Se’n riuen. Del territori (comarques de Tarragona) i del país (Catalunya). Ens prenen el pèl i no se n’amaguen, T’ho diuen a la cara, sense embuts. Així es comporten els responsables polítics i els alts funcionaris de l’Estat. De l’estat espanyol, de qui depenem en matèria d’infraestructures estratègiques com el transport i l’energia.
L’últim exemple d’aquest comportament correspon al secretari d’Estat d’Infraestructures, Julio Gómez Pomar. Entre d’altres coses, aquest senyor diu que “el Corredor Mediterrani és estratègic, però no és una qüestió del demà”, que “les dates de la implantació del tercer fil són molt properes”, però no les concreta perquè poden sorgir “dificultats tècniques” i que s’hi està treballant “sense parar”. Gómez Pomar ha fet aquestes declaracions aquest dijous davant dels consellers d’Infraestructures de Catalunya i el País Valencià i dels presidents dels Ports de Barcelona i Tarragona en una trobada organitzada pel diari econòmic ‘Expansión’.
I alguns encara els riuen les gràcies. L’actitud del govern espanyol en relació al Corredor del Mediterrani i el tercer fil és, com a mínim, poc transparent, per no dir opaca i obstruccionista. Al·leguen problemes tècnics, però els retards acumulats són escandalosos i inacceptables. També és impresentable l’actitud d’ADIF que obliga a la Generalitat a canviar els horaris dels trens perquè els actuals no es compleixen sistemàticament pel mal estat de les vies (per culpa de la mateixa ADIF). Això significa que els horaris oficials dels trens certificaran que cada cop costa més temps anar de Tarragona a Barcelona. Una vergonya!
Igual que resulta vergonyós i insultant com el govern espanyol, a través del seu ministre cessat José Manuel Soria, ha tractat en els darrers quatre anys les reclamacions del polígon petroquímic de Tarragona. Ni s’ha avançat en infraestructures ni en una política de rebaixa de les tarifes energètiques que millori la seva competitivitat. De què serveix crear el clúster ChemMed Tarragona si no pots oferir avantatges respecte els teus competidors?
contra la passivitat
En aquest context de mensypreu constant de l’Estat espanyol en relació a Tarragona i de passivitat i falta de lideratge del territori, les vuit principals entitats patronals, sindicals i acadèmiques de la demarcació han acordat organitzar un acte públic conjunt aquest proper dimarts 31 de maig, per “implicar el conjunt de la ciutadania en favor del futur del seu teixit empresarial i de les desenes de milers de llocs de treball que en depenen”. Una bona iniciativa si, finalment, serveix per despertar la societat tarragonina i els seus representants polítics.
Els organitzadors esmenten “tres problemes cabdals” que tenen molt a veure amb els casos esmentats en aquest article més amunt: “La manca del corredor mediterrani, l’altíssim cost de l’energia elèctrica i la deficient xarxa viària de transport”. A la convocatòria participen la Cambra de Comerç, patronals CEPTA, PIMEC i Federació d’Autotransport, sindicats CCOO i UGT, la URV i el clúster liderat pel Port i la indústria química.
Mai com ara havia estat tan necessària la unitat d’aquests agents acadèmics, socials i econòmics per tirar del carro davant l’apatia i la ineficàcia de la classe política en el seu conjunt. Necessitem que l’acte de dimarts sigui l’embrió d’una nova manera d’entendre i de posar en valor la realitat i les potencialitats del Camp de Tarragona. Per explicar-les al país i per defensar-les davant d’un Estat que se’n fot.