El 2018 naixia a Tarragona, al si de la URV, un curs d’orientació per a la inserció sociolaboral destinat a joves amb discapacitat intel·lectual. Era un programa pioner, que després han copiat altres universitats. Inserlab ha desenvolupat quatre edicions amb un total de 45 alumnes i ara ha celebrat una trobada amb estudiants, professors i pares per posar en valor la seva tasca.
es cancel·la el curs per a joves amb discapacitat intel·lectual
Inserlab es reivindica perquè aquest curs 2022-2023 no pot oferir la cinquena edició per falta d’alumnes. No han arribat al mínim de 10 inscrits que demanen els patrocinadors del curs i això els ha portat a organitzar un acte de caire festiu que vol recordar a la societat la importància d’iniciatives que promoguin l’autoestima i l’autonomia de joves amb discapacitat intel·lectual.
“Inserlab és el millor que m’ha passat a la vida”, diu la Judith amb sinceritat. “Vaig arribar aquí per la insistència de la meva mare, llavors jo li deia que s’havia begut l’enteniment, que era impossible que jo fes un curs a la universitat”, reconeix. I quatre anys després, assegura estar-ne molt satisfeta, que “cal combatre la por al què diran” i que Inserlab li ha canviat per sempre.
la cinquena edició no es fa perquè no s’ha arribat a un mínim d’inscrits
La Judith Porras és una de les alumnes de la primera edició d’aquest programa pioner. Pau Palau i Sergi Moncunill són companys d’aquell curs. El Pau recorda especialment “el dia de la graduació perquè et sents universitari de veritat” i ara estudia per presentar-se a unes oposicions a l’Ajuntament de Tarragona. El Sergi rememora com la fita més important “el sentiment que vaig tenir el primer dia, quan vaig entrar al campus de la universitat”. Ell ja ha superat unes oposicions i en poques setmanes començarà a treballar d’ordenança a la delegació d’Hisenda a la Rambla Nova.
A l’acte -a la sala de graus del Campus Catalunya- també intervé la Sara Muñoz, alumna de la tercera edició. Com els seus companys, reclama “menys protecció dels pares” per poder “superar amb confiança” el repte que suposa estudiar a la URV. Per primera vegada, la Sara parla en públic en català. L’escolten altres estudiants, que també diuen la seva: “Aquí tinc una casa i una família, on tots som iguals”, afirma un. “La por ens paralitza i quan vens aquí la superes”, afegeix un altre.
“inserlab és el millor que m’ha passat a la vida”
A la trobada titulada ‘Fem pinya’ se sumen mares i pares, com la Maribel Prades, de la Sènia, mare del Manel: “Estava molt protegit i al principi teníem molta por -diu- però ara creiem que ha estat la millor decisió de la nostra vida”. El Josep Sendra, pare del Josep i de Reus, també parla d’aquesta “por al desconegut” i de “l’oportunitat que representa la formació en un entorn de professors altament qualificats que els ofereixen eines per al seu futur”.
Els seus testimonis avalen la importància d’Inserlab i fan incomprensible que la cinquena edició del curs no es pugui organitzar amb el suport econòmic de la Fundación ONCE i el Fons Social Europeu. El programa s’adreça a joves d’entre 18 i 30 anys amb una discapacitat intel·lectual igual o superior al 33% i s’orienta al desenvolupament d’habilitats i competències transversals que faciliten el creixement personal i la inserció laboral.
La coordinadora Teresa Torres lamenta la cancel·lació d’aquest curs perquè no s’ha arribat al mínim de 10 inscrits, però afirma que la trobada d’alumnes servirà per “mantenir viu l’esperit d’Inserlab i promocionar-lo de cara al curs vinent”.
“és incomprensible la cancel·lació d’un curs pioner a tarragona”
I és que no s’acaba d’entendre que un curs pioner a Tarragona es deixi perdre d’aquesta manera, mentre evolucionen i creixen les d’altres universitats. La Fundació ONCE i la pròpia URV no podien haver fet un esforç? I no hi ha empreses al Camp de Tarragona amb prou sensibilitat per donar suport a aquesta iniciativa?
