Tarragona obre una nova etapa política després de les eleccions municipals d’aquest diumenge. Aquests són 10 apunts breus sobre el panorama que deixa el veredicte de les urnes:
Rubén Viñuales retorna el PSC a l’alcaldia de Tarragona. Des del 1979, els socialistes han governat la ciutat durant 22 anys en dos períodes -Josep Maria Recasens i Josep Fèlix Ballesteros- i ara hi tornen després d’un sol mandat liderat per Esquerra Republicana. Viñuales assoleix l’objectiu a la tercera, després d’intentar-ho en dues ocasions al capdavant de Ciutadans.
El nou alcalde governarà en minoria amb 9 dels 27 consellers i conselleres del plenari municipal. Però aviat haurà de decidir cap on mira dins del Saló de Plens: per aprovar els pressupostos del 2024 o per dissenyar el futur de la ciutat a través del POUM. Prioritzarà la mirada progressista amb En Comú Podem i ERC o la mirada més conservadora amb el Partit Popular i Junts?
Pau Ricomà només ha pogut fer d’alcalde durant quatre anys. L’aliança pel canvi que va liderar el 2019 amb els vots d’ERC, Junts per Tarragona, els comuns i la CUP no ha rebut l’aval de l’electorat. Una part dels republicans i del sobiranisme s’ha quedat a casa. Caldrà analitzar si per desencant amb la gestió municipal o per l’evolució de la política nacional. Perd un regidor, i se’n queda amb 6. Ricomà liderarà l’oposició a Viñuales?
Entre els aliats de l’avui alcalde en funcions, destaca la desaparició de la CUP del consistori. Una de les sorpreses de la jornada electoral. Per unes escasses desenes de vots, les cupaires no obtenen l’aval per seguir al Saló de Plens. El seu pas pel govern de Ricomà queda en entredit. L’esquerra independentista torna al carrer davant d’un panorama que qualifiquen de “desolador”.
Junts per Catalunya, amb Jordi Sendra, salva els mobles amb els 3 regidors que ja va obtenir la marca Junts per Tarragona fa quatre anys, però no tindrà el paper clau que volia. La divisió del vot post convergent ha fet mal: l’aparició en escena de Sí Tarragona -que va rebre el suport de l’exalcalde Nadal- ha restat força a les aspiracions del partit de Puigdemont.
En Comú Podem també salva els mobles després d’un mandat molt convuls. Conserva un electorat sòlid que li permet mantenir dos escons al consistori. Jordi Collado aspira a influir en el govern liderat pel PSC, però Viñuales de moment governarà sol. Veurem al llarg del mandat si els socialistes miren a l’esquerra o a la dreta.
Maria Mercè Martorell obté un bon resultat pel Partit Popular, passant de 2 a 4 regidors. Sense el suport d’Alejandro Fernández i amb la postura en contra d’una part del partit a nivell local, l’efecte Martorell insufla optimisme als populars i s’aprofita en part de la desfeta de Ciutadans. Lorena de la Fuente, molt sola, ha obtingut menys vots que Valents.
L’entrada de l’extrema dreta amb força -tres escons- és la pitjor notícia de la jornada. Ha sorprès la resta de partits i el resultat demostra que Vox es mou al marge de la resta de formacions i dels mitjans de comunicació convencionals. El seu cap de llista vol que els periodistes parlem de partit d’“extrema necessitat” i no d’extrema dreta, però jo el seguiré tractant com el que són.
I dos apunts més generals: la victòria clara dels socialistes a Tarragona s’enmarca en una victòria del PSC a tot Catalunya. També guanyen a Reus, Lleida i Girona i s’imposen a la majoria de grans ciutats del país. Això, de retruc, suposa que podran liderar les quatre diputacions catalanes.
Per contra, Esquerra Republicana experimenta una reculada significativa: perd l’alcaldia de Tarragona, però també la de Lleida i es queda lluny a Barcelona. La llista de decepcions és llarga (Reus i altres) per un partit que governa la Generalitat i amb més poder institucional que mai.
