Punt 1. N-340
Tercer itinerari participatiu en el marc del debat sobre el futur POUM de Tarragona, aquest dissabte amb propostes sobre eixos vitals com la N-340 i el traçat del tramvia. Tota una paradoxa: obligats a fer un canvi en la ruta pel nivell de soroll que hi havia a la 340. L’itinerari arrenca a Campclar. Hi participen una vintena de persones.
Aquí deixo tot un seguit d’apunts breus de les intervencions de l’oficina tècnica dels POUM i dels assistents:
- Els eixos vitals es proposen reduir el trànsit de cotxes i camions. Serà posible gràcies a la reordenació viària d’alta capacitat, facilitarà i dispersarà el trànsit d’entrada a la ciutat. Transformarà les vies d’alta capacitat (A-7 i AP-7) en rondes. Un cop s’asoleixi aquest objectiu, es podran transformar en carrers algunes carreteres que ja són de titularitat municipal.
- El tramvia està optimitzat per la circulació de persones en àmbits urbans d’una certa densitat. Tarragona potser no està en aquesta necessitat de transport urbà, però és un sistema de transport interurbà. L’estudi informatiu de la fase 2 del tramvia sortirà en els propers mesos.
- Quan s’implanti el tramvia a la N-340, en plataforma segregada, obligarà a redefinir la secció de la carretera, perquè es quedarà amb una amplada de 9,5 metres.
- Problema als ponts de Ramon i Cajal, Av. Roma i Santa Tecla.
- Intervencions dels assistents:
- Es pot reduir el nombre de carrils potenciant el transport públic. Resposta: les polítiques de reducció del cotxe estan pensades per l’àmbit urbà. La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Tarragona portarà un increment d’aparcaments dissuasoris i transport públic. El tramvia facilitarà la mobilitat entre els barris perifèrics i les poblacions properes.
- Creieu que si es facilita entrar tan ràpid a Tarragona es perdrà població? Resposta: aquestes vies d’entrada, amb la proposta d’eixos vitals, sí que seran més directes però no necessàriament més ràpides.
- El plantejament de canviar per on pasen els cotxes i no reduir-ne l’espai és un error. Complements dels assistents: els comerços necessiten portar mercaderies i que la població pugui arribar en cotxe. De Parc Riu Clar al Joan XXIII no es pot arribar bé caminant i portem 30 anys esperant una solució.
- Es proposa arribar als polígons amb el tramvia? Resposta: l’autobús ha de complementar el tramvia, que s’ha de pensar em clau interurbana i metropolitana.
Punt 2. Polígon del Francolí.
- Canvi important d’estratègia. El creixement del segle XX es basa en l’extensió. Ha tingut punts importants i molts punts negatius.
- Actualment es planteja que les zones que han quedat estancades, amb certa obsolescència, es transformin en una zona més urbana, amb comerços i habitatges.
- La transformació del Polígon Francolí i l’Horta Gran han de fer més amable la connexió entre Ponent i el centre.
- Actualment hi ha unes limitacions de Protecció Civil. Hem de fer que les mercaderies en tren passin per l’interior. També s’està fent actuacions que permetran que no passin mercaderies perilloses per l’A-27. La CLH ha de marxar. Així alliberarem la façana del riu de la ciutat i no tindrem les limitacions de Protecció Civil.
- El vial del Polígon Francolí ha de guanyar verd, voreres i transport públic, transformant-se en una rambla.
- Es planteja un by-pass del Corredor Mediterrani per l’Horta Gran i Polígon Francolí per permetre el pas dels trens d’Alta Velocitat pel centre de la ciutat. Es construiria 6km de via nova, sempre en túnel. És una aposta valenta a nivell municipal que és competència de l’Estat. Ubicar una estació de tren ajuda a potenciar una nova centralitat.
- Intervencions dels assistents:
- Correm el risc de gentrificació el Polígon Francolí com ha passat a Barcelona amb el 22@ i el Poblenou? Reposta: aquí no es preveu aquest model ja que no hi haurà una transformació d’ús total. És a dir, seguirà havent industria lleugera i comerç, no serà un procés immediat.
Punt 3. Horta Gran Sud.
- Es renaturalitzen espais com l’aparcament i es transforma la façana fluvial per fer que creuar el riu sigui més fàcil.
- La intenció es transformar la T-11 com la Meridiana de Barcelona en una Rambla.
- L’edificació a Horta Gran tindrà una baixa densitat, sense edificis de 17 plantes.
- La continuïtat de la trama urbana s’aconsegueix creant vida en el recorregut. Amb comerços, habitatges, bona il·luminació i facilitant el moviment amb transport sostenible.
- Comentaris dels assitents:
- Part de l’horta Gran queda com a espai no urbanitzable. Per tant, encara que no sigui públic, no es podrà edificar i s’haurà de renaturalitzar.
- Que passarà amb la infraestructura ja desenvolupada si es fa l’estació de l’Horta Gran? Resposta: la nova estació no resol totes les connexions, només resoldria la connexió amb Barcelona i València, no amb Madrid. Un cop publicat l’article, el regidor de Territori, Xavi Puig, puntualitza que sí es connectaria amb Madrid, a diferència del que passaria si la futura estació s’ubica a la plaça Imperial.
- Com de baixa densitat seria tota aquesta zona? Resposta: no serien habitatges unifamiliars però tampoc torres.
- Heu pensat en la inundabilitat? Resposta: els processos de transformació del sòl han de pensar en la inundabilitat. Quan es va fer el que hi ha ara, les tècniques eren més precàries.
Punt 4. Anella Horta Gran.
- Les hortes per les que hem passat quedaran com a sol no urbanitzable i, per tant, es protegiran.
- El PPU-9 és sol terciari i no s’ha desenvolupat. Es va urbanitzar fa anys i no han aportat vida, han quedat obsolets. Es preveu transformar l’ús a residencial en una gran part, la zona que queda més a la zona que toca a Parc Riu Clar, l’Albada i la Floresta. Es generarà una Rambla.
- El pas pel camí de l’Horta Gran ha d’estar en millors condicions. No és un parc, és un espai d’aliments i tant de bo poder venir aquí i comprar als pagesos directament.
- Existeixen eines que preveuen els sols no urbanitzables: els plans especials. Es proposa generar un àmbit que tingui com a objectiu preservar la zona i es pugui fer esport, comprar, i una viabilitat per les persones que depenen de la zona (infraestructures com sistemes de reg).
- Preguntes dels assistents:
- Les empreses que hagin de marxar del Polígon Francolí cap a on aniran? Resposta: es busca la compatibilitat d’usos, hi ha indústries que no contaminen ni fa soroll. El Polígon Riu Clar preveu una ampliació i podrien moure’s aquestes empreses. També es preveu ampliar el CIM El Camp a la part que toca a Bonavista.
- El PPU-9 també serà un ecobarri? Resposta: S’ha posat com a exemple del Polígon Francolí com a concepte d’organització, allò té una capacitat de ròtula, d’unió que no té el PPU-9, que té més una funció de consolidació.
- El matís de l’Horta Gran que toca a ponent què és? Resposta: un espai de transició, perquè no hi hagi un canvi brusc entre un espai i un altre. A les franges hi haurà un canvi de titularitat per evitar, per exemple, aparcar un cotxe al costat d’un conreu. També han de promoure que la gent que hi viu a l’Horta Gran tingui com a referència la zona de Ponent.
- Es necessiten camins per anar a Joan XXIII per evitar haver de baixar a l’N-340.
- La T-11 suposa una barrera important tot i les passarel·les.
- La xarxa de regs marquen els límits de les terres. Necessitem petites solucions que aconsegueixin que es respectin les infraestructures existents. Sense elles no serà possible la bona transformació de la zona. Ens trobarem que no hi haurà pagesos de quilòmetre zero. Resposta: canviem les regles de joc per canviar les expectatives, es donarà seguretat jurídica per revertir pràctiques com l’ocupació o el xavolisme.
