El futbol tot ho colonitza, i el passat dilluns 22 de maig al vespre també va pujar a escena amb l’Aula de Teatre de la Cooperativa Obrera, que va estrenar, a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona, l’obra Fora de joc, de creació pròpia, sobre un equip de noies futbolistes. En la primera escena, que imitava el format d’entrevista de carrer, les actrius —totes dones—, ja fos en qualitat d’entrevistadores o d’entrevistades, ja evidenciaven que una de les intencions del text era posar en evidència i desmentir un reguitzell de tòpics masclistes que encara circulen al voltant del futbol i de la pràctica esportiva protagonitzada per dones. Tòpics sobre la tendència sexual de les futbolistes, sobre les seves capacitats físiques, sobre els seus cossos, sobre una suposada manca d’expertesa i de genialitat, etc.
El futbol s’apodera del teatre tarragona a l’obra «fora de joc»
La representació, que sovint es confonia amb un entrenament de veritat o amb una sessió de preparació física («jo m’he apuntat a teatre, no a futbol», hi confessava una de les actrius, en una reflexió extrapolable a part del públic), també volia reflectir, entre exercicis, xiuletades, passades de pilota i corredisses, els efectes de la pressió social i els nervis previs a la celebració d’un partit important. Tot plegat, combinat amb moments de sàtira, com a l’hora de referir-se a les corrupteles de la FIFA o a les actituds testosteròniques tan presents encara, per desgràcia, en el futbol masculí. «Som homes o què?», es preguntava una d’elles, en forma de retret, quan la cosa es desmarxava i la conflictivitat entre companyes d’equip es disparava. Les targetes que mostraven en diversos moments de l’obra eren de color groc, però el contingut de les seves crítiques palesava un rerefons de lila feminista.
es tracta d’una producció pròpia amb un equip de noies futbolistes
Les actrius, que anaven vestides amb la samarreta del Futbol Club Tàrraco, interactuaven amb el públic amb una certa desimboltura. Els animaven a aplaudir, a fer l’onada amb els braços i les mans, a corejar càntics i a cantar l’himne del Barça. Fins i tot convidaven tres nois de platea a competir amb elles en el llançament de penals. Aquest treball —inspirat en l’obra Playoff, de Marta Buchaca, però també en indagacions pròpies—, que es va poder veure al Teatre Tarragona i que ben aviat també es representarà al Teatre Magatzem (juny), és el resultat del contacte inicial d’aquest grup de joves amb les arts escèniques.
A banda de l’escenografia funcional, amb un parell de bancs i una porteria petita, i de la il·luminació, resolutiva quan simulava els focus d’un camp, convé destacar-ne la feina de direcció, per part de Nadine Boos, que va permetre que les actrius, en edat adolescent, sortissin amb unes quantes idees clares i es moguessin a consciència —amb algunes escenes corals dotades de força—, més enllà dels detalls que es puguin polir, tècnicament, en matèries com la interpretativa. Això ja arribarà. Partit a partit, com se sol dir entre futbolistes quan els posen un micròfon al davant, que aquest n’era el primer. De moment la companyia, constituïda al setembre de 2022 sota la coordinació d’Eva Vives, ha aconseguit saltar, amb aquesta incursió teatral, al terreny de la Mostra de Teatre Jove de Tarragona, que és també un terreny de joc.
Article escrit pel periodista Enric Garcia Jardí amb les aportacions de l’alumna Andrea Bautista Gómez, del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
