Carregant ...

Solc: escola de capacitats

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una de les aules d'aprenentatge de l'escola Solc (foto: Agustí Arévalo)

Una de les aules d’aprenentatge de l’escola Solc (foto: Agustí Arévalo)

L’Iván G. R. té setze anys i es desperta cada dia a un quart de vuit del matí per anar a l’escola. El bus el recull a la Plana (Vila-seca) i el transporta fins al Complex Educatiu, situat a l’antiga Universitat Laboral de Tarragona. Diu que a vegades aconsegueix llevar-se una mica abans, a les set en punt, però que en general procura aprofitar al màxim les hores de descans. Com fem la majoria dels mortals, vaja. Que consti que això no significa que no li agradi anar a classe. De fet, li encanten les matemàtiques, sobretot les multiplicacions i les divisions.

Aquesta setmana, el seu professor, Jordi Morrón, els ha plantejat una prova de llengua i comprensió lectora. Calia redactar-hi, entre d’altres, una sèrie d’indicacions destinades als seus pares perquè aquests poguessin arribar des de la porta d’entrada de l’escola fins a l’aula on estudien els seus fills. “Els aprenentatges els has de triar significativament”, explica el Jordi, que treballa a l’Escola Solc des del 1981. Al llarg del calendari acadèmic doten els seus alumnes d’un sistema de coneixements bàsics, adaptat a les circumstàncies personals de cadascú. El més important d’aquest seguit d’aprenentatges, però, és que estiguin “adreçats al món on viu, a desenvolupar la seva autonomia personal”, tal com afirma el Jordi. “D’aquesta manera podran prendre també el màxim de decisions per ells mateixos”, hi afegeix.

Espectre autista, transtorns de conducta, deficiències sensorials… Els múltiples casos particulars exigeixen una atenció individualitzada, molt específica, amb fitxes adaptades a cada nen, en el marc de grups de classe reduïts, d’entre cinc i deu persones. “Aquí t’has de diversificar molt”, assegura la Judit Martínez, mestra de joves d’entre dotze i quinze anys, fent referència a les funcions del professor. L’Escola Solc compta, en l’actualitat, amb 92 alumnes, d’edats compreses entre els 3 i els 21 anys. Hi imparteixen educació infantil, primària i secundària, així com també un taller d’experimentació per als que tenen més dificultats de percepció, psicomotricitat i comunicació.

A l’hora de determinar a quina classe ha d’anar l’alumne, l’edat no és l’únic condicionant, sinó que també hi intervenen factors com la sociabilitat i les seves capacitats curriculars, tal com detalla la Raquel Martínez, directora de l’escola: “El que es fa quan arriba un nen nou a l’escola és mirar quines capacitats té, tenint en compte l’edat i el seu grau d’afectació; i a partir del nivell d’aprenentatge que creiem que pot tindre l’ubiquem en una aula”. Del total d’alumnes, n’hi ha que 35 formen part del programa d’escolarització compartida, és a dir, que durant la setmana transiten entre l’Escola Solc i l’ordinària.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegre al número 8 de la revista FET a TARRAGONA dedicat a l’escola Solc. La publicació es pot comprar als quioscos i llibreries de la ciutat. També us en podeu fer subscriptors per 30€ l’any. Només cal clicar aquí per complimentar les dades i rebreu de seguida a casa vostra la revista.

Aquest Nadal regaleu cultura i bon periodisme fet a Tarragona.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Solc: escola de capacitats”

  1. Manel Castaño ha dit:

    Benvolgu Enric, un aclariment, no hi ha persones “mudes” el no parlar és una conseqüència de ser sord,
    salutacions

  2. Enric Garcia Jardí ha dit:

    Manel, disculpa les molèsties. Han penjat una versió de l’article que no era la definitiva. Hi ha bastantes errades (lingüístiques i de contingut) i estic introduïnt ara mateix les correccions pertinents que es van dur a terme abans que es publiqués en paper. A l’article de la revista l’errada que tu indiques, per exemple, no hi apareix. Si tens l’ocasió de llegir-lo crec que el trobaràs, modèstament, més polit. Ara em poso amb aquesta qüestió. Moltíssimes gràcies per avisar, i ja et dic, disculpa les molèsties.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *