“La llengua és part de la cultura catalana, i vull formar-ne part perquè visc aquí.” La Gemma Fernández fa uns dos anys que resideix a Vila-seca i treballa com a administrativa a Tarragona. És asturiana, d’Oviedo, i té ganes de sentir-se part de la seva terra d’acollida i per això assegura que n’aprèn la llengua. “M’agrada l’idioma, escolto la ràdio, miro sèries de televisió i considero que m’enriquiria molt poder mantenir converses en català”, explica.
També, admet, li és molt útil per a la feina, per no haver de recórrer a companyes a l’hora de traduir algun correu electrònic o per no fer que el seu interlocutor hagi de canviar d’idioma, per telèfon per exemple. Així, des de fa uns quants mesos, assisteix a les classes de català del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona (CNLT), que fa més de trenta anys que treballa perquè gent del perfil de la Gemma aprengui la llengua.
El Centre de Normalització Lingüística ofereix més de 40 cursos de català
Com ella, molts dels qui hi assisteixen ho fan per raons pràctiques, però també per una voluntat d’arrelament. I és que aquesta institució, a través de l’ensenyament i el foment del català, s’ha consolidat, després de més de tres dècades de feina, com una potent eina d’integració.
De la posada en marxa del Centre, el 1989, en parla amb coneixement de causa la Maria Jesús Clua Borràs, ja que hi treballa des de l’inici. “Abans, jo ja impartia classes de català per a adults mitjançant cursos esporàdics. Com jo, molta gent estàvem en una situació similar, sense contracte ni seguretat, i en aquell moment es va voler donar una estabilitat a tots els que treballàvem en aquesta matèria per a ajuntaments, per a la Generalitat, per a Òmnium Cultural… I és per això que es crea, en l’àmbit nacional, el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb els diversos centres territorials, com ara el de Tarragona”, explica la Maria Jesús.
Els alumnes aprenen la llengua per raons pràctiques i per una voluntat d’arrelament
El primer director de la delegació tarragonina va ser Joan Cavallé. “Al principi acostumàvem a anar a casa seva a fer una mena de teràpia grupal per decidir les línies que havíem de seguir. Teníem clar que havíem de potenciar les classes de català, però també fer més coses, com ara l’assessorament lingüístic”, recorda la Maria Jesús, que apunta que més tard es va afegir, també, la part de dinamització del català “quan es va veure que amb els cursos no n’hi havia prou i que aquesta nova àrea podia ser un bon complement a l’hora d’aconseguir que la gent utilitzés la llengua”.
Un català força fluid, amb un marcat accent italià, és el que parla el Luigi Rotundo. Es nota que ja fa anys que viu a Tarragona, tot i que només fa uns pocs mesos que va a classes. És al segon curs —amb una durada de tres mesos— i espera donar continuïtat a l’aprenentatge, ara que per fi s’hi ha decidit. “Ja fa molts anys que visc aquí, des dels noranta. El català l’he anat aprenent d’oïda, pel meu compte, però a la llarga m’he adonat que no milloro tant com voldria, i per això ara que tinc temps l’estudio”, diu el Luigi. “És divertit aprendre llengües i, sobretot, una riquesa. Ser plurilingüe és un gran avantatge.”
(…)
Així comença el reportatge que publiquem íntegrament al número 58 del FET a TARRAGONA. La revista la podeu trobar a Llibreria Adserà i Llibreria La Capona.
I si vols donar suport al periodisme de proximitat i qualitat, subscriu-te al FET per només 35€ l’any.
