For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

La nova Sebastiana del Castillo

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Un assaig del ball parlat de Sebastiana del Castillo a càrrec de mebres de l’associació Mulassa de Tarragona. Foto: David Oliete.

Tot comença amb una història d’amor entre dues persones de classes socials diferents. La jove Sebastiana del Castillo s’enamora d’un granadí provinent d’una família humil, i això el pare de la noia no ho pot permetre de cap de les maneres: els rics s’han d’ajuntar amb els rics i els pobres amb els pobres. Són temps en què la dona passa de l’autoritat paterna a la del marit, sense veu ni vot.

La Sebastiana, però, transgredeix aquest costum patriarcal i insisteix a fer allò que li dicta el cor, a desgrat de la negativa del pare. La seva família, per mitjà dels germans, opta aleshores per clausurar-la en un castell, fet que explica el perquè del nom de la protagonista. Gràcies a la complicitat d’un nebot, la Sebastiana aconsegueix que el seu estimat l’ajudi a escapar, i aleshores comença una marató de sang i fetge, digna d’una pel·lícula de Quentin Tarantino. Després d’uns esdeveniments que no desvelarem, la Sebastiana s’enrola en un grup de bandolers, que l’erigeixen com a capitost del grup.

LA MULASSA RECUPERA I ACTUALITZA AQUEST BALL DEL SEGLE XIX QUE TÉ COM A PROTAGONISTA UNA BANDOLERA

El Ball de Sebastiana del Castillo es va representar a la ciutat entre els anys 1854 i 1929. Segons explica el filòleg i gestor cultural Jordi Bertran en diversos llibres dedicats a les festes de Santa Tecla de Tarragona, va ser “un dels balls més populars del segle XIX”. També sabem que s’hi utilitzaven trabucs i “un petit canó, similar al que encapçala la festa de Sant Roc, al barri del Cós del Bou”, tal com recull Bertran. En els orígens, els personatges, com en altres balls parlats, eren interpretats per homes.

Enguany la Mulassa de Tarragona ha decidit embarcar-se en la recuperació i actualització d’aquest ball. Va ser un dels darrers a perdre’s, al segle XX, i per això encara hi ha persones que recorden haver-ne presenciat alguna actuació, o que els parents en parlessin. L’equip de la Mulassa encapçalat pel director teatral Marc Chornet no s’ha cenyit estrictament a la tradició i ha volgut canviar el sentit del ball, que podríem afirmar que, en termes morals, alertava del suposat perill que comporta la dona que s’atreveix a fer el que li plau.

EL NOU BALL PARLAT ÉS REPRESENTA AQUEST DIMARTS 18 DE SETEMBRE A LA PLAÇA DE LES COLS

Els mulassers, per contra, l’han reconvertit en “una sàtira en clau feminista”, segons afirma Chornet, que defensa les oportunitats que planteja aquesta interpretació, tenint en compte que la festa, per la seva condició tradicional, ha tingut “un caràcter molt masculí i masculinitzat”.

Per aquest motiu, en aquesta nova versió els bandolers que apareixen en el text del segle XIX són dones, i el mateix succeeix amb el personatge del nebot, que esdevé neboda i que té un paper crucial en la justificació d’aquesta interpretació. Una altra de les novetats de la història és que Sebastiana del Castillo viatja fins a Tarragona, on la resta de bandoleres li expliquen les seves experiències de rebel·lió contra el masclisme.

(…)

Aquest és un fragment de l’ampli reportatge que publiquem íntegrament al número 31 del FET a TARRAGONA. La revista la pots trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Si prefereixes rebre les revistes a casa i gaudir dels avantatges de ser membre del Club del FET, subscriu-t’hi ara i aquí per només 30 euros tot l’any.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *