16.2 C
Província de Tarragona
Diumenge, maig 26, 2024

Un mercat amb poc múscul

El Pedro i la Mireia són clients habituals del mercat. Aquest costum genera vincles amb els paradistes, com el que tenen amb la Pepa Vallès. Foto: Oriol Lleonart.

El Xavier és vigilant de seguretat als mercats de Tarragona. Fa dos anys que, de tant en tant, quan els horaris li ho manen, es passa els dissabtes al matí a la plaça dels Carros. Hi fa la seva feina al mercat que va obrir tot just el 10 juliol de 2021, el Mercat de la Pagesia. Treballa als mercadets de Bonavista, de Corsini i de Torreforta, i per la comparació que hi fa, aquí viu un antítesi. La situació, diu, no ha canviat gaire des del principi.

Aquell juliol de 2021, amb cinc parades de les tretze previstes, es va posar definitivament a disposició dels veïns de la Part Baixa i del conjunt de la ciutat un nou espai per a comprar productes de proximitat i ecològics a productors de la rodalia. Sense intermediaris, amb el compromís que porten implícit els mercats i amb el requisit que, com a mínim, el 50% de l’oferta fos de collita pròpia. Es tractava d’una necessitat històrica, segons la mateixa empresa de Mercats.

dos anys després de la seva obertura, a la plaça dels carros s’instal·len 4 parades

Dídac Nadal, llavors president dels Mercats, feia expressa la voluntat que el mercat esdevingués “un eix dinamitzador del barri, un motor cultural i un punt de trobada social” amb un marge de tres anys. El límit l’haurà d’esgotar un altre responsable després del canvi de govern. Mentrestant, però, passat l’equador, el mercat ha arribat a tenir vuit parades, i actualment, només en queden quatre.

A les onze del matí, el mercat ja ha rebut els veïns i clients més matiners i va entrant en una segona ronda que sembla que es resisteixi, difosa i a comptagotes. Passen, paren i arriben més veïns que s’organitzen d’una altra manera, i també algunes persones cremades per la solana que cau a la platja. Tres parades són a l’ombra, a la cantonada més propera al carrer Reial, i l’altra cobreix les verdures de la calor amb una carpa blanca, més centrada, alineada amb el carrer Apodaca.

El Mercat de la plaça dels Carros espera un auge entre el veïnat del barri. Foto: Oriol Lleonart.

El Xavier -que ha tornat a venir al mercat a petició dels paradistes ja que van patir un robatori setmanes enrere, en un període en què no hi havia vigilància- es mira des de la llunyania la parada, l’única que té una carpa de color diferent, com si fos aliena. La diferència es deu a la procedència del producte i dels seus productors i venedors, l’Albert i l’Odelín.

Ells dos venen com a treballadors i representants de Can Pastallé, de Castellbisbal. Recorren cada dissabte la vuitantena de quilòmetres que els separa de Tarragona. Són dins el que es considera el límit de la venda de producte quilòmetre zero, el centenar de quilòmetres. Estan acostumats a tombar pel país, sobretot per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on reparteixen a molts particulars i restaurants. Productes seus i els que han de comprar per necessitat, perquè, tal com lamenta l’Albert, “el sistema no ens afavoreix i hem de portar verdures i fruites d’altres llocs del món per funcionar”. Segons ell, cal incentivar més la producció de temporada i posar en valor els productes fets al territori.

la parada del Mimoun, amb menys productes de collita pròpia, és el pal de paller del mercat

El Ramon avui els ha vingut a comprar. Viu al mateix carrer Apodaca, a l’edifici on hi ha la farmàcia, i és client habitual de les diverses parades. Mira d’equilibrar la seva afluència a cadascuna, però el dissabte passat no hi era, i l’Odelín, bromista i afectuós, li diu: “te extrañé el sábado”. Clients com el Ramon són els que mantenen fort i sòlid el fràgil equilibri del mercat, que viu del costum de cada cap de etmana. Ell, un cop feta la compra a Can Pastallé, gira cua i se’n va cap al sector oest passant per terra de ningú. Allà és on hi ha el moviment, sobretot sota les carpes blau marí del Mimoun Mimoun i la seva família, que donen al mercat el poc múscul que té en termes de quantitat.

L’Odelín agafa les albergínies que li vol comprar el Ramon, que anirà omplint la caixa amb la compra per a la setmana. Foto: Oriol Lleonart.

El Mimoun és de Vila-seca i té la terra a les Borges del Camp. Té molta varietat a la paradeta, on l’acompanyen el seu germà i el seu fill. Hi té fruita, verdura i hortalissa seva i del Mercat del Camp. La seva carpa és la més llarga, més que si ajuntéssim les altres tres, i també la que té més clientela, que mira, tafaneja, pregunta, compra i ronda per tots costats amb la confiança que a molts dona la rutina i a altres l’espontaneïtat.

El Mimoun és al mercat el paradigma de la parada que es pot trobar a qualsevol altra plaça. Pot oferir preus més baixos, i alhora, el seu poder d’atracció irradia estabilitat per a la resta de parades. Davant seu, de cara a mar, hi ha dreta rere una taula amb estovalles blanques la Pepa Vallès. Ella i el Pep Vidal, de la cooperativa Soca-rel de Bràfim, semblen, per moments, espectadors del tràfec de gent.

La Pepa Vallès, corporativa, i orgullosa del formatge de cabra que produeix Casa Portella a l’Hospitalet de l’Infant. Foto: Oriol Lleonart.

A la taula, la Pepa hi té en paneres de ràfia formatges madurats de cabra florida, que porta de l’Hospitalet de l’Infant. Casa Portella. També frescos i flams de brossat, que conserva en una nevera. El fresc el vol un veí, cosa que la Pepa ja dóna per fet, i el flam, per al paladar novell que en parla. A la Pepa, la visita cada dissabte poca gent, però els clients que hi ha són fidels i habituals. Pocs, però ben avinguts.

Com el Pedro Trechera, veí de Tarragona i aficionat a l’horticultura, entusiasme que comparteix amb els seus amics en una finca a l’Alt Camp. Ell i la seva companya, la Mireia, carregats amb enciams i tomàquets en una caixa, passen a comprar-li una mica de formatge complint la cita setmanal. En marxar, contents i somrients, ell s’entrebanca amb una rajola aixecada que encercla un arbre. Després de l’espant momentani, la Pepa tira d’empirisme per comentar el fet: a la plaça hi ha obstacles com aquest, elements en mal estat i brutícia, que es recollida després, i no abans del mercat. Totes aquestes qüestions no son competència de Mercats, si bé segons fonts de l’empresa, que ha reclamat canvis en aquest sentit, s’ha començat a netejar la zona abans de la celebració del mercat.

El mercat es manté gràcies a la fidelitat d’alguns clients i veïns

Sobre la clientela, el Pep Vidal pot dir el mateix que la Pepa. És de Tarragona, però fa anys que viu a Bràfim i hi treballa, a la cooperativa, amb dos companys més vinguts de Barcelona. A més de fruita i verdura, produeixen oli, ous, fruits secs i brou vegetal. Tot el seu producte és de collita pròpia i ecològica, i això, al mercat, no fa apropar tanta clientela a la parada, encara que ja ho diu, ell, que hi ha paneres mig buides. Sobreviuen amb comandes i amb cistelles. Aquest és l’únic mercat on venen a vendre. Hi han resistit, però sense treure-hi gaire beneficis. Els està bé per donar-se a conèixer una mica més, segons el Pep.

A la parada del Mimoun, els clients pesen les verdures i en sumen els preus al seu costat. També se les serveixen ells mateixos, com les cireres que envasa aquesta veïna. Foto: Oriol Lleonart.

Les parades són poques i fan clientela, però encara és poca, també. Veïns que han fet de baixar-hi cada dissabte costum, altres que venen quan poden, els clients que venen de passada i aquells que hi tornaran. El mercat es manté amb la fortalesa que tots plegats li donen, però sense exuberància, arraconat sota l’ombra, veient ben llunyana la cantonada oposada, el creixement, la plaça plena.

El dia que el mercat va ser inaugurat, la Stromboli Jazz Band i els gegants del barri del Port i el Serrallo van posar la música i la cultura del popular a peu de carrer. Des de llavors, les jornades en què s’han celebrat festes, hi ha hagut moviment a la plaça, i el mercat ho ha notat. “Quan es fa algun acte, es treballa més”, comenta Mari Carmen Puig, presidenta de l’Associació de Veïns del barri del Port.

Les activitats culturals a la plaça es fan notar en positiu al mercat

Tal com els paradistes i alguns veïns, la Mari Carmen, que sol baixar cada dissabte al mercat, creu que falta iniciativa. Tant del veïnat, marcat, segons ella, pels costums difícils de canviar, com de Mercats de Tarragona, que tot i que ha promocionat el mercadet als barris propers, no ha aconseguit apropar-los prou a la plaça dels Carros. La Mari Carmen diu que està segura que aquest no és el projecte de mercat que l’empresa municipal planejava. En les pròximes setmanes, un cop reestructurat el lideratge a l’empresa (la nova presidenta és la consellera Montse Adán, del PSC), l’Associació té previst reunir-s’hi per buscar solucions i maneres d’atraure més veïns.

L’esperança de veïns com la Mari Carmen és que s’ampliï el tipus d’oferta del mercat per obrir la porta a altres productes més enllà de l’alimentació i, així, cridar nova clientela. Altres, com l’Anna Vidal, ho veuen amb més escepticisme. “De mercat de pagès, ha passat a ser mercadet”, comenta.

L’Anna Vidal s’ha passat prop d’una hora al mercat. La conversa amb el Pep i amb veïnes que es troba allarga l’estona. Foto: Oriol Lleonart.

En qualsevol cas, “créixer en diversitat” és l’objectiu de l’empresa de Mercats com a via a través de la qual consolidar-se i consolidar més clientela. La intenció és captar nous negocis i productors artesans dedicats, per exemple, a altres tipus de produccions alimentàries, a bisuteria, a roba o ceràmica. Aquest, segons l’empresa de Mercats, és l’objectiu a assolir un cop aconseguit, consideren, el primer: dinamitzar comercialment i cultural un barri necessitat d’aquests estímuls, “que ara ja pot comprar producte d’alimentació de circuit curt o directe”.

l’empresa de mercats obre el recinte a productes artesans més enllà de l’alimentació

De fet, aquest camí cap a la diversificació Mercats el va engegar el febrer de 2022, quan va modificar l’ordenança del mercat per donar cabuda a aquests productors, tant de manera esporàdica com fixa. Tanmateix, les mateixes fonts consultades reconeixen que la proposta no va ser exitosa, així com tampoc la crida que es va fer a diversos productors del territori i a Unió de Pagesos. Ara, el següent pas serà modificar de nou l’ordenança per permetre l’establiment esporàdic o temporal de nous paradistes, amb un màxim de tres mesos d’estada. El mateix canvi deixarà obert durant tot l’any el concurs per a accedir al mercat.

L’empresa de Mercats reconeix que el mercat de la plaça dels Carros té camí a recórrer, però destaca els esforços que hi ha dedicat des que va obrir en una zona, considera, sense tanta tradició d’anar al mercat. L’empresa destaca que el de la plaça dels Carros és “el mercat on es fa més dinamització de Tarragona”, i en aquest sentit, valora l’èxit de la promoció d’activitats culturals a la mateixa plaça. Tanmateix, reconeixen, no es pot fer una dinamització costosa que no sigui rendible econòmicament per al mercat.

A la parada del Mimoun, els clients pesen les verdures i en sumen els preus al seu costat. Foto: Oriol Lleonart.

L’Anna Vidal confirma la conveniència de promoure i organitzar més activitats a la plaça perquè el mercat en pugui treure profit, solució parcial, però que s’ha demostrat efectiva. Molt vinculada al teixit del barri, compromesa amb el grup TGN Swing, cada segon dissabte de mes porta un grup de persones a ballar lindy hop sobre les llambordes dels Carros.

falta oferta i demanda, però hi ha ganes de revitalirzar-lo

Al mercat, diu l’Anna, li manca tant oferta com demanda. Que l’aposta doni fruits i una qüestió cultural: el poder individual del consumidor i les raons de les seves decisions. Potser, calen més motius perquè el mercat s’ompli, gaudeixi de bona salut i, si s’escau, creixi. Assolir-ho és una cursa de fons. Hi ha esperança perquè el mercat sigui protagonista al barri i en el pla municipal que pretén revitalitzar-lo. “El dia que estigui en marxa”, asseguren les fonts de Mercats, “hi serem”. El Port ha fet públic el seu desig de remodelar i gestionar la plaça dels Carros com a accés principal a la seva àrea. I l’interrogant, entretant, mentre el mercat malda per no empetitir-se cada cap de setmana, el planteja l’Anna: “Cap on volem que vagi el mercat?”.

 

Oriol Lleonart
Oriol Lleonart
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here