18.9 C
Província de Tarragona
Dilluns, juny 10, 2024

Nostàlgia dels primers anys del Festival de Dixie

Un dels actes del Dixieland al parc de l’Amfiteatre. Foto: Manel R. Granell. Ajuntament de Tarragona.

Amb el lema ‘El jazz més tradicional’, el 24, 25 i 26 de març de 1994 arrencava la primera edició del Festival de Dixieland de Tarragona. A la quarta edició, el certamen va afegir el mot  ‘internacional’, i a la cinquena edició va passar de tres a quatre dies de programació, ubicats sempre just abans de Setmana Santa.

a l’inici s’hi van implicar molts bars i restaurants

Uns quants cafès i sales de concert -Poetes, Museum, La Vaqueria, Groove, L’Antiquari, Arts, La Cantonada, Rock Bar, Melic, Candil, Can Peret, La Penya-, uns quants restaurants -Quim i Quima, l’Auriga, Entre Rambles, Da Nicola, Rústic, El Cortijo-, i els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove es van implicar amb ganes en aquells primers anys del festival propiciant un gran ambient i una ruta musical nocturna per diferents locals de la ciutat.

hi havia més pressupost i patrocinadors

Segur que molts recordareu les actuacions de carrer i, sobretot, la narria de cavalls de Cervesa Ambar (gran patrocinador!) que desfilava per la Rambla Nova i l’entorn del Mercat. I alguns de vosaltres potser conserveu a la memòria activitats amb els noms originals de Dixie & sopar, Dixie & canya, Dixie jam, Dixie golfa i Vespres dixie.

Artistes de renom internacional han vingut a Tarragona amb motiu del festival de Dixieland. Foto: cedida.

El festival s’estrenava amb un espectacle de caire internacional al Metropol i aconseguia conjugar el talent de les bandes locals amb altres formacions que venien de fora. També es comptava amb escenaris més ‘institucionals’ com l’auditori de l’antiga Caixa Tarragona, la Biblioteca Pública, el Conservatori o el CaixaForum. S’hi muntaven exposicions i s’hi feien activitats educatives… El festival omplia la ciutat des de primera hora del matí fins a les dues o les tres de la matinada.

la retallada en cultura del 2012 va marcar un punt d’inflexió

Tot això és passat, nostàlgia per un festival que va arrelar i que va donar projecció exterior a Tarragona. Però les retallades pressupostàries del 30% en l’àrea de Cultura i Festes de l’Ajuntament van fer desaparèixer del mapa el festival un any, el 2012. I quan va tornar el 2013 ja no va ser el mateix: el van ampliar d’un a dos caps de setmana, però sense artistes de renom internacional, amb menys diners i menys patrocinadors.

Músics al trenet turístic. Foto: Manel R. Granell. Ajuntament de Tarragona.

El 2018 es va reubicar al calendari, del 25 al 30 d’abril, però la sotragada de la pandèmia la primavera del 2020 el va obligar a suspendre i les últimes edicions s’han organitzat amb un pressupost limitat, molt lluny d’aquells anys de bonança. Ara el Dixieland es difumina amb una trentena d’activitats disperses al llarg de quinze dies a inicis de maig i fa la sensació que es fa el que es pot amb els diners disponibles.

un llegat del festival: la creació de diverses bandes tarragonines

Assumim que res serà com al principi. Ens queda la nostàlgia d’aquelles primeres edicions i un bon llegat: la creació de diverses bandes tarragonines, com la Small River Dixie que enguany celebra 25 anys de trajectòria. Aquest és el millor regal d’un certamen que, dissortadament, no pot tenir l’ambició de fa uns anys.

Aquí teniu la programació de la 28a edició del festival, del 28 d’abril al 14 de maig.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here