Libertad Martínez és una apassionada de l’handbol des que era nena i corria pels carrers del barri de Sant Salvador, on encara viu. Durant l’etapa de jugadora va completar el curs federatiu per fer realitat el seu somni i ha anat trencat el sostre de vidre fins a convertir-se en l’única tarragonina que xiula actualment partits masculins i femenins de categoria estatal. El seu cas no era gaire conegut fins que va ser una de les participants en l’acte del Pregó de les festes de Santa Tecla del 2022, fet que confirma la importància de visualitzar les dones que, encara al segle XXI, són pioneres de la igualtat de gènere.
la tarragonina xiula partits d’handbol de categoria estatal
L’àrbitra tarragonina viu amb naturalitat la seva professió i parla amb normalitat del seu amor per l’handbol i dels viatges per tot el país per dirigir partits. Però quan la igualtat de gènere surt a la conversa, no defuig el debat, i fa gala del seu nom per reivindicar la importància de “visibilitzar” les dones que obren nous camins per convertir-les en “referents que ajudin les nenes a fer també el pas”.
“cal que hi hagi referents que ajudin les nenes a fer el pas”
Nascuda el 1988, fruit de la relació entre un riojà i una nord-americana enamorada d’Espanya, la Libi, com la coneix tothom, és la darrera de cinc germans i, amb 34 anys, pot dir que ha viscut amb intensitat. Doctorada en Filologia Anglesa a la Universitat Rovira i Virgili, combina actualment l’arbitratge amb les classes de secundària a La Salle de Sant Pere i Sant Pau i amb la criança de la seva primera filla, de 4 anys. “La meva parella és jugador d’handbol i això em facilita la sempre complicada conciliació entre el treball i la família”, explica.
martínez remarca la importància de “visibilitzar” les dones que obren nous camins
La més petita de la família ja viu també aquest esport amb passió i porta samarretes d’equips per casa, tot rememorant la història de la mare. “El meu germà jugava al Tarragona Handbol Club i jo vaig començar a fer-ho a la primera categoria per edat, la de benjamines. Com que no tenien conjunts de noies, vaig marxar, posteriorment, al Cambrils i a l’Ascó, on vaig arribar a sènior. I va ser llavors, amb 19 anys, quan vaig decidir fer el pas a l’arbitratge”, recorda.
(…)
Així comença el reportatge que dediquem a Libertad Martínez, un dels continguts que publiquem íntegrament al número 57 de la revista FET a TARRAGONA.
La publicació la pots demanar a Llibreria Adserà i Llibreria La Capona.
I si vols donar suport al periodisme de proximitat i qualitat, fes-te del FET i celebra amb nosaltres el desè aniversari:
