L’edifici que va aplegar el vell poder econòmic de Tarragona és avui un símbol de degradació i brutícia. Al centre neuràlgic de la ciutat, a la plaça Imperial Tarraco, l’antiga seu central de Caixa Tarragona espera un grup inversor que li retorni la vida.
el bbva vol desfer-se de l’edifici de la plaça imperial tarraco
El propietari de l’edifici, el BBVA, pitja l’accelerador per vendre aquest immoble tancat, de prop de 7.000 metres quadrats, amb tres soterranis, la planta baixa i set plantes més, entre les quals hi ha un àtic i un sobreàtic amb vistes espectaculars.
El banc ha engegat un nou procés de venda a través d’un broker, que “serà l’encarregat de gestionar les visites que es puguin sol.licitar i aclarir els dubtes que puguin tenir els potencials inversors“, segons es diu en un document de la propietat.
l’antiga seu de caixa tarragona viu un procés de degradació
L’edifici, diuen, pot tenir múltiples usos: oficines, hotel i habitatges. I la planta baixa es considera idònia per a un local comercial, tenint en compte la seva doble altura i la ubicació. En tots els casos se’n destaca la bona connexió amb les carreteres i amb la Rambla Nova, la proximitat amb centres comercials i serveis administratius, i la llum natural.
La planta baixa es va utilitzar com a oficina principal de Caixa Tarragona, Catalunya Caixa i BBVA, successivament, fins que va tancar portes el febrer de 2020. Abans, les plantes superiors de l’immoble ja s’havien deixat d’utilitzar. I l’edifici adjacent del carrer Pere Martell el va comprar el 2013 la Diputació de Tarragona per destinar-lo a l’Auditori i a les oficines de BASE.
l’immoble es pot destinar a hotel,oficines o habitatges
Aquest símbol del poder econòmic de Tarragona a la plaça Imperial es va inaugurar a finals de 1975 com a seu de la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona. Després, va ser la seu de Caixa Tarragona; des del 2010 de Catalunya Caixa, i des del 2015 del BBVA, seguint tot els procés de concentració bancària i desaparició de les caixes d’estalvi.
Amb una façana que dona a tres carrers, la decoració exterior va anar a càrrec de dos artistes: el ceramista Julio Bono va elaborar els plafons ceràmics de les façanes dels carrers de Pere Martell i de Prat de la Riba, i l’escultor Joan Rebull es va encarregar dels relleus escultòrics de la façana principal amb al·legories del mar i la terra.
“la imatge és lamentable per a un banc que obté beneficis milionaris”
Ara, tots aquests mosaics decoratius sobreviuen enmig de la brutícia i els grafitis de les parets o el tancament amb fustes d’accessos com el de Prat de la Riba. La imatge és lamentable per a una institució financera que no para d’augmentar els seus beneficis i perjudica la imatge exterior de Tarragona perquè per davant de la seva façana cada dia hi passen centenars de turistes que arriben i marxen de la ciutat en autobús.
Tres anys després del tancament de l’oficina emblemàtica de la planta baixa, el BBVA rellança la seva voluntat de vendre l’edifici i es dona un termini fins al 10 de juliol de 2023 per rebre’n ofertes. Si troben inversor, s’acabarà amb el procés de decrepitud d’aquest símbol del vell poder econòmic de Tarragona.
