Final de temporada trepidant. El guió que està escrivint el Nàstic és digne d’un thriller psicològic. Tres entrenadors en una temporada, regularitat malaurada a la part baixa de la classificació, ressorgiment i patiment fins a l’últim partit. La victòria a les Canàries és un pas de gegant cap a una salvació que depèn de nosaltres: aquesta setmana i a casa nostra.
Les estadístiques existeixen per trencar-les i aquest diumenge es va tornar a demostrar. Sembla que al Tenerife no li senten bé els equips catalans: a casa només havien perdut amb el Reus i, ahir, amb el Nàstic (0-1). Deures molt ben fets de la bota d’un Uche que tornava a ser determinant al costat d’un Manolo Reina que va compartir tota la responsabilitat de la victòria amb el nigerià (i un Xavi Molina que va treure, amb el cos, un semigol tot just començar el partit).
S’encarava el partit amb ganes, motivació i adrenalina després de la remuntada davant el Girona. L’equip es veia capaç, havia fet un punt i a part moral de tota la temporada i es centrava, tan sols, en tres finals que s’havien, i s’han, de guanyar com sigui: per ara són sis els punts aconseguits (Girona i Tenerife) dels sis possibles. Nota excel·lent. Objectiu complert per encarar un partit que, ara sí que sí, és una autèntica final.
El partit davant l’UCAM és una autèntica final. Un empat és sinònim de permanència.
I és que el Nàstic, davant el precipici tangible, sembla que ha après allò que el com és absolutament secundari. Amb el Tenerife, els de Nano Rivas van marcar un gol i res més, però és que en el futbol és l’única cosa que has de fer per assegurar-te la victòria: marcar-ne un més que el rival. No és temps per floritures, no serveixen les lamentacions. Valentín no aixeca el cap fins que arriba a la línia de fons i nosaltres, com equip, hem de fer idènticament el mateix.
Un empat és el que necessita el Nàstic per assegurar-se la continuïtat a la Liga 123. Un empat. Un punt i un partit davant un UCAM Múrcia que també s’estarà jugant la permanència. Ingredients suficients per viure-ho tot plegat amb il·lusió i ganes.
Es senten els nervis entre l’afició i a les xarxes. Preparats per viure una altra nit d’espectacle futbolístic i emoció. Volem tornar a viure un èxtasi grana que, ara definitivament, ens permeti veure, un any més, el Nou Estadi com un dels escenaris de la Lliga de Futbol Professional. A noranta minuts de l’eufòria, de la tranquil·litat i de les abraçades. Ens veiem aquest dissabte, al Nou Estadi de Tarragona. Fins al final!
