Ara que ja tenim pirotècnia guanyadora de l’edició número 31 del Concurs de Focs Artificials de Tarragona (Pirotècnia Martí, de Burriana, Castelló) ens preguntem com s’organitza un certamen d’aquestes dimensions i característiques
Per això, ens trobem amb Héctor de la Salud, director tècnic del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, a la Punta del Miracle, com no podia ser d’una altra manera. L’acompanyen Paco Cruz, tècnic de participació de l’Ajuntament de Granollers i membre de la comissió seleccionadora del certamen tarragoní, i Dani Montero, mestre de professió i també membre de la comissió.
una comissió tècnica tria les empreses entre totes les memòries presentades
“Comencem a preparar el Concurs al gener o febrer, moment en què fem una primera reunió per revisar les bases i publicar-les. També fixem la data màxima per a presentar propostes, que acostuma a ser a finals d’abril”, indica de la Salud. En aquest punt, entra en joc la comissió tècnica, formada per cinc membres experts en la matèria, que tria les empreses pirotècnies que acudiran a Tarragona d’entre totes les memòries que han arribat al consistori. “La memòria és com una partitura, només amb el paper som capaços de veure el castell de cada candidata”, detalla el director tècnic del certamen.
el certamen ha celebrat 31 edicions des del 1990
Cruz és tot un veterà de la comissió, de la qual en forma part des del 2003, mentre que Montero hi va fer cap més tard, però tots dos coincideixen en la passió pels focs artificials, a la qual han arribat —respectivament— des de la curiositat individual i des d’un altre col·lectiu relacionat amb el foc: els diables. “Són els que t’acostumen a obrir la porta a tot aquest món, i comences a jugar amb el color, el soroll… i a partir d’aquí vas creixent”, exposa el Dani.
Tots tres ens expliquen quins elements tenen en compte a l’hora de seleccionar una proposta o una altra. “En el meu cas, valoro que tingui un sentit, no disparar per disparar, sinó que s’hi vegi un fil conductor”, comenta Montero. “També tenim en compte la trajectòria de cadascuna de les empreses; a hores d’ara ja ens coneixem tots”, continua Cruz. “I valorem que el castell tingui ritme; això és important”, afegeix de la Salud. Al final del procés arriben a una decisió, que, coincideixen, acostuma a ser “fàcil”.
el de tarragona és l’únic concurs que se celebra al marge d’una festa major
Els preguntem per les qualitats del concurs tarragoní davant d’altres cites que també tenen molt de renom com les de Blanes, Pamplona, Sant Sebastià o Bilbao, i el granollerí respon de seguida: “Allò que marca la diferència i li dona singularitat, a més de demostrar l’aposta de la ciutat per l’esdeveniment, és el fet que el de Tarragona és l’únic d’aquests certàmens que es fa al marge d’unes festes.” El concurs es va crear com “una cita entre Sant Joan i Sant Magí, perquè entre totes dues festes no hi havia cap altra celebració, i tot agafant com a referents altres certàmens similars es va tirar endavant aquest amb una primera edició l’any 1990”, rememora Hèctor de la Salud.
(…)
El reportatge íntegre el podeu llegir al número 60 del FET a TARRAGONA. És un dels continguts de qualitat de la revista que podem elaborar gràcies al suport dels nostres subscriptors. Perquè el bon periodisme no és gratis.
Si te’n vols fer subscriptor/a, només cal clicar aquí:
EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’
I si vols llegir només l’últim número, demana el teu exemplar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Llibreria Soterrani.
