Va ser impressionant, bestial, i no fa tant de temps. De fet, encara hi ha molts tarragonins que ho van viure i ho podrien explicar. Tanmateix, per molt paradoxal que resulti, molt pocs són plenament conscients de la magnitud històrica dels canvis. Probablement ens cal perspectiva temporal per adonar-nos plenament de les radicals transformacions que va patir Tarragona i els seus voltants en pocs anys. Algunes dades poden ajudar-nos. L’any 1956 la superfície construïda respecte al conjunt del terme municipal representava el 7,67 %. Entre aquella data i l’any 1990 se’n va edificar un 31,17 %. És a dir, en 34 anys es va construir quatre vegades més que en dos mil anys. A hores d’ara, la superfície de sòl urbà supera més de la meitat de l’extensió del municipi (urbanitzat i per urbanitzar).
Les dècades dels anys 60, 70 i bona part dels 80 van capgirar completament la fesomia de la ciutat i el seu entorn. Aquell període es coneix com a desarrollismo, com també l’actitud favorable a un creixement i expansió econòmica a ultrança i a qualsevol cost. No va ser exclusiu de Tarragona, sinó que el van protagonitzar les àrees més dinàmiques del país. Hi havia pressa per sortir de la misèria econòmica i mental que caracteritzava la dictadura. A la nostra ciutat, però, va tenir lloc de tal manera que els efectes han estat escruixidors. Per començar, van néixer nous barris deslligats de la ciutat, sense cap visió de futur i amb tots els ingredients per acabar formant guetos (econòmics, socials o culturals). Els consistoris democràtics han treballat per evitar-ho –alguns més que altres–, però la realitat és la d’una ciutat encara per vertebrar, que tot just ha començat a relligar el teixit urbà. La feina a fer continua sent enorme.
Després arribarien les grans infraestructures de comunicació i energètiques que han marcat el territori a tall de ganivet. Infraestructures necessàries, sí, però executades amb criteris molt discutibles i amb actituds prepotents sobre les realitats territorials en què s’inserien. Per exemple, mentre que en ciutats com Barcelona, Madrid, València o Saragossa les autopistes s’han convertit en rondes de circumval·lació al seu pas pels extraradis, a Tarragona es va optar per construir una nova autovia paral·lela (espero el moment que surtin a la llum els interessos ocults darrere d’aquesta decisió). Aquestes infraestructures, per exemple, van tallar multitud de camins antics –centenaris i mil·lenaris–, massa humils per ser tinguts en compte i sense que hi hagués la sensibilitat per exigir el compliment de l’obligació de mantenir la continuïtat de la via. L’antic camí del Catllar o el del Pont del Diable en són tristos exemples.
(…)
Així arrenca un ampli reportatge sobre el creixement de la ciutat i la importància de l’Anella Verda que es publica íntegrament al número 18 del FET a TARRAGONA. Forma part d’un dossier de vint pàgines amb excel·lents continguts i fotografies sobre el patrimoni natural de la ciutat.
La revista, amb el regal del fascicle dedicat al Teatre Romà, la podeu trobar a:
LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA ADSERÀ i CAL MATIAS (SERRALLO).
Si voleu fer-vos subscriptors del FET només cal clicar aquí. Rebreu còmodament a casa les revistes i els fascicles i podreu gaudir d’activitats culturals gratuïtes i d’entrades per a espectacles de teatre i música.