Viu el moment més dolç de la seva carrera musical, després d’un trajecte ple d’entrebancs i girs de guió. Fa dos estius actuava al Camp de Mart amb Rigoletto i fa poc més de mig any s’estrenava al Liceu amb Il trittico. Autoexigent, la soprano Carolina Fajardo Ciria encara el futur amb nous reptes i reclamant que Tarragona tingui un cicle d’òpera i un equipament amb bona acústica.
entrevista a la soprano tarragonina al conservatori de música
De lluny, unes notes de piano acompanyen la conversa. Som a la Sala Noble de l’Escola Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona. Quan hem entrat a la Casa Montoliu del carrer dels Cavallers, a consergeria l’han vingut a saludar cordialment. La coneixen prou bé: aquí va començar els estudis de piano amb només 7 anys i ara hi porta el seu fill Biel d’11 anys, que estudia trompa.
fa dos estius va cantar al ‘rigoletto’ del camp de mart
La soprano tarragonina ha arribat fins aquí després d’una vida plena de revolts, en què la música sempre ha estat present, però passant per graus d’intensitat diferents. Ara, un cop ha debutat al Gran Teatre del Liceu, es veu amb cor d’assegurar que el cant és i continuarà sent la seva professió.
Què suposa tornar a entrar a l’Escola Conservatori de Música de Tarragona?
Sento molta nostàlgia, perquè aquí hi ha els meus inicis musicals. Tenia 7 anys, estudiava a les Dominiques i feia dansa clàssica, però la meva mare em va apuntar al conservatori; m’agradava molt tocar la flauta, el piano, l’arpa… Finalment em vaig decantar pel piano i hi vaig estudiar molts anys fins que vaig començar la universitat. En guardo uns records magnífics, d’aquella etapa de descoberta.
Tenia antecedents musicals familiars?
Sí, l’àvia materna era aragonesa i cantava jotes, i el tiet avi era un gran guitarrista. Aquesta passió per la guitarra la va transmetre a la meva mare i ella ens la va inculcar a mi i a les meves dues germanes. Jo vaig créixer en un entorn musical, cantant, i això deixa petjada: totes tenim molt bona oïda.
Aquells estudis de nena i adolescent eren només un hobby?
Per a mi, la música ja era una passió. Em feia i em fa plorar. T’ho dic i m’emociono. El concert per a piano número 1 de Txaikovski ja era llavors una fita, el meu somni. Per tant, jo els estudis no me’ls prenia com un hobby o una activitat extraescolar més. Aquí hi passava moltes hores a partir de les cinc de la tarda, hi feia els deures i hi tenia els amics. Era un procés d’aprenentatge dur, i més si el comparo amb el que viu ara el meu fill…
(…)
Així comença l’entrevista a la soprano Carolina Fajardo que podeu llegir íntegrament al número 60 del FET a TARRAGONA. La revista la podeu trobar a les llibreries Adserà, La Capona i Soterrani.
Aquest i la resta de continguts els podem elaborar gràcies al suport econòmic dels subscriptors. Una quota anual de 35€ que també inclou l’assistència a activitats culturals exclusives.
Per això, et convidem a fer-te del FET. I si ja n’ets subscriptor/a, comenta-li a amics, coneguts i familiars.
SUBCRIPCIÓ AL ‘FET’
La publicació de 60 revistes i milers d’articles en digital i tres premis de periodisme avalen els 10 anys de trajectòria.
