For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

La República del ‘FET’

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Jordi Jaria, Francesc Xavier Grau i Josep Sánchez Cervello, al primer debat del cicle Diàlegs 2014 (Foto: David Oliete).

D’esquerra a dreta, Jordi Jaria, Francesc Xavier Grau i Josep Sánchez Cervello, al primer debat del cicle Diàlegs 2014 (Foto: David Oliete).

“Hem de parlar més del ‘què’ [quin país volem] i menys del ‘com’ hi arribarem [la consulta, les eleccions plebiscitàries o la ruptura constitucional]”. Aquesta frase, pronunciada el passat 4 de març pel periodista Òscar Palau al segon debat del cicle Diàlegs 2014, organitzat per la URV i el  FET A TARRAGONA, ens hauria de fer reflexionar a tots els que, amb més o menys idealisme, volem la independència per canviar-ho tot.

Palau ha viscut uns mesos a Escòcia i ha constatat una de les principals diferències entre el procès que es viu al Regne Unit i el nostre. “Com ells ja han acordat amb Anglaterra un referèndum, el debat entre els partidaris i els detractors de la independència està centrat exclusivament en quin futur volen els escocesos per viure-hi millor”, va explicar el redactor d’El Punt-Avui mentre mostrava al públic el llibre blanc que ha editat el govern d’Alex Salmond per respondre els dubtes dels ciutadans sobre un futur estat propi.

Tot plegat ens porta cap a la gran divergència entre els dos procesos, ja que Escòcia és reconeguda pels anglesos com a nació i sent totalment respectada la seva identitat cultural i històrica (fins i tot a nivell esportiu). Exactament el contrari del que vivim, dissortadament, a casa nostra.

Assumint que això ja no canviarà i que els partidaris del ‘no’ intentaran que tot el debat es centri en el ‘cóm’ per embolicar la troca i fastiguejar el personal, els que defensem el ‘sí’ hauríem de dirigir cada cop més les nostres energies a debatre i dibuixar la Republica catalana que volem.

Parlem més de quin país volem i no pas de com arribar-hi

El segon debat de Diàlegs 2014 fou un bon exemple i els tres ponents van parlar de quina hauria de ser, segons la seva opinió, la política cultural més adient; de la racionalització administrativa; de la relació entre l’empresa pública i la privada i de les infraestructures de comunicació i transport. Temes diferents, però cabdals per bastir qualsevol nou estat.

Del referèndum es va parlar poc. I això ens va fer pensar als que fem el ‘FET’ que els esdeveniments es succeixen en el món actual a un ritme tan vertiginós -i més encara en el procès històric que vivim els catalans- que en només dos debats s’ha quedat obsolet l’eslògan del cicle: Tarragona i la consulta.

A la xerrada inaugural ja es va parlar també del ‘que’, un cop el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va apel·lar al seny per afirmar que “és intolerable dir que la consulta és impossible”, i el doctor Jordi Jaria -el nostre particular metge de capçalera en qüestions jurídiques– va demostrar, per enèsima vegada, que hi ha opcions legals i constitucionals a dojo per habilitar el referèndum.

En mitja hora de cicle ja havíem despatxat aquest tema que tantes planes de diaris i espais de tertúlies ocupa: El ‘cóm’ rau en la voluntat política del Govern espanyol (el mateix que acaba de dir, justament, el Tribunal Constitucional).

No li donem, doncs, més voltes. Tard o aviat, votarem. I si una majoria dels catalans vol trencar amb Espanya, ho farem. Evidentment, caldrà viure un temps de negociacions molt dures, a on la Unió Europea serà més aliat que adversari per arribar a acords (en això coincideixen els especialistes independents).

Treballem, doncs, pensant en el país futur que volem i en temes de tanta trascendència per al benestar comú com aconseguir que en aquest nou estat hi hagi més justícia social que hores d’ara. Debatem si volem viure en una República que aposti pel neoliberalisme o per la socialdemocràcia. Més conservadora o més progressista, més de dretes o més d’esquerres.

Jordi Bertran, Òscar Palau i Magí Seritjol, abans de participar en el segon debat del cicle (Foto: Ricard Lahoz).

Jordi Bertran, Òscar Palau i Magí Seritjol, abans de participar en el segon debat del cicle (Foto: Ricard Lahoz).

Com escrivia recentment el professor Joan Manuel Tresserras, coordinador d’un dels principals documents redactats fins ara com a base del que serà el nostre futur llibre blanc, “poder encetar per la via democràtica un projecte polític nou constitueix una oportunitat de transformació social inmillorable”.

I hi afegia: “La mateixa majoria que cal per legitimar el nou estat caldrà també per legitimar un model econòmic i social substancialmente nou”.

Ens queden tres debats més del cicle (dimecres vinent 2 d’abril, i també 6 de maig i 3 de juny) i potser hauríem de canviar l’eslògan promocional. Li suggereixo al director una primera proposta: Diàlegs 2014. Del ‘cóm’ al ‘què’. I una segona, més en clau interna, que em fa un goig especial i podríem patentar, fins i tot, com a marca: La República del ‘FET’.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *