Carregant ...

La reforma pendent

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

ajuntament

L’estructura de l’Administració local respon a un marc legislatiu que ha anat acumulant capes d’acord amb les línies mestres del liberalisme espanyol –jacobinisme territorial, conservadorisme social i polític, captació de l’Estat per unes elits rendistes i financeres. Des del segle xix fins al moment, aquest marc jurídic ha anat generant unes determinades dinàmiques, més o menys estandarditzades, als ajuntaments i les diputacions, que l’intervencionisme de l’Administració territorial de l’Estat durant el franquisme va consolidar.

Al començament de la Transició, els ajuntaments eren estructures administratives envellides, associades a una idea autoritària i clientelista de la cosa pública. Si bé és cert que les eleccions del 1979 van servir per passar full en relació amb els consistoris franquistes, la maquinària administrativa va restar més o menys intocada. És cert que s’hi van incorporar noves persones –aleshores i després–, però ho van fer dintre d’uns paràmetres que responien a una llarga tradició que concebia l’Administració com a autoritat i no com a servei, i la funció pública com una canongia i no pas com una feina, per dir-ho amb trets potser un pèl gruixuts.

Als llocs on l’esquerra va aconseguir la victòria, no es va fer un gran esforç de modificació, potser amb la idea que l’estructura de l’Administració, en si, ja estava bé, i només calia donar-li un impuls polític en una direcció contrària de la que havia seguit fins al moment. D’altra banda, els nous partits polítics –a esquerra i a dreta– tampoc van fer gaires escarafalls a aprofitar en el seu propi interès les dinàmiques clientelistes de l’Administració que van trobar-se quan van ocupar el poder.

En algunes ocasions, la modernització es va produir a través de la fugida del dret administratiu, a través d’estructures empresarials públiques –que, ben aviat, es van convertir també en menjadores més o menys lluïdes per als partits i els seus entorns– o altres personalitzacions jurídiques. Així, la polsosa rutina tradicional de l’Administració local es va embellir amb alguns afegitons de nou disseny que, tanmateix, si bé permetien una certa flexibilitat en relació amb l’encarcarament dels ajuntaments, no escapaven a una dinàmica clientelista que les noves elits polítiques van expandir per utilitzar-la al seu servei.

Tarragona, un cas paradigmàtic d’aquest procés de conservació i consolidació de les estructures administratives tradicionals (i ineficients) heretades del règim anterior, ha tingut tres alcaldes des de la recuperació de la democràcia, i cap d’ells s’ha atrevit no ja a afrontar, sinó ni tan sols a esmentar, la necessitat d’una profunda revisió i reorganització de l’Administració municipal, una reforma que faci que aquesta respongui als reptes que la societat actual presenta i no es converteixi en una dificultat afegida per als ciutadans.

D’aquí no res començarà la campanya electoral. Retornarem als debats de sempre –que mostren el fracàs sistemàtic dels nostres consistoris, ja que no són capaços de tancar-ne cap–, a les maquetes de colors i a les expressions de greuge, al mercadeig de promeses i als retrets de millor o pitjor gust. Segur, però, que ningú esmentarà la necessitat d’afrontar d’una vegada una reforma pausada, però profunda, de l’estructura administrativa municipal. Sense això, però, els ciutadans continuaran sent més administrats que no pas pròpiament ciutadans, i les iniciatives interessants continuaran corrent el perill de veure’s empresonades a la xarxa de paper i tinta del laberint municipal.

(…)

Aquest article forma part dels continguts del número 10 de la revista FET a TARRAGONA. Us convido a demanar-la a quioscos i llibreries de la ciutat, o a ser-ne subscriptors per garantir la seva viabilitat. Només són 30€ a l’any. Cliqueu aquí i ajudeu a consolidar el periodisme reflexiu i de qualitat a la ciutat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “La reforma pendent”

  1. Excel·lent! Moltes gràcies per un article brillant (tot i que trist)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *