El geganter Jaume Ximenis Domingo, ‘Jaumitos’, era el Perpetuador de les Festes; el macroconcert gratuït se celebrava a l’avinguda Marquès de Montoliu amb el grup La Unión damunt de l’escenari; al Camp de Mart actuava una altra banda molt popular, Presuntos Implicados, amb un preu a taquilla de 1.000 pessetes; el rock català triomfava amb l’Elèctrica Dharma i Sangtraït; la nit del 22 al 23 se celebrava l’Estracanada amb els concerts del concurs Canya’n’roll i projeccions de cinema…
El Pretori inaugurava l’ascensor i la terrassa amb unes vistes esplèndides de la ciutat i el Fòrum estrenava l’enllumenat ornamental; la Mostra de Folklore Viu portava a Tarragona la Muixeranga d’Algemesí ; l’Antic Ajuntament acollia la presentació dels nous vestits del Ball de Gitanes; i a la seu de Cultura de la Generalitat s’instal·lava l’exposició ‘El Chartreuse: un licor popular viu’ i es presentava la ‘Beguda festiva de Santa Tecla’.
“el 1994 vaig viure la meva primera festa major de tarragona”
Era el 1994, la meva primera Santa Tecla. En conservo el programa de festes en paper. 40 pàgines que obria un ban de l’alcalde Joan Miquel Nadal. Els actes arrencaven el divendres 16 de setembre amb la Crida de les Festes a la rotonda del Palau Municipal i s’acabaven el diumenge 25 amb el Correfoc i la traca final a càrrec de la pirotècnia Ricardo Caballer, tot un clàssic.
Del 94 ençà conservo tots els programes de les festes. Del 94 ençà he viscut en primera línia professionalment i personalment l’evolució i el creixement de Santa Tecla. Entre 1994 i 2011 vaig transmetre en directe desenes d’actes a través de Tarragona Ràdio, especialment La Crida, l’anada a Ofici, la Professó i la baixada dels pilars caminant. Van ser incalculables les entrevistes realitzades des de l’estand de les festes, primer al mig de la Rambla i després al vestíbul del Teatre Tarragona.
Ens vam inventar ‘La ràdio de les festes’ i vam donar veu a centenars de persones que han fet i fan possible que Tarragona tingui una de les millors Festes Majors del país. De tants moments, en recordo especialment emotiva l’entrevista a Jaume Guasch el 20 de setembre de 2011 (tres mesos abans de morir) i l’últim programa que vaig fer el matí del 13 de setembre de 2012 al vestíbul del teatre, conscient que m’havien destituït com a director de la ràdio pública de la ciutat i que l’endemà no tornaria a posar-me davant del micròfon.
“des del primer dia he volgut saber què significa santa tecla per als tarragonins”
La del 2012 va ser, sense dubte, la Festa més dura de pair. Però deixant de banda aquesta situació colpidora, la resta d’anys he viscut Santa Tecla com un tarragoní d’adopció més: des del primer dia amb ganes de conèixer el bategar de les entitats tecleres i què significa pels tarragonins la Festa Major. I així he vist com naixia el Seguici dels petits, com creixia i es multiplicava la participació de la gent i molts dels actes tradicionals i, en definitiva, com Santa Tecla esdevenia allò que més ens omple d’orgull i autoestima.
La darrera dècada, sense la pressió del directe de la ràdio, m’ha permès professionalment descobrir la Festa per dins: la que es prepara amb mesos d’antelació, la que manté les essències, la que restaura, recupera i innova, la que promou el relleu generacional, la que té cura de tots els detalls, la que celebra 700 anys de recorregut amb una mirada contemporània… Des del FET a TARRAGONA he procurat que Santa Tecla tingués sempre un tractament informatiu preferencial i de màxima qualitat.
“la tecla ens omple d’autoestima i no ens la podem deixar perdre”
Personalment, a la memòria dels últims 30 anys conservo la il·lusió del primer dia de les festes amb la Crida i la tronada a la plaça de la Font, els concerts ‘alternatius’ de la plaça del Rei, la mamadeta de la Gelateria, la pell de gallina del Toc de Pregó, el ball del primer Amparito, fer de cordó a la Baixada de l’Àliga, els músics a l’entrada pel portal del Roser, les representacions de Dames i Vells en places diferents, les Matinades a la plaça de la Font, els trompeters municipals en l’Anada a Ofici, l’entrada del Braç a prop de la Mulassa, la visió dels pilars caminant des del balcó de l’Ajuntament…
Permeteu-me que vulgui compartir amb vosaltres els records i els sentiments que em genera estar a punt de viure la meva trentena Santa Tecla. I que us emplaci amb tota modèstia, tarragonines i tarragonins, a continuar preservant i innovant a la Festa Major. És allò que més ens identifica com a ciutat, que ens genera més sentiment d’autoestima i pertinença i no ens ho podem deixar perdre. Feliç Santa Tecla!
- I com a complement a l’article, aquí us deixo les 7 portades dels números de la revista FET a TARRAGONA dedicades a Santa Tecla. Totes són obra de David Oliete.
