Mitja dotzena d’apunts breus sobre la decisió de l’àrea de Cultura de l’ajuntament de Tarragona d’eliminar el Festiu d’Estiu i potenciar un certamen específic de teatre:
1.- Buscar l’especialització i la singularitat en l’oferta cultural de Tarragona em sembla una bona opció i apostar pel Festival Internacional de Teatre de Tarragona (dirigit per Joan Negrié i impulsat fins ara per la sala Trono gràcies al patrocini en exclusiva de Repsol) va en la direcció correcta. Endavant, però tenint clar des del principi que és una decisió arriscada perquè el FITT no és una iniciativa precisament adreçada a un públic majoritari.
2.- Està bé que el festival de teatre compti finalment amb el suport de l’administració pública. Aquest és el paper que hauria d’haver tingut des del principi. El FITT situa Tarragona com a aparador de cultura contemporània, avantguardista i internacional i omple un buit molt necessari de cobrir a la ciutat. S’organitzarà cada any, i no cada dos com fins ara, una altra decisió important que ajudarà a la seva consolidació. Serà bàsic fer-ne difusió a Barcelona per atraure públic de tot el país.
3.- Prescindir del Festival d’Estiu és una altra decisió arriscada. Es poden arribar a entendre els arguments de deixar en mans privades i no competir en la contractació d’espectacles comercials i de destinar els recursos econòmics a altres necessitats culturals. Ara bé, els gestors privats (TAP) dificílment apostaran pels músics locals i els grups catalans, cosa que aproparà encara més l’oferta de Tarragona a la de qualsevol altre capital de província espanyola. És això el que volem?
4.- Anul·lar la programació del Camp de Mart suposa una flagrant contradicció del regidor de Cultura, Josep Maria Prats, que ara fa just un any va voler salvar in extremis el Festival d’Estiu. Gràcies a l’esforç i la implicació dels tècnics municipals, el 2016 es va dissenyar un cartell prou digne i el mateix Prats va anunciar que era l’inici d’una nova etapa del festival. On han quedat aquelles promeses? El gir sobtat posa en qüestió que hi hagi una línia clara d’actuació.
5.- L’Ajuntament argumenta l’estat precari de les instal·lacions de l’auditori del Camp de Mart. Aquesta situació s’arrossega des de fa temps. Que el govern de la ciutat, amb un alcalde (teòricament) progressista des de fa una dècada, no hagi actuat en aquest equipament diu molt poc de l’aposta dels socialistes per la Cultura. Tarragona disposa d’un dels millors auditoris a l’aire lliure del país. Un marc únic, singular, meravellós (ja els agradaria tenir-lo a Girona) que les autoritats han decidit deixar morir.
6.- No hi haurà ni teatre ni música a l’auditori del Camp de Mart, tampoc per Sant Magí i Santa Tecla. És cert que muntar-hi un espectacle té uns costos afegits importants: una plataforma per descarregar el material, el lloguer d’una gran estructura metàl·lica per so i llums adequats a un espectacle professional i una renovació dels camerinos que es troben en un estat llastimós. D’acord: cal fer-hi una inversió de diners. Però també cal voluntat política per prioritzar la cultura i els equipaments. Aquest és el final més trist que podia tenir el Camp de Mart.
No em puc creure que es deixi morir un espai com aquest…. És una realitat, doncs, que aquest ajuntament no només no vetlla per la ciutat sinó que (tenint en ment moltes altres decisions llastimoses, la precarietat de l’oferta comercial, la manca de pla estratègic, l’estat dels carrers, la dificultat d’aparcament a preus raonables etc etc etc etc) està matant la ciutat lentament.
Quin final tan trist per l’auditori i quin auguri de mort per la ciutat.
[…] La decisió de la regidora del PSC s’enten com una manera de fer evident el profund desacord amb la posició política de Prats, que va generar debat i molta polèmica en amplis sectors de la ciutat. Al FET a TARRAGONA vam publicar el 29 de març de 2017 l’article ‘El final més trist de l’auditori del Camp de Mart’. […]