Carregant ...

Trenta anys de teatre jove a l’institut Martí i Franquès

Mercè Sardà parla amb components de Vis de Vanadi en un dels assajos a la sala de l’institut Martí i Franquès. Foto: David Oliete.

S’aixeca el teló. A primer terme, Mercè Sardà i Pons, dalt de l’escenari, col·locant unes cadires. Vesteix uns texans blaus i una samarreta ampla de color verd, en la qual figuren un seguit de màscares teatrals de la Grècia antiga. És de matinada, però Sardà no pot deixar de treballar. L’endemà el grup de teatre jove que dirigeix, Vis de Vanadi, actua en aquest espai, i ella vol assegurar-se que tot està preparat, que no se li escapa cap detall.

És molt conscient que s’encarrega d’actors no professionals, i que les seves hores extra amb els adolescents no han estat ni seran mai retribuïdes. Malgrat tot, es mostra convençuda que cal donar sempre el millor d’un mateix, i s’aplica amb exigència aquesta màxima. Encara s’estarà un grapat d’hores polint l’escenografia i la il·luminació. No-ficció. Aquesta és la crònica brevíssima d’una escena que s’ha repetit durant anys i panys a la sala d’actes de l’institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, la modesta segona residència d’aquesta dona enèrgica i perseverant.

MERCÈ SARDÀ DIRIGEIX EL GRUP ‘VIS DE VANADI’ AMB ACTORS NO PROFESSIONALS

L’afició desbordant pel teatre de Mercè Sardà, filòloga i professora de Llengua i Literatura catalanes, és deutora de les caòtiques però suggestives classes de crítica literària d’un altre professor —en aquest cas, universitari—, l’escriptor manacorí Jaume Vidal Alcover. «Ell ens va demanar que anéssim a veure una obra de teatre a Barcelona. Jo vaig optar per M-7 Catalònia, d’Els Joglars, que aleshores em va impactar molt», rememora.

Després d’aquella primera sensació d’atracció pel teatre, tanmateix, Sardà es va limitar a redactar a màquina la crítica teatral que els demanava Vidal Alcover i no va pensar, per exemple, a constituir un grup de teatre, o a dedicar-s’hi d’alguna manera o altra. No es tracta de la persona prototípica que de ben joveneta somniava amb ser actor o actriu. Ella tenia clar, des de feia anys, que la seva vocació era ensenyar.

LA MOSTRA DE TEATRE JOVE ARRIBA ENGUANY A L’EDICIÓ NÚMERO 25 AL TEATRE TARRAGONA

Corria el curs 1984-85 quan el professor Francesc Fernández va engrescar Sardà i Josep Vicent Font per tal de preparar una representació de teatre amb els estudiants del Martí i Franquès. Havent aconseguit el quòrum suficient entre els seus respectius alumnes de 3r de BUP i COU, tots tres van decidir plegats de posar a escena Antaviana, una obra de Dagoll Dagom basada en contes de Pere Calders que havia causat furor entre el públic de l’època. «Cal tenir en compte que ja estava editada i que, a més, en ser un recull de relats, ens permetia progressar a un ritme diferent», manifesta Sardà.

És justament en un d’aquests contes de Calders on s’amaga l’origen del nom de la companyia, que van escollir els alumnes. Així neix Vis de Vanadi, una companyia de teatre amateur que des de fa més de trenta anys «incentiva les ganes de fer teatre i de veure’n» dels joves adolescents.

(…)

Fes-te subscriptor del FET

Així arrenca un reportatge que publiquem íntegrament al número 28 de la revista FET a TARRAGONA i que pretén ser un reconeixement a la Mostra de Teatre Jove, que enguany arriba a les 25 edicions. Una idea impulsada també per Mercè Sardà.

La revista la podeu trobar a LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA ADSERÀ, CAL MATIAS (Serrallo) i QUIOSC EL MIRACLE (Via Augusta, 8).

Si vols fer-te’n subscriptor, clica aquí i entra al club del FET, del qual ja en formen part 600 amics i amigues.  No te’n penediràs: organitzem activitats culturals exclusives i regalem entrades per a espectacles de música i teatre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *