Un dia puges al tren a l’estació de Tarragona a les 8,50h i no arribes a Barcelona Sants fins a les 12,10h, dues hores després del previst. Els plans d’aquell dia han saltat pels aires. A través de Twitter, Renfe es limita a dir que “les afectacions poden superar els 45 minuts derivat d’una incidència a les instal·lacions d’Adif entre Bellvitge i Barcelona Sants”.
El comboi de la R16 s’atura a l’estació de Garraf, els lavabos no funcionen i les portes del tren no es poden obrir. Creix la tensió a l’interior dels vagons amb episodis d’ansietat i angoixa entre alguns usuaris. Quan el tren es torna a aturar a Castelldefels, permeten l’obertura de les portes. Un moment per respirar o una oportunitat per fugir i buscar alternatives al servei demencial de Renfe.
“el tàndem renfe-adif és el més nefast que patim avui els tarragonins”
Un dissabte al matí, amb l’estació de Tarragona plena a vessar, arriba el tren procedent de Riba-Roja d’Ebre (R15) amb només tres vagons i m’ensumo el drama. Qui coi decideix a Renfe posar-hi tres vagons i no sis? Efectivament, avui toca anar a Barcelona dempeus (alguns prefereixen seure a terra entre els seients). Quan pugen els usuaris d’Altafulla i Torredembarra, la situació es torna insostenible, però tots assumim amb resignació que aquest és el servei que ens toca patir.
Vagi per davant que soc un usuari esporàdic del trajecte ferroviari entre Tarragona i Barcelona i que aquestes dues situacions descrites són simples anècdotes entre totes les incidències que ofereixen el tàndem Renfe-Adif, el més nefast que hem de patir avui en dia els catalans, i especialment els habitants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Rodalies “és el punt feble de Barcelona i Catalunya, no podem continuar d’aquesta manera”.
Només cal seguir les xarxes socials per adonar-se -astorat- que hi ha dies que el primer tren que surt de Reus a les 5,33h (qui l’agafa a aquella hora és per anar a treballar!) “efectua la seva sortida des de Tarragona”. O que el següent comboi, el que passa per Tarragona a les 6,55h “no circula per incidència en origen” i la companyia convida els usuaris a agafar la “següent circulació”, sense oferir cap altra alternativa.
incidències tècniques, trens curts, vagons antics i no accessibles…
També pots comprovar que un dia al vespre, l’últim tren que surt de Barcelona a les 21,13h en direcció Tarragona “circula amb aproximadament 55 minuts de demora”. I un altre dia el tren que circula mitja hora abans acumula un retard de 75 minuts, cosa que vol dir que arriba a Tarragona cap a dos quarts de dotze de la nit i acabarà el trajecte a Tortosa a tres quarts d’una de la matinada!
“fins quan haurem de patir aquest servei?”
En fí, la realitat és tossuda per molt que la ministra del ram reiteri que l’Estat inverteix molt a Catalunya. Volen afavorir l’ús del tren amb abonaments gratuïts però el servei de Rodalies i Mitja Distància a Catalunya no supera l’aprovat. I no sembla que cap responsable polític vulgui assumir aquesta degradació progressiva. Això sense comptar que cada any el trajecte Tarragona – Barcelona es fa una mica més llarg (darrerament han sumat entre 6 i 8 minuts a cada recorregut), que no augmenten les freqüències de pas i que molts combois fan servir vagons antics, incòmodes i no accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
Fins quan haurem de soportar aquest servei demencial?
