He seguit pels mitjans de comunicació el debat sobre la conveniència, o no, de renunciar a l’organització dels Jocs del Mediterrani del 2017, i em sembla que els balanços que es fan servir per donar suport a les voluntats polítiques de renunciar-hi, són bastant incomplets. Amb això no vull dir que no siguin posicions polítiques legítimes i, a la millor encertades, sinó simplement que no contemplen tots els paràmetres que haurien d’influir en la decisió final.
El balanç l’estableixen entre endeutament i instal·lacions, i amb això no n’hi ha prou. En el balanç cal que hi posin la rendibilitat esportiva, què menys!!! I no hi és. A més, cal posar-hi els rendiments sobre l’esport de base, el qual –aprofitant l’onada saludable d’organitzar uns Jocs- hauria de projectar-se amb tota la intensitat. Tampoc he sabut trobar, l’impacte dels Jocs sobre “l’orgull benentès” de ciutat. Una ciutat encara per sargir,i en la qual el sentiment de pertinença està massa lligat a l’oci (Santa Tecla, el Nàstic, …) i poc a la cultura del treball i de l’esforç. Organitzar uns bons Jocs; fer-ho amb més voluntaris que cap altra ciutat organitzadora fins ara; esforçar-se en què tot surti bé; oferir un bon producte al món, crea pertinença i sà orgull tarragoní; i n’anem mancats. Algú m’acusarà de deixar-me l’impacte turístic, i no és així. No estic parlant del turisme que pugui venir amb motiu dels Jocs, sinó de la projecció de la ciutat per les televisions d’arreu, i el seu efecte benefactor per visites turístiques de futur.
Doncs bé, tots aquests factors em semblen molt poc importants al costat de dos elements que m’impulsen a creure que cal tirar endavant l’organització dels Jocs: la cohesió local i el paper del Mediterrani.
Els Jocs han de permetre crear un nou “Balcó del Mediterrani esportiu” entre Camp Clar i Bonavista. A cops ens omplim la boca reclamant el relligat dels barris de ponent amb el centre i llevant, i ara que tenim una esplèndida oportunitat per ajudar-hi no la podem malmetre. Els ciutadans de Llevant, del Centre, i de la resta de barris afegiran al Mercat de Bonavista i Les Gavarres un tercer ítem: l’anella dels Jocs, que hauria d’esdevenir un nou motiu per creuar el Francolí cap a Ponent. Crear punts d’atracció neuràlgics de transcendència ajuda a reequilibrar, i els Jocs en són una oportunitat per fer-ho. No l’aprofitarem?.
En segon lloc, coadjuvar a guanyar la “batalla del Mediterrani”. Uns jocs són un punt de trobada, en esportiva competència, entre magribins i algerians, entre grecs i turs, entre israelians i palestins, entre la riba nord i la sud del mare Nostrum, i això ho hem d’aprofitar des de l’impuls als valors propis d’aquest mar, que no són altres que els drets humans, la concòrdia, la tolerància. Enfront d’això hi ha les màfies, el tràfic de persones, les pasteres, les morts … i els Jocs són una esplèndida oportunitat, si es treballen des de les escoles, les xarxes socials, els mitjans de comunicació, i les famílies, de plantejar-los batalla en positiu. No la donarem?.
Santa Tecla com a sinònim d’oci?
No entro en el fons del debat esportiu, tot i que em preocupa el retard organitzatiu i que la por al ridícul faci prendre decisions que comportin el mateix resultat. Només apuntar Santa Tecla com a sinònim de la cultura de l’esforç i del treball, tot el contrari que l’autor escriu. La base de la cultura tradicional no és l’oci sinó el compromís i la responsabilitat col·lectiva.
Benvolgut Pau,
Gràcies per l’article. Tanmateix, és totalment incomprensible que un ajuntament que deu vora 200 M€ vulgui endeutar-se, encara més, per fer uns jocs que no tenen una gran projecció, i en contra del que es diu sembla que miri més el duro que els esports. Per contra, de forma constant, se’ns afirma i reafirma que l’ajuntament no pot gastar més… però la realitat és que, per segons què, sí que pot. 12 M€ en una anella mediterrània? I quant valdria habilitar equipaments abandonats? Quant valdria acabar per fi el mercat? Quant valdria deixar d’usar barracons a les escoles? I així un etcètera de temes que realment sí que preocupen. Li deixo, alhora, l’article que jo mateix vaig publicar en aquest mitjà, que ja condensa bona part del que penso:
https://www.fetatarragona.cat/2015/07/03/aixo-dels-jocs/
Salut, i gràcies per opinar civilitzadament, que s’agraeix moltíssim.