Aquest diumenge 15 de gener a les 12 del migdia s’estrena al Teatre de Bonavista el documental ‘El moviment veïnal a Tarragona: 1964-1979’, coordinat per la periodista Berta Ramos. Es tracta d’un film que s’emmarca en un projecte de recerca de la Universitat Rovira i Virgili, realitzada el 2022 amb el mateix nom, a càrrec de Montserrat Duch, catedràtica d’Història Contemporània, i Federico Bardají, antropòleg i investigador principal.
diumenge s’estrena a bonavista un documental sobre el moviment veïnal
La investigació parteix el 1964, quan neix l’associació de veïns de Bonavista, la primera de Tarragona en fundar-se. Aleshores, es va constituir sota la clandestinitat com a ‘comissió de barri’, un equivalent a les ‘comissions obreres’ de l’època, però en l’àmbit de la lluita veïnal. Una quinzena d’homes i dones van impulsar l’entitat d’una Bonavista en construcció.
Berta Ramos recorda que en els anys 60, el procés d’industrialització de la ciutat dona lloc a una allau d’immigrants provinents de diferents zones de l’Estat com Andalusia, Extremadura o Múrcia, sense el suport ni la infraestructura per rebre’ls. “Per això, es produeix l’autoconstrucció de cases en barris com Torreforta o Bonavista”, argumenta la periodista.
l’audiovisual forma part d’una recerca sobre la força veïnal als barris
Els nous barris creixen de manera caòtica i sense recursos bàsics com l’aigua corrent, el clavegueram o el transport públic. “L’Ajuntament franquista invertia amb comptagotes”, afegeix Bardají. A partir d’aquesta situació, van sorgir altres associacions veïnals a la ciutat arribant pràcticament a la quinzena. Les demandes eren unitàries i l’any 1976 es va crear la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT). L’estudi arriba fins al 1979, any en què se celebren les primeres eleccions municipals en democràcia.
La recerca de Bardají conclou que el moviment veïnal va ser “premonitori” de les polítiques de benestar social. A més, es vinculava amb altres causes com l’Assemblea de Catalunya, la lluita pels drets humans o la cultura catalana, esdevenint així un moviment integral i transversal. L’antropòleg considera que el fenomen va tenir força davant l’Ajuntament. “Es van aconseguir escoles, clavegueram, aigua”, remarca. “Van esdevenir interlocutors vàlids per parlar amb l’administració i tenien tanta força i legitimitat que els polítics els tenien por”.
El documental dirigit per Berta Ramos plasma part d’aquesta recerca. Consta d’informació general de context, de relats de diferents testimonis i d’imatges de l’època, algunes de les quals inèdites i altres extretes de diferents arxius. La peça audiovisual té una durada de 21 minuts. Ramos admet que no tots els detalls estan al documental: “La idea és que formi part d’una maleta didàctica”. I és que, a més del film, la recerca també disposarà d’uns materials amb la voluntat de divulgar el fet veïnal a estudiants de secundària.
els veïns es van imbrincar amb altres lluïtes de l’època
D’aquesta manera, s’estén a altres espais per donar visibilitat a l’activisme veïnal de la ciutat i la seva transcendència en aquell període. Cal afegir que el mateix diumenge també es presentarà un mural artístic en homenatge al moviment veïnal a la plaça de la Constitució de Bonavista dissenyat pel col·lectiu Artgroup 27.7. Més endavant, en uns mesos, la investigació culminarà amb la publicació d’un llibre sobre el tema.
Ramos exposa que el moviment veïnal “va suposar un revulsiu molt important i estava clar que havia de néixer. Hi havia unes necessitats tan peremptòries que era evident que la gent s’havia de defensar”. Amb el pas dels anys, els veïns van anar aconseguint els serveis essencials. Valora positivament la feina feta i manifesta que “aquest tema és molt familiar per a mi”. La periodista va viure un parell d’anys a Bonavista i també va estar implicada en la causa. Admet que va ser “una situació dura”, però el barri tarragoní va poder sortir-se’n amb les millores.
s’han creat MATERIALS PEDAGÒGICS PER ALS CENTRES EDUCATIUS
Un altre dels temes interessants que posen damunt la taula és la imbricació amb els altres moviments. El moviment veïnal va confluir amb moviments feministes, pacifistes, ecologistes, associacions de mares i pares d’alumnes… Com a resultat es va teixir un lligam transversal molt fort entre les diferents associacions. “Era envejable la unió d’aquell moment”, expressa Ramos. Van ser moltes les persones que van formar part del moviment veïnal, algunes de les quals van tenir un perfil potent de lideratge. “Hi havia moltíssima gent vàlida, lúcida i molt preparada”, remarca Bardají. Joan Antoni Ruiz, José Arjona i Ana Torres són alguns dels noms destacats.
Cal destacar el paper de les forces d’esquerres, que també van empènyer a dinamitzar l’activisme entre veïns. De fet, moltes de les persones implicades estaven vinculats a l’entorn del PSUC. Fins i tot, el corrent més progressista de l’Església hi va contribuir. Entre ells, el jesuïta de la Floresta recentment homenatjat Paco Xammar.
la recerca culminarà amb la publicació d’un llibre
Gairebé 60 anys després de la creació de l’associació de veïns de Bonavista, l’homenatge arriba en forma de documental i de mural artístic per reconèixer i recordar la gran quantitat d’homes i dones que van articular un moviment social potent a la ciutat. Una tasca col·lectiva que encara perviu en un context completament diferent. Sens dubte, és una recerca interessant, de les poques que s’han dedicat a investigar el fenomen veïnal. És un tastet històric de la Tarragona més humil i obrera dels anys 60 i 70.
