15.5 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Pere de Alejandro (1945-2023): un artista poc conegut a Tarragona

Pere de Alejandro, quan es van inaugurar les fonts que va dissenyar a inicis dels anys setanta. Foto: Chinchilla.

El passat 20 de maig ens colpia la notícia de la seva mort. Ben sovint, quan descobrim que d’alguna persona o d’algun fet proper a nosaltres, sols en coneixíem una petita part, i ignoràvem la resta, emprem aquella frase tant comuna que ve a dir que sols n’havíem vist “la punta de l’iceberg”. Doncs això ho podem aplicar a Pere de Alejandro.

L’any passat vam poder coincidir amb ell, l’artífex de la font dedicada a la Tarragona Turística, que va restaurar EMATSA. La singular obra havia estat a la Rambla Nova, i actualment es troba a l’entrada de les instal·lacions de l’empresa, a la Muntanyeta de Sant Pere.

VA DISSENYAR DIVERSES FONTS ARTÍSTIQUES A INICIS DELS SETANTA

Aquesta font, i tres més amb el mateix disseny, i dedicades a la Indústria, la Pesca i l’Agricultura es van instal·lar el 1970 i el 1971 entre l’actual Rambla de Lluís Companys i el tram final de la Rambla Nova. Foren dissenyades les quatre per Pere de Alejandro, que aleshores era delineant municipal, i pretenien ser un símbol de l’expansió de la ciutat.

Ell mateix va dissenyar també la font que es va inaugurar a Bonavista el 15 d’agost del 1971, juntament amb el dipòsit regulador d’aigua, la xarxa elèctrica i la de clavegueram, i que comportaven la normalització d’uns serveis molt necessaris pel barri. De Alejandro fou autor també, l’any següent, d’una font al carrer Trafalgar, del Serrallo, que encara avui podem veure, tot i que el seu entorn ha variat molt, i d’un grup de tres fonts amb un petit brollador a la part superior, col·locades al passeig de les Palmeres, i desmuntades el 1994 en remodelar-se el passeig.

les fonts ES VAN INSTAL·LAR A LA RAMBLA, BONaVISTA I EL SERRALLO

A més d’aquestes set realitzacions, va fer un impressionant mural de quinze metres d’amplària, a l’estació de bombeig número 10 de l’abastiment d’aigua potable. Aquest mural, desconegut per la majoria de la població, per estar dins d’aquesta instal·lació d’EMATSA, integra formes inspirades en talls geològics, i en la seva elaboració va emprar elements, i fins i tot material de rebuig, de la mateixa obra.

Pere de Alejandro havia treballat a l’Ajuntament de Tarragona des del 1961 fins als primers anys de la dècada següent en que es traslladà a viure a Sitges, on a partir d’aleshores va anar desenvolupant la seva veritable vocació artística.

Pere de Alejandro, l’any 2022 el dia de la restauració de la font. Foto: EMATSA.

L’any 2004 GAL ART de Barcelona va editar un llibre amb textos de J. Llop, que porta com a títol el nom de l’artista: Pere de Alejandro. A través de les seves pàgines podem resseguir-ne la vida i, sobretot la seva obra, des de que es va instal·lar a Sitges, on hi trobà “un ambient artístic privilegiat, una llum especial, i uns colors i unes transparències úniques”.

A Sitges treballà sobretot el tapís, i allí mateix, el 1975 va participar en una exposició col·lectiva primer, i en una individual, poc després. Als anys següents exposà arreu de Catalunya i participà, ocasionalment, en diversos certàmens i mostres col·lectives. Després, treballà també la pintura, i en algunes ocasions, aplicà matèria pictòrica sobre un tapís, o incorporà elements propis d’aquest sobre una pintura, perquè creia que tots aquests elements eren en el fons complementaris.

L’ANY 2022 EMATSA VA RESTAURAR LA FONT DE LA TARRAGONA TURÍSTICA

El 23 de març de 2022 vam poder conèixer Pere de Alejandro en la presentació de la restauració de la font dedicada a la Tarragona Turística. En sentir-lo parlar, no solament ens situàvem en aquella Tarragona pretèrita, sinó que escoltàvem a l’artífex que va concebre aquelles obres i, el més important de tot: descobríem la seva experiència vital, descobríem a la persona.

Molts tarragonins sols teníem coneixement d’una petita part de les seves realitzacions i va ser gràcies a aquella experiència, als comentaris enriquidors de gent propera, i a l’esmentat llibre, que ens poguérem apropar més a l’obra d’aquest artista, insuficientment coneguda a la ciutat que el va veure néixer, i on va viure gairebé trenta anys.

I ara, en assabentar-nos de la seva mort, lamentem profundament aquesta pèrdua, mentre reconeixem i agraïm la seva aportació al món de l’art en general, i a una part de la història urbanística de Tarragona.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here