20 C
Província de Tarragona
Diumenge, octubre 2, 2022

Adeu-siau, Pastisseria Palau

Josep Roquet-Jalmar, treballant a la pastisseria Palau. Foto: cedida.

Mai és fàcil haver de tancar un negoci. I encara és més difícil fer-ho quan aquest porta gairebé un segle en actiu i ha vist passar diferents membres d’una mateixa família. És en aquesta situació que s’ha trobat Josep Roquet-Jalmar Palau, propietari de la pastisseria Palau, arran de la seva jubilació. L’establiment va ser fundat el 1928, la qual cosa el converteix en el més antic d’aquest tipus de tota Tarragona. Situat sempre al carrer de la Unió ha vist passar tres generacions de pastissers i ha sigut un testimoni del pas de l’esplendor a la decadència d’aquesta via.

l’històric establiment baIxarà la persiana el 21 d’agost

El motiu principal que motiva l’adeu de la pastisseria Palau és la manca de relleu generacional. Roquet-Jalmar assegura que «no va ser una decisió fàcil, però arribat el moment s’ha de saber prendre la decisió que toca». El propietari de l’establiment també comenta que va intentar buscar persones interessades per continuar amb el negoci, sense èxit, i que vists els resultats d’aquesta cerca no calia allargar més la vida de la pastisseria amb l’esperança de trobar algú.

la manca de relleu obliga a tancar la botiga del carrer unió

Aquesta falta d’interès a fer sobreviure al negoci, per al pastisser, es deu, d’una banda, al fet que el seu és un ofici complicat «perquè vas al revés de la gent, els dies de festa és quan tens més feina, no hi ha caps de setmana ni festius». En aquest sentit, creu que és una d’aquelles feines que «has d’haver viscut». Roquet-Jalmar també creu que aquesta manca de relleu no es deu a un desinterès, sinó a un canvi d’hàbits i de costums. «Per tirar endavant un negoci com aquest necessites posar-hi moltes hores, molta dedicació i has de saber fer de tot. El fàcil és entrar a treballar a les 8 del matí i plegar a les 3 de la tarda. Això és el que vol fer tothom», explica.

La pastisseria sempre ha estat ubicada al carrer de la Unió: Foto: Gerard Gros.

Situacions com la de la pastisseria Palau no són úniques a Tarragona, ja que en els darrers anys diversos comerços familiars, de diferents àmbits, han anat abaixant la persiana per motius similars. La caiguda d’aquest tipus de botigues afavoreix les cadenes i les grans superfícies. Això fa que passejant alguns carrers del centre urbà sigui molt fàcil veure un gran nombre de locals buits. «Sembla que ara l’administració se n’està adonant i està impulsant mesures per intentar revertir aquesta tendència, però el mal ja està fet i és molt complicat de canviar», reflexiona el propietari de la pastisseria Palau. També afegeix que si es vol afavorir el comerç en aquestes zones cal prendre mesures més indirectes perquè la gent hi vagi: per exemple, ser més flexibles amb el temps que un vehicle pot estar aparcat en una plaça de pagament o intentar regular els preus dels lloguers dels locals.

JOSEP ROQUET-JALMAR VEU COMPLICAT EL FUTUR DE LES PASTISSERIES ARTESANALS

Respecte a la pervivència de les pastisseries artesanals a mitjà i llarg termini, Roquet-Jalmar es mostra pessimista. «A Tarragona fa uns anys érem 150 pastisseries agremiades. Ara en som 40», detalla. Diu que el sector de les pastisseries té molt negoci en unes dates molt concretes, com Nadal, Pasqua, Sant Joan o Tots Sants, però la resta de l’any el dia a dia és molt difícil de mantenir. Afegeix, a més, que l’oferta de certs productes que abans només es feien a les pastisseries ha augmentat molt, i posa un exemple: «Abans quan algú volia menjar un croissant havia d’anar a la pastisseria. Ara el pots trobar a la fleca, al supermercat, a tot arreu». Tot plegat fa que aquest tipus d’establiments cada cop ho tinguin més difícil per tirar endavant.

Roquet-Jalmar representa la tercera generació de pastissers. Foto cedida

En el cas de les pastisseries i forns tradicionals, Roquet-Jalmar també afirma que hi ha una sèrie de factors que han accelerat la seva caiguda, a diferència d’altres països com França. Allà, «el client ha de saber per llei si el producte que compra està fet per un artesà o si és precuinat». A més, també és habitual que a escala professional es facin concursos per trobar el millor artesà d’un ofici de tot França. El guanyador d’aquests certamens obté, a part d’un premi, un reconeixement o un prestigi que el client aprecia. Per al propietari de la pastisseria Palau, mesures com aquestes ajudarien aquests negocis a sobreviure millor. «Tot plegat és ensenyar o culturitzar a la clientela, cosa que aquí no es fa.», recalca.

L’establiment ha estat obert durant gairebé un segle. Foto: Gerard Gros.

Un dels desitjos que es va transmetre des de la pastisseria Palau quan va anunciar el seu tancament fou que des de l’Ajuntament s’intentés revitalitzar el carrer de la Unió, una via que ha perdut molta vitalitat amb el pas del temps. «L’altre dia vaig baixar des de la Rambla Nova i vaig comptar vint locals tancats», comenta. Roquet-Jalmar admet, però, que no és gens fàcil trobar una solució a aquesta situació. Això es deu, en part, pels canvis d’hàbits socials de vida, oci i consum que són molt complicats de revertir, i també a què els negocis s’han hagut de reinventar fins a arribar a un punt on ja no es pot anar més enllà.

el pastisser reclama la recuperació comercial del carrer unió

El pastisser, representant d’una tercera generació, se suma per raons de jubilació (com el cas de la llibreria La Capona), al tancament progressiu de locals en una artèria que havia estat la més comercial de Tarragona.

 

Gerard Gros
Gerard Gros
Estudiant de Periodisme
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here