Són les 9 en punt del matí que la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau ja enfila pel carrer de l’Alguer. Han quedat a quarts de 9 al Parc de la Ciutat i ara estan a punt d’entrar a la Tarraco Arena Plaça. Tornen a la jornada del diumenge i aquesta vegada per mèrits propis, ja que des del 2012, quan el Concurs de Castells va començar a celebrar-se dissabte i diumenge, els del barri cooperativista s’havien classificat sempre per la jornada prèvia al dia gran.
compartim el concurs amb la colla tarragonina
“Entren a plaça els Castellers de Sant Pere i Sant Pau”, diu la megafonia del concurs amb la veu del Quim Pons. Molts d’ells alcen els mòbils per gravar un moment històric: tornen a trepitjar l’arena de la plaça de braus de nou, ara cimentada. “Portem deu anys picant pedra i actuar avui amb les dotze millors colles del món casteller és una satisfacció”, confessa el Josep M. Pasqual, conegut popularment amb el nom de ‘Pasqui’. Ell això ja ho havia viscut, és un dels fundadors de la colla i abans havia format part dels Xiquets de Tarragona, però mai fins ara havia actuat diumenge amb els de Sant Pere i Sant Pau per classificació. “Gairebé m’ha saltat la llagrimeta”, afegeix.
Al seu costat, un dels que s’estrena al Concurs amb la camisa verda: “No sé què sentir perquè per a mi tot això és nou”. L’Esteve Bou, protagonista d’un dels reportatges de la darrera revista del FET, va entrar a la colla el 2019 i encara no ha viscut el certamen de la TAP amb camisa.
han actuat per primera vegada en diumenge per mèrits propis
Aquest diumenge són uns 350 castellers de Sant Pere i Sant Pau, entre camises i simpatitzants que avui llueixen la samarreta verda. “Avui hem de superar-nos a nosaltres mateixos. Si aconseguim descarregar tot el que portem en cartera, serà un goig”, deixa anar el Pasqui. La casualitat ha volgut que els del barri cooperativista siguin els primers en actuar amb el 3 de 8, un castell que no fa tants anys era el seu màxim, però ara el sovintegen. Executat gairebé a la perfecció, la tècnica decideix que després aniran a pel pilar de 7 folrat.
La Mar Pascual és la cap de canalla i una de les pilaneres. Està a les antigues quadres de la plaça de braus on els més petits passen l’estona, allunyats del soroll de la TAP. Falten pocs minuts per intentar l’espadat de 7 i s’han reunit tots els titulars per fer un pilar de 4 net per asserenar els nervis. El cap de colla, David Lobo, li diu a la Mar que “tècnicament el tenim, però que l’hem de controlar, molta consideració. Tremolarà”, avança. “Quan cridi el públic, que no ens moguin. Concentrats”, continua dirigint-se a l’acotxador.
“la feina dels últims anys està donant bons fruïts”
Quan arriba el moment, tornen a l’arena, s’apropen a la graderia per tenir punts de referència, però el pilar de 7 els queda en carregat. L’Esteve, que anava al folre, comenta la dificultat de fer castells en un lloc com la TAP. Els crits del públic, reboten contra l’estructura: “l’efecte bafle”, apunta Bou. Després del sotrac, els de Sant Pere i Sant Pau encaren un 4 de 8 de postal i només descarregar-lo, alguns castellers ja debaten si llançar el 3 de 8 amb el pilar o el 2 de 8 amb folre. Dos castells que per als del barri tarragoní són dos gammes extra. David Lobo fa una arenga: “El Concurs ja l’hem guanyat”, i tot seguit anuncia que intentaran el 3 de 8 amb el pilar.
Renuncien a la quarta ronda, ho provaran a la cinquena. La Mar està una mica adolorida pel cop de la caiguda del pilar quan mira la classificació i fa broma dient que “de moment anem setens!”. Mentre arriba l’hora, la Mar comenta que quan van saber que s’havien classificat per diumenge “va ser un merder”. “Teníem la temporada plantejada per guanyar dissabte, però després va ser un revulsiu. No hem canviat l’estratègia, anem amb tot”. Sap de la importància d’actuar avui entre les 12 millors colles: “La feina feta els últims anys, està donant fruits i ens està col·locant en un bon lloc”. Les darreres temporades ha entrat molt de jovent “que ve amb moltes ganes!”, exclama, i això ha fet que avui puguin somiar amb castells inèdits pels de Sant Pere i Sant Pau.
“actuar en diumenge era una somni. acabar desens és un premi”
Són quasi les tres de la tarda, cinc hores de Concurs ja. El cap de colla de la Joves de Valls ja ha anunciat que no utilitzaran la cinquena ronda i que, per tant, la competició se l’emporten els Castellers de Vilafranca. Però els de Sant Pere i Sant Pau juguen a una altra lliga i ells són avui el seu propi contrincant. Proven en solitari el 3 de 8 amb el pilar. Silenci absolut, la plaça sap reconèixer una fita com aquesta, però finalment els hi queda en intent perquè s’escapa un peu al pis de dosos. Una caiguda lletja, però ningú dubta que els de la camisa verda el tenien. És la seva manera de fer :“La gent ho sap, no som dels que tirem els castells per provar sort”, diu el Pasqui quan ja alcen els pilars de comiat.
El veterà, emocionat, remarca que “venir diumenge era un somni, -fa una pausa- quedar desens és un premi”.
La Mar és una de les que puja a recollir el premi. Exhibeix una rialla perquè sap que, malgrat les caigudes, el que han fet avui era impensable no fa tant de temps. Amb tot, sempre cal tenir perspectiva. Els de Sant Pere i Sant Pau es classifiquen en la desena posició de la XXVIII edició del Concurs de Castells, dins del top 10 del món casteller. No és el que, si no el com. I aquest 3 de 8 amb el pilar arribarà tard o d’hora.
I com apunt final: la bona salut de les colles castelleres tarragonines. Tarragona ha estat l’única ciutat que ha comptat amb tres de les seves colles locals a la jornada de diumenge. A més dels de Sant Pere i Sant Pau, la Jove de Tarragona ha lluitat fins al final per aconseguir el quart lloc, seguit dels Xiquets de Tarragona, cinquens, que han tornat amb les seves millors gales, ajuntant de nou els dos bàsics de 9.
Un any de represa, amb un certamen que ha evidenciat allò que alguns ens semblava impensable a inici de temporada, el nivell de les colles punteres és gairebé el mateix que el 2019. Una organització que un any més excel·leix, i una edició especial: 90 anys del primer Concurs de Castells, el 1932. Tot un seguit d’arguments que fan que Tarragona refermi ser una de les potes indiscutibles de l’anomenat triangle casteller, juntament amb Valls i Vilafranca del Penedès.
