l’autoritat portuària, aquest cop amb les arquitectes que la van restaurar
L’edifici portuari va ser construït a la dècada dels 80 però ha patit una restauració integral fa poc que l’ha posat a l’ordre del dia, després d’una intensa degradació, producte de la salinitat del mar i del pas del temps. Les autores d’aquest rentat de cara han estat Anna Adserà i Elisabet Prat, arquitectes de l’estudi P + A Arquitectes. “Nosaltres ens vam trencar molt el cap per realitzar aquesta reforma, volíem actualitzar l’edifici tot mantenint l’escala i la fesomia icònica, va ser un repte pel nostre equip”, expliquen al FET les dues arquitectes. Una gran inauguració, amb presència fins i tot del president de la Generalitat, va estrenar la renovació de l’edifici el passat mes de març.
Prat i Adserà defineixen l’edifici amb les mateixes paraules que l’autor, Garreta: una obra imponent i d’estil brutalista, és a dir, amb els materials nets i purs que queden al descobert i amb formes geomètriques. I si una cosa té la seu de l’Autoritat Poruària són formes geomètriques que criden l’atenció des de lluny, amb uns grans finestrals i una distribució circular i quasi simètrica des de tots els angles. Les finestres, precisament, van ser un maldecap per Josep Maria Garreta, ja que en el seu moment no es feien vidres tan grans i es van haver de posar partits. La restauració recent va permetre posar uns grans finestrals amb vidres sencers que donaven una altra impressió a l’edifici.
Actualitzar l’edifici tot mantenint-ne la fesomia icònia, el repte de les arquitectes
“Vam voler mantenir i respectar el que hi havia, no ser massa agosarades, perquè l’edifici ja era patrimoni de la ciutat i ja era un element icònic per si sol”, explica Elisabet Prat. Remarca, a més, la gran escala interior de formigó que ocupa l’espai central i que envolta un ascensor sorprenentment circular. Per la seva banda, Anna Adserà parla de l’existència d’un habitatge als pisos superiors que s’hauria destinat al president del Port i la seva família, un espai que va desaparèixer amb la reforma: “L’habitatge tenia molt bones vistes de la ciutat i del mar, però vam decidir dedicar-lo a oficines perquè ja no tenia sentit”. El despatx de la presidència s’ubica ara a la 4a planta de l’edifici, d’un total de sis.
La restauració va plantejar debats interessants sobre mantenir elements que, encara que fossin antics, “eren part de la història de l’edifici”, com les immenses columnes de formigó que criden l’atenció només d’entrar. “Era molt important saber què en pensava Josep Maria Garreta, així que quan ens va dir que li agradava el resultat final vam respirar alleujades”, fan les dues arquitectes, rient. El pare i una de les restauradores de l’edifici van compartir una conversa amb els subscriptors del FET a la presentació de la passada revista a la seu del Col·legi d’Arquitectes.
Atents: preparem un acte d’allò més interessant a la seu de l’autoritat portuària
Totes dues, Adserà i Prat, també es mostren satisfetes per la seva feina, segures que el resultat “agradaria a la gent i que no estàvem fent cap aberració”. Elles defineixen el repte de l’Autoritat Portuària com “una oportunitat impagable de treballar a casa i amb un edifici simbòlic” que els va portar un aprenentatge constant, reivindicant igualment la professionalitat dels més joves de l’ofici.
Si llegint aquesta peça us han entrat ganes de veure l’edifici, atents a les properes publicacions del FET perquè aviat anunciarem una proposta mig lúdica mig cultural que tindrà la seu de l’Autoritat Portuària com un dels al·licients -però no l’únic. Serà una bona oportunitat per descobrir un dels edificis més icònics de la nostra ciutat, admirat des del Serrallo, el Balcó del Mediterrani i les platges… i algun incentiu més!
Però per fer-vos més amena l’espera, aquí teniu unes quantes imatges més de l’edifici, signades per David Oliete:
