13.5 C
Província de Tarragona
Dimarts, abril 16, 2024

50 anys de la visita a Tarragona d’un geni irrepetible

Salvador Dalí, a la carrossa, sortint de la plaça dels Carros, punt d’inici de la desfilada. Foto Chinchilla. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu

Fa cinquanta anys, Tarragona vivia un d’aquells esdeveniments que tenen lloc molt de tant en tant. Al mateix temps, la persona qui el va protagonitzar n’és una d’aquelles que apareixen a la Història de manera molt puntual i que són possiblement irrepetibles. El 17 d’agost de l’any 1973, la ciutat de Tarragona rebia l’esperpèntica visita de Salvador Dalí i Domènech.

Una visita d’aquestes característiques no es pot entendre sense un motiu de pes al seu darrere. En aquest cas, es va tractar d’un dels actes del que havia de ser la celebració del bimil·lenari de l’arribada de l’emperador August al que llavors era Tàrraco. Malgrat que aquesta commemoració no va acabar d’anar gaire més enllà, la visita del pintor empordanès va ser un acte massiu com pocs es recorden a la ciutat durant les darreres dècades.

parlem amb testimonis de l’estada de salvador dalí el 1973 a tarragona

Alejandro Ayxendri és una de les persones que aquell dia va sortir als carrers a veure aquell espectacle.  «La premsa i també l’Ajuntament en van parlar i ho van promocionar molt àmpliament», comenta. Durant els dies previs a l’arribada de Dalí, l’afer ja estava en boca de tothom. «Qualsevol cosa fora del normal no passava desapercebuda, i més si ocupava la via pública», detalla Maite Blay, que va viure aquell dia des d’una finestra del principi de la Rambla Nova.

Tot i que es coneixia que l’artista vindria a la ciutat i la data, ningú sabia com vindria ni què passaria exactament. Tothom especulava sobre com seria la indumentària i la posada en escena. Segons Blay, «la gent esperava excentricitat i glamur, però poc se sabia sobre com seria tot plegat».

«volia desfilar dalt d’un elefant, però ho va fer en una carrossa de la cavalcada», recorda alejandro ayxendri

Arribat el dia, els moments previs a la desfilada, que sortia de la plaça dels Carros, van ser una mica tensos. La idea de l’artista de Figueres, com explica Ayxendri, «era desfilar dalt d’uns elefants procedents d’un circ de França». Malauradament, els animals no van poder arribar a Tarragona perquè van ser retinguts a la frontera. Amb aquesta situació, els organitzadors es van veure obligats a improvisar una solució, que van trobar en una carrossa de la cavalcada de Reis que té la forma d’aquest animal. «En aquell moment Dalí estava enfadat, no volia pujar de cap manera», recorda Ayxendri. «Finalment, el van convèncer, però amb una condició, que era que hi hagués algú amb ell dalt de la carrossa en tot moment», afegeix.

Dalí fa un dibuix en directe davant del públic tarragoní. Foto Chinchilla. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu

Resolt aquest petit incident, a partir d’aquí, la rua encapçalada per Dalí i acompanyada també de músics i elements com els gegants o els nanos, va anar avançant pels diversos carrers de la ciutat de manera bastant plàcida. «Aquell dia la gent va sortir a veure més el personatge que era Dalí que no pas a un artista», afirma Alfred Fort, que també va ser testimoni d’aquella jornada des de la Rambla Nova i des del Camp de Mart. Els carrers estaven plens de gom a gom i tothom tenia curiositat per veure al «diví de Cadaqués», tal com el va anomenar el NO-DO del 27 d’agost de 1973, que parlava sobre aquesta visita.

«la gent va sortir a veure més el personatge que no pas l’artista», afirma alfred fort

El punt culminant de tot plegat va ser precisament a l’auditori del Camp de Mart. Allà, Dalí va pronunciar un discurs que captava tota la seva essència, totalment surrealista, amb frases molt estrambòtiques però al mateix temps plenes de missatges. Entre les sentències que va pronunciar hi ha lloances (clarament sarcàstiques) al llavors líder romanès Nicolae Ceausescu o el convenciment  que si els romans tornessin a Tarragona el que més els agradaria serien «les cabines telefòniques, el plàstic i el progrés formidable al cordó industrial i comercial, que és romà per excel·lència».

«Qualsevol cosa fora del normal no passava desapercebuda», explica Maite Blay

Aquestes són frases que tothom que era allà aquell dia recorda perfectament. «En sentir aquell discurs, la gent reia, però no entenia res del que estava dient», rememora Fort. El punt àlgid d’aquella actuació va ser, però, el moment en que Dalí va fer un dibuix ràpid amb retolador d’un quadre en directe que representava August dalt d’un cavall i que es pot trobar actualment a l’Ajuntament.

L’artista empordanès va fer un discurs estrambòtic a l’auditori del Camp de Mart. Foto Vallvé. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu

Així doncs, mig segle després d’aquell data, el record de la visita de Dalí a Tarragona segueix ben viu entre la gent que la va presenciar. «El discurs del Camp de Mart m’atreviria a dir que impacta més ara que fa cinquanta anys i que ara es valora més el que va ser aquella visita», creu Fort. «Jo no recordo que la ciutat hagi vist un acte com aquell durant les últimes dècades. Va ser una operació de promoció molt bona que no hem estat capaços de repetir», afegeix. Maite Blay estima que «és important mantenir la memòria col·lectiva perquè aquests moments no s’oblidin».

Així doncs, cal ser conscients que moments com aquests no tenen lloc cada dia, sinó molt de tant en tant, i cal fer el possible per recordar-los malgrat el pas del temps.

Gerard Gros
Gerard Gros
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here