Carregant ...

Repòquer de lletres joves

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Albert Ventura, Adrià Targa, Pol Guasch, Raquel estrada i Albert Masip a la Biblioteca del Seminari (foto: Agustí Arévalo)

Albert Ventura, Adrià Targa, Pol Guasch, Raquel estrada i Albert Masip a la Biblioteca del Seminari (foto: Agustí Arévalo)

Conformen un repòquer de lletres. Albert Ventura, Raquel Estrada, Adrià Targa, Albert Masip i Pol Guasch són cinc joves d’entre disset i vint-i-nou anys que comparteixen el plaer d’escriure. Els reunim a la rehabilitada Biblioteca del Seminari de Tarragona perquè inspeccionin plegats aspectes globals de l’acte escriptural

Conreen gèneres literaris diferents, com la poesia, la novel·la o el conte, però a tots cinc els uneix l’interès per l’escriptura, sobre la qual conversen i contrasten opinions, no sempre convergents. La majoria d’ells ja ha tastat el que significa guanyar premis literaris, tot i que s’esforcen a restar-ne trascendència. En línies generals, no consideren que sigui una forma idíl·lica d’endinsar-se en aquest món i començar a publicar. “Un premi té perills”, alerta Adrià Targa, que parla d’un “avantatge econòmic”, que és un al·licient per participar-hi, però també  del “significat relatiu” dels guardons. “En el fons, per començar a publicar és suficient amb el convenciment d’un mateix amb la seva obra”, assegura Targa. “Jo subscric aquella frase que diu que un premi és una expressió concreta, d’un grup de persones concretes, en un moment determinat”, afirma Albert Ventura.

Una opció que fins ara tots han descartat i que és una eina de difusió d’obres literàries és l’autoedició, un fenomen que cada vegada pren més força en el sector, i que genera reaccions contraposades. Els joves ressalten alguns dels handicaps d’aquesta pràctica, com les dificultats de l’autor per distribuir la seva obra. Ventura també remarca el condicionant econòmic, ja que si vols esdevenir autor-editor has de disposar de prou diners per costejar una “edició ben feta”, que cuidi “l’aspecte del llibre com a objecte”, és a dir, que tingui “una bona compaginació, que tipogràficament sigui adequat i que hagi passat per una correcció lingüística”. Entre el llistat d’inconvenients de l’autoedició que enumeren no hi figura, però, la desaparició de l’editor professional en la cadena productiva del llibre, d’aquella persona que actua com a embut i que teòricament fa un control de qualitat i selecciona allò què és publicable. “En l’autoedició ja hi ha un filtre que és la paciència amb les editorials que no t’han fet cas. Si encara defenses el teu projecte és perquè deus creure que és bo”, argumenta, en aquest sentit, Raquel Estrada.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge d’Enric Garcia Jardí que publiquem al número 4 de la revista FET a TARRAGONA. La revista la podeu trobar a les llibreries de la ciutat: La Rambla, Adserà, La Capona i Cal Matias (Serrallo). També a l’Espai Turisme (carrer Major) i a la botiga El Lloro (carrer Governador González). Us en podeu fer subscriptors per només 30€ l’any i rebreu la revista còmidament a casa. Per complimentar la subscripció cliqueu aquí.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *