30.8 C
Província de Tarragona
Dilluns, agost 8, 2022

Restaurant persones i patrimoni

 

Joves de la Casa d’Oficis pinten les baranes del Pretori. Foto: Josep Gallofré.

Aconseguir que els joves es reintegrin de nou al sistema laboral i que coneguin un ofici. Aquesta és una de les principals premisses de la Casa d’Oficis de Campclar i la Part Alta, promoguda per l’Ajuntament de Tarragona mitjançant Tarragona Impulsa, i que enguany ha arribat a la seva novena edició. L’empoderament i el fet de treballar el patrimoni històric de Tarragona fa que els nois i noies participants millorin l’autoestima i vegin que poden arribar on es proposin.

La Casa d’Oficis té l’objectiu de reinserir joves de 16 a 29 anys al món laboral

Enguany, s’han format en tres mòduls: community management, restauració i rehabilitació de pintura i restauració i rehabilitació de fusta. La Casa d’Oficis, que finalitzarà el pròxim novembre, combina sis mesos de sessions teòriques i un altre semestre de pràctiques. Els joves són contractats per dur a terme diverses tasques en el patrimoni històric de Tarragona: “Actuem amb nanos que estan a casa sense fer res i només els vam demanar ganes d’aprendre”, explica Alba Navarro, tècnica de Tarragona Impulsa i responsable de la Casa d’Oficis.

reben formació teòrica i fan pràctiques en els àmbits de la fusteria i la pintura

L’Alba detalla que ha vist “un canvi de la seva autoestima”. No només en l’àmbit purament laboral, sinó també personal, ja que durant les classes s’ha fet una formació transversal, que ha permès “empoderar-los en tots els sentits perquè surtin amb èxit al mercat laboral”.

El Carlos, posant cinta protectora a les baranes del Pretori

La Casa d’Oficis treballa amb nois i noies de 16 a 29 anys. És el cas de la Rosa, natural de Campclar, i que forma part del grup de restauració i rehabilitació de pintura. Actualment, es troben pintant les baranes del Pretori, en mal estat a causa de les inclemències meteorològiques. A la Rosa sempre li havia cridat l’atenció la decoració i la pintura, però mai havia fet res en aquest sentit. “He agafat experiència, i més amb els consells del professor, qui ens ajuda a créixer en l’àmbit del treball”, explica.

aquest estiu treballen al passeig arqueològic i la plaça del rei

El Carlos també forma part del mòdul de pintura. Més enllà de pintar una habitació, mai havia treballat en aquest sector i pretén igual, com la Rosa, tenir una continuïtat laboral. Igualment, té bones paraules per al seu professor, François Tomas, qui ens detalla que s’ha tret l’òxid de les baranes i se’ls està aplicant tres capes de pintura especial.

El professor realça que el primer pas, i diu que el més important, és “protegir-ho tot, ja que fem feina sobre pedra romana i no podem deixar caure ni una gota de pintura”. Posteriorment, cal netejar el ferro, treure el màxim de la pintura antiga, la pols i començar a pintar. Tomas referma que “he vist que els interessava molt la pintura i percebo que pot ser una opció per a molts d’ells per reincorporar-se al món laboral”.

L’Aaron, restaurant una de les portes del Passeig Arqueològic

L’Aaron es defineix com un tarragoní de soca-rel. Defineix l’experiència de la Casa d’Oficis com un “privilegi”. Ell es troba restaurant les portes del Passeig Arqueològic, en el marc del mòdul restauració i rehabilitació de fusta. Posa èmfasi en el fet de “treballar el patrimoni de Tarragona en un sector nou per a mi com és la fusteria”, i no descarta dedicar-s’hi en un futur, ja que “és un ofici que s’està perdent”.

els joves volen seguir treballant en el sector

El Henry poleix les portes de fusta de la sortida del Passeig Arqueològic. Mentre continua amb la tasca explica que “he après a cultivar la fusta gràcies a la formació que m’han donat, i ara veig que puc restaurar moltes coses”. Com l’Aaron, li agradaria seguir en el sector.

El treball al Passeig Arqueològic és intens, amb molta feina per a fer. En aquesta edició de la Casa d’Oficis s’ha continuat restaurant les curenyes dels canons, tal com ja es va fer l’any passat, i s’ha seguit amb el treball a les portes. “Són nanos que no havien tocat mai l’ofici i gairebé no sabien el que era una serra”, comenta el professor del mòdul, Alexandre Arnau. Així mateix, el que més satisfà a l’Alexandre “és l’evolució que han tingut des del novembre”. “Els ho he dit en més d’una ocasió, perquè és important que s’adonin de les seves millores”, expressa.

els professors remarquen les millores dels alumnes

Els passos a seguir per restaurar les portes és molt similar al que es va fer l’any passat amb els canons. Primer cal netejar i sanejar per, després, consolidar les parts podrides o malmeses per realitzar-hi l’acabat i protegir-lo del sol i la pluja.

Restauració de les portes de sortida del Passeig Arqueològic

Tal com comentaven l’Aaron i el Henry, Arnau considera que la fusteria “és una opció laboral que valoren, sobretot perquè és un treball que s’estan perdent”. És per aquest motiu que valora la formació, i que aquesta “sigui l’excusa perfecta per treballar molts altres hàbits per portar a terme una responsabilitat en el futur”.

Són joves, amb moltes ganes d’aprendre. Ho demostra que, tot i el fort sol que cau a la plaça del Rei o al Passeig Arqueològic, no cessen ni un moment d’aplicar els coneixements apresos. Els agrada restaurar el patrimoni històric tarragoní. “Em satisfà moltíssim que els turistes vegin la feina que jo he fet i la valorin com a ben feta”, conclou la Rosa.

Josep Gallofré
Josep Gallofré
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here