“Com que ha estat l’esport rei tota la vida, el futbol era essencialment masculí. Als directius dels clubs els ha costat fer equips femenins; sempre s’ha vist com un joc d’homes i els devia fer ràbia veure dones jugant-hi. Segurament és cosa del masclisme.” Aquesta és l’explicació que troba l’Anaís Fernández, davantera i segona capitana del Nàstic femení, al fet que hagi costat tant que les dones s’obrissin camí en aquest món. Una lluita, però, que encara té molt recorregut per fer al territori i, en especial, a la ciutat.
les dones joves s’obren camí en un entorn essencialment masculí
Sí, Tarragona compta enguany amb tres equips de futbol 11 a la Segona Divisió femenina de la Federació Catalana; és, però, el sisè i últim esglaó estatal, encara molt lluny del màxim nivell. La temporada passada, la 2021-2022, el Nàstic va recuperar l’aposta pel femení mitjançant l’absorció del primer equip del Racing Bonavista, un club lluitador en aquest aspecte.
La decisió del Nàstic de posar fi a massa anys sense conjunt femení probablement va arribar molt més tard del que seria desitjable, encara que si es mira d’on es ve tot suma. El projecte grana té especialment rellevància tenint en compte que és l’entitat esportiva més important de la demarcació. Però no és pioner. El Nàstic va aterrar l’any passat al panorama local per sumar-se al Futbol Club Tarraco, ubicat a Campclar des del 2012.
el ‘fet’ es troba amb jugadores del fc tarraco, nàstic i racing bonavista
Ha nascut un derbi local en tota regla amb un conjunt diferent de totes totes; el futbol popular, amb una entitat autogestionada íntegrament pels socis, és la seva senya d’identitat. Compromès amb moltes lluites socials, el femení és, evidentment, un dels pilars del Tarraco. “Que hi hagi més equips a la ciutat és bon senyal”, apunta la seva capitana i defensa central, Laia Garcia. Ho diu sobre el Nàstic, però també es refereix al Sant Salvador, que enguany s’ha sumat a la lliga. Ja són tres equips a la ciutat; costa, però s’avança.
la pionera rosa mallol explica la seva experiència dels anys 70
Per tal que es comenci a veure la llum en un indret tan fosc com és la província de Tarragona, moltes dones han hagut de picar pedra abans. Una de les primeres que ho va fer a casa nostra va ser Rosa Mallol. La Patxitxa, com la coneixen al seu barri, el Serrallo, ha estat una pionera en aspectes com la pesca, la Setmana Santa o el món casteller. També ho va ser al futbol local: va començar a la dècada dels anys 1970, amb 16 anys, al desaparegut equip tarragoní USFEAC, que jugava a l’antic camp del Nàstic, a l’avinguda de Catalunya.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge que podeu llegir íntegrament al número 57 de la revista FET a TARRAGONA.
Suma’t a la nostra comunitat de 700 subscriptors i dona suport al periodisme de qualitat i proximitat per només 35 euros tot l’any.
