For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

Tarragona a la consulta del psicòleg

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

BALANÇ DE L’ANY POLÍTIC A TARRAGONA

ARTICLE D’OPINIÓ DE JORDI JARIA I MANZANO, PROFESSOR DRET CONSTITUCIONAL URV

Vista del Balcó del Mediterrani, des de la platja del Miracle

Vista del Balcó del Mediterrani, des de la platja del Miracle

En acabar l’any, un any en què li han passat moltes coses i encara més que n’han passat al seu voltant, la ciutat s’adreça al psicòleg per demanar-li sobre algunes qüestions que la neguitegen. Després de les mostres habituals de cortesia i felicitar-se mútuament les festes, Tarragona entra en matèria en relació amb l’objecte de la consulta.

Estesa al divan, rememora el debat sobre el tercer fil, a partir de la conferència del líder del Partit Popular al consistori, Alejandro Fernández, en resposta a l’habitual de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, sobre l’estat de la ciutat. Es pregunta Tarragona si els que manen tenen una perspectiva prou àmplia de la seva realitat i si realment l’entenen. Les referències a Donosti del regidor dels populars o la idea de smart city de l’equip de govern li semblen projeccions de les dèries pròpies de cadascú més que projectes realistes de ciutat.

En el fons, li fa l’efecte que l’alcalde està cansat i no té massa empenta. És cert que hi ha hagut algunes inauguracions —els mitjans acostumen a mesurar la seva salut amb aquests paràmetres—, a rebuf de la capitalitat de la cultura catalana, però, malgrat tot, no sembla que tot plegat galvanitzi la ciutadania al voltant d’un projecte col·lectiu engrescador.

El pes a Barcelona i Madrid 

Parlant de cultura catalana, tampoc no sembla que la ciutat s’hi acabi de trobar còmoda. Els resultats de les eleccions del Parlament la dibuixen com un feu sòlid del vot espanyolista. Segurament, hi ha causes múltiples per a això, però el seu complex d’inferioritat i cultura del greuge en relació amb la capital catalana contribueix a aquesta tebiesa en relació amb les qüestions del país.

Tot i això, tampoc no sembla que amb Madrid li vagi millor. L’estrella del senyor Fernández perd lluentor quan s’acosta a la capital espanyola, on Tarragona no deixa de ser una ciutat catalana menor i sense més importància. Així, la condició d’alternativa del regidor popular, tot i que encara sòlida, no està privada de punts febles.

De Convergència i Unió, poques notícies, mentre que la senyora Arga Sentís, d’Iniciativa per Catalunya, mostra sensibilitat i combativitat, però tampoc no encarna una idea consistent de ciutat a la que enganxar-se.

Lideratge

Tot això, en un moment en què la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària, aprovada al mes d’abril arran de la reforma prèvia de la Constitució de setembre anterior, deixa poc marge per a les polítiques públiques municipals. Amb això, la qüestió del lideratge local i la capacitat d’aglutinar la societat al voltant d’un projecte de ciutat sòlid i viable tenen encara més importància.

Després de plantejar-li tot plegat, la ciutat aixeca la vista des del divan i troba el psicòleg adormit a la cadira. Una vegada més, se sent incompresa i abandona silenciosament la consulta. Potser l’any vinent veu l’aigua clara.

Jordi Jaria i Manzano


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *