Aquest dimarts a la tarda es va celebrar un dels primers debats amb la mirada posada a les eleccions municipals del mes de maig. El Col·legi de Periodistes de Tarragona va acollir l’acte, organitzat per la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), per escoltar les propostes dels partits polítics al voltant del patrimoni tarragoní. El patrimoni, s’entén, històric, arqueològic, arquitectònic, cultural i/o immaterial. Tot i que hi havien estat convidats tots els partits polítics amb representació al Saló de Plens, només cinc van ser-hi presents: PSC, ERC, Junts, CUP i PP.
Debat a cinc bandes sobre el patrimoni, organitzat per la Societat Arqueològica
D’entrada, l’absència sonada a la taula del que actualment és el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Hermán Pinedo, que a hores d’ara no s’ha anunciat que vagi a cap llista electoral -i per tant, no hi havia estat convidat. No era a la taula però sí entre el públic, escoltant entre membres de partits i de la RSAT. Davant, Rubén Viñuales pel PSC, Pau Ricomà per ERC, Dídac Nadal per Junts, Eva Miguel per la CUP i Maria Mercè Martorell pel PP.
Al llarg de gairebé una hora i mitja de presentacions i intervencions, però, la sensació va ser de poques propostes i moltes crítiques a gestions anteriors. Xavier Allué, de la RSAT, demanava “titulars” pels mitjans i la ciutadania, que al cap i a la fi era l’objectiu del debat, però la percepció va ser de poca concreció. Allà on s’esperaven idees noves i trencadores o tan sols suggeriments de futur, alguns dels participants es van limitar a reivindicar la seva obra de govern o a fiscalitzar la dels altres.
Que els polítics -els que es queden, els que (potser) marxen i els que tornen- tenen clars els seus discursos, no ho nego pas, i que saben de què parlen, també. No dic que no es fessin propostes: dic que se’n van fer poques i, sovint, crec que poc desenvolupades o difícils d’aplicar amb alguns eslogans buits i repetitius. Però sí que em va agradar coincidir en major o menor mesura amb algunes coses de tots els partits.
“sI AQUEST DEBAT HA DE MARCAR LA LÍNIA DE LA RESTA DE DEBATS, PREPAREM-NOS”
Per exemple, la importància cabdal dels instituts de recerca “com a referents per plantejar projectes educatius“, en paraules d’Eva Miguel (CUP), la necessitat imperiosa d’un “anàlisi detallat i profund de l’estat del patrimoni” i de “valentia”, que deia Dídac Nadal (Junts), o que “la sensibilització dels més petits” hauria de ser una prioritat, com feia Mª Mercè Martorell (PP). I comparteixo l’anàlisi de Rubén Viñuales (PSC) quan deia que sovint es té un “concepte decimonònic del nostre patrimoni” i que falten noves idees, o la prioritat quasi obsessiva de Pau Ricomà (ERC) per l’Amfiteatre i el seu pla director, que “s’ha d’aplicar el proper mandat”. Crec que amb això més o menys tots hi podem estar d’acord.
Es va parlar molt, potser massa, de la declaració de la UNESCO, del turisme i de la divisió entre administracions i, en canvi, es va parlar massa poc o gens d’elements clau com Tàrraco Viva, el patrimoni immaterial i del retorn directe que hauria de tenir a la ciutat. Amb tot, un debat entenedor i àgil, amb uns regidors i exregidors cenyint-se als temps establerts i respectant-se mútuament, cosa que és d’agrair.
“POQUES PROPOSTES I MOLTES CRÍTIQUES A GESTIONS ANTERIORS” AL PRIMER DEBAT ELECTORAL SOBRE PATRIMONI
Però si aquest debat de patrimoni ha de marcar la línia de la resta de debats electorals que ens esperen, amb absències importants i falta generalitzada de propostes, preparem-nos. S’arrosseguen mantres des de fa masses anys, uns problemes que són tan endèmics i repetitius que semblen irresolubles. Més que res per una qüestió de transparència, perquè està molt bé jutjar l’acció d’altri per ensenyar què no faries i encara està millor poder parlar del que has fet per demostrar les teves intencions de futur. Però a vegades es troba a faltar i ja va sent hora d’un debat propositiu i possibilista. I ho dic amb el cor a la mà, de veritat, perquè volem escoltar.
