A partir d’avui, els ciutadans de Tarragona i Girona tenim millors connexions ferroviàries a través de la línia d’alta velocitat. Les dues ciutats estan connectades amb set trens diaris en els dos sentits de la marxa que fan el trajecte en una hora i 22 minuts.
La companyia RENFE ofereix la tarifa web de turista a 14,90 € i la de preferent a 29,85 €. Els trens són AVE (no AVANT) que fan el recorregut Madrid-Figueres. L’alternativa de sempre Tarragona-Girona (l’única fins ara) és optar pels trens convencionals que obliguen a fer un canvi de comboi a Barcelona i allarguen el viatge unes tres hores.
Les imatges de la inauguració de la línia d’alta velocitat a les comarques gironines ens recorden a Tarragona l’estrena de l’estació de La Secuita el desembre de 2006. Comparant models d’estació, a Girona està al centre de la ciutat, i a Figueres s’ha construït als afores, al municipi de Vilafant, el que ha obligat a establir un servei d’autobusos entre la capital de l’Alt Empordà i el nou equipament.
Massa temps i diners
Una estació no urbana com les de Figueres i Camp de Tarragona dificulta molt l’accés dels usuaris. Aquí tenim una llarga experiència de més de sis anys que revela el poc ús dels autobusos i l’escassa relació dels tarragonins amb l’estació de La Secuita per costos de temps (desplaçament) i diners (pàrquing).
En aquest context, s’ha d’aplaudir la proposta del president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, de reclamar l’aparcament gratuït pels usuaris dels trens Avant. Una gratuïtat que s’hauria d’extendre als que viatgin fins a Girona o Figueres en trens AVE. I seria desitjable tarifes més competitives en el pàrquing per als que es desplacen a Madrid. Només amb una mesura d’aquestes característiques es podrà treure més profit al servei ferroviari d’alta velocitat.
Les imatges de la inauguració de Girona ens deixen una altra lliçó als tarragonins. Girona ha situat l’estació de l’AVE al centre urbà i soterrada, però s’ha quedat a mig camí dels objectius pactats amb el govern espanyol: la línia convencional i el viaducte que travessa la ciutat es mantenen igual, de moment, per falta de diners.
El soterrament dels trens convencionals i l’enderroc del viaducte gironí està pressupostat per sota dels 400 milions d’euros. El projecte, però, ni tan sols apareix al Pla d’Infraestructures fins al 2024 presentat pel ministeri de Foment.
Pregunta clau
Si Girona veu com l’Estat no pensa tirar endavant un projecte de soterrament ja dissenyat pels propis tècnics de Foment, què pot esperar Tarragona de la somiada Façana Marítima alliberada de trens, si encara no hi ha ni tancat l’estudi informatiu?
Ara, amb la crisi, la prioritat són les mercaderies i no els passatgers. Ara, la prioritat és el tercer fil i no actuacions ferroviàries urbanes. Ara, la prioritat és fer competitives les indústries químiques i el Port de Tarragona i no el desviament i soterrament del tren al seu pas per la ciutat.
Al pla del 2024 només es parla de la connexió del Corredor Mediterrani amb la línia d’alta velocitat a l’alçada de Tarragona amb una inversió pendent de 380 milions d’euros.
DESENGANYEM-NOS! El cas de Girona és tota una lliçó per a Tarragona: la Façana Marítima és un projecte de ciutat per a una altra generació.
