14 C
Província de Tarragona
Dimecres, maig 15, 2024

Baixant amb l’essència del Pajaritu

Un Pajaritu amb el Jordi Llort carregat i encara amb poc públic al capdamunt, el 2009. Foto: Andrea Eidenhammer.

Crítica, velocitat, bogeria, diversió i patacades. És la definició d’un dels actes més espectaculars del Carnaval de Tarragona que monopolitza la baixada Peixateria i el carrer Cós del Bou durant el matí del dissabte de la Rua de l’Artesania. Aquest 18 de febrer la famosa i esperada Baixada del Pajaritu tornarà a revolucionar la Part Alta per dotar el Carnaval tarragoní d’aquest esperit crític i festiu que sempre l’ha caracteritzat. Enguany arriba a la XVI edició després d’uns anys sense celebrar-se però al ‘FET’ hem anat a trobar els promotors d’aquesta singular i vistosa tradició que amb tan poc temps s’ha convertit en imprescindible al calendari de febrer.

Aquest dissabte torna la Baixada del Pajaritu, la cursa d’andròmines per excel·lència

Arrancar de la plaça del Rei, un tomb a la dreta, un altre a l’esquerra i encarar la baixada Peixateria de la millor manera per evitar una trompada estrepitosa i fer irremeiablement el ridícul: el pendent i la gravetat faran la resta. Sense frens, sense motor i esperem que no ens quedem sense dents. Sort de les bales de palla tan característiques que guien el recorregut i condueixen l’andròmina imparable fins al tombant del Cós del Bou, on el carrer s’aplana i es redueix la velocitat. Si tot segueix a lloc, l’andròmina puja per la baixada Misericòrdia i es ressitua a la plaça del Rei perquè l’adrenalina torni a temptar la sort.

El bisbe (Oriol Grau) beneeix la Baixada de l’any 2008. Foto: Andrea Eidenhammer.

Els valents -o eixelebrats, depèn de com es miri- que s’atreveixen a llençar-se al buit acostumen a ser colles d’amics, associacions ben avingudes o entitats infantils. Sovint amb un missatge reivindicatiu i sempre amb humor, aprofiten al màxim els vint segons de glòria que dura la baixada si les rodes no els juguen una mala passada. Els ‘pajaritus’ -les andròmines- acaben sent veritables obres d’art fetes amb paciència i imaginació (algunes més que d’altres). No és només l’instant de la baixada, és tot el que hi ha al darrere.

Sàtira, reivindicació, popular, transgressió: la Baixada manté l’essència des dels inicis, ara fa 18 anys

“És el millor moment del Carnaval, baixar a tota pastilla per aquí, la gent cridant i arribar baix…”, Jordi Llort i Laia Nolla recorden la sensació de llençar-se avall just als peus de la baixada Peixateria, mirant amunt. Primer el Jordi, des de la Colla Pajaritu, i després la Laia, amb La Pipel, van ser dos dels organitzadors de la icònica cursa d’andròmines per antonomàsia, que va idear fa divuit anys una colla d’amics amb ganes de passar-ho bé. “La llavor d’això va ser un acte molt friki, vestits d’esquiadors i baixant amb els esquís, l’any 2005″, recorda Jordi Llort. Els frikis eren ell i dos amics seus: Blai Mesa i Pau de Banyoles. “Recuperàvem la tradició de la baixada dels carretons que feien els nostres pares i volíem actualitzar-la”, explica ell.

Entre el 2012 i el 2014, el Pajaritu baixava pel carrer Puig d’en Pallars. Foto: David Oliete.

Dit i fet; de l’anècdota, categoria. Es van buscar patrocinadors, permissos i idees i es va fer la màgia. Trobar un carrer amb pendent, a Part Alta, no va ser difícil, mentre que pel nom només va caler ridiculitzar la més tarragonina de les baixades -la del 21 de setembre a la nit, per despistats. Es van pensar premis per les andròmines més cridaneres, les més crítiques i les millors patacades, es van fer trofeus i es va buscar un jurat per donar-li un toc de veracitat a un acte que, en realitat, era íntegrament popular, juganer i alternatiu.

Després de la Colla Pajaritu i La Pipel, ara l’organització recau en la Colla Jove i l’Associació d’amics

“La colla d’amics vam prendre la filosofia d’apostar per artistes locals pels trofeus i el cartell, que el Pajaritu es diferenciés de la Rua de l’Artesania, que havia crescut i s’havia professionalitzat molt, i trobar una visió més transgressora del Carnaval, sobretot per una colla d’amics amb pocs recursos”, fa Llort. En definitiva, aquell Carnaval tan nostrat que fugia de la ploma brasilera per explotar un talent més local i omplir el matí de la Rua. La Baixada va agafar un caire intergeneracional i multitudinari al llarg dels sis anys que ho va organitzar la Colla Pajaritu, entrant als imprescindibles actes del Carnaval tarragoní i omplint des de la plaça del Rei fins al Cós del Bou. Jordi Llort en recorda anècdotes, com la inauguració de l’acte, el 2008, per part d’un irreconeixible Oriol Grau, o l’intent puntual i infructuós de substituir la palla per pneumàtics: on hi ha pàjarus, hi ha palla.

Jordi Llort (Colla Pajaritu) i Laia Nolla (La Pipel), a l’escenari de la Baixada d’aquest dissabte. Foto: Jan Magarolas.

Fins que Llort va veure que “el Pajaritu havia de volar“, i la colla La Pipel va agafar el relleu de l’organització. “Ens vam moure molt i vam demanar molts favors, però no consentíem que es perdés l’acte més alternatiu del Carnaval”, apunta Laia Nolla. La Pipel havia participat anteriorment a la Baixada, n’havia guanyat alguns trofeus i sabia de què anava la cosa, i el 2012 se’n van fer càrrec. “Va ser un moment d’impàs perquè van fer obres a la baixada de la Peixateria i ho vam haver de traslladar a l’Escorxador“, concretament al pendent del carrer Puig d’en Pallars.

Són 166 metres des de la plaça del rei, si l’andròmina no falla

Que la Baixada del Pajaritu es quedés a la Part Alta era “important” perquè era el barri que l’havia vist néixer, i anys més tard va tornar al seu emplaçament original però amb molt més públic i amb un salt qualitatiu. El 2017 la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la seva Associació d’Amics se’n van encarregar per una qüestió de proximitat, instal·lades com estan al carrer Cós del Bou. “L’acte coincidia amb el concurs de disfresses de la Jove, sovint es solapaven, per això vam buscar la seva complicitat“, fa Nolla. Objectiu: no deixar perdre el millor dels actes carnavalescs.

Una andròmina molt carregada a l’edició del 2019. Foto: Xavi March/Colla Jove.

Avui en dia, la Laia i el Jordi segueixen la Baixada de ben a prop, anant-hi amb la família o participant amb una andròmina. Ell ens avança que aquest dissabte el veurem amb un peu al jurat i l’altre al seu ‘pajaritu’: “Tindré veu però sense vot, seré com la Fiscalia, aniré de censurador”. Caldrà veure què vol dir això. El matí del dissabte 18 de febrer, a primera hora, la plaça del Rei s’omplirà per admirar les obres d’art abans no sigui massa tard, i la festa començarà a les 11h amb la baixada d’andròmines i el vermut musical al costat de la Colla Jove.

“Ara la Baixada del Pajaritu segueix l’essència i l’esperit d’allò que ha estat sempre: els premis, el jurat, l’espai, la crítica, el públic… per sort”, resol Nolla, orgullosa, veient en el que s’ha convertit el seu pollet. Dissabte, una nova edició dels cent seixanta-sis metres que preserven el Carnaval més satíric, reivindicatiu i transgressor de Tarragona.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here