Tarragona castiga clarament l’últim govern municipal i salva pels pèls la primera posició de Josep Fèlix Ballesteros. Els tarragonins reclamen una altra manera de gestionar la ciutat: ara, la pregunta clau és si aquesta nova manera de governar i de fer política des de la plaça de la Font es pot dur a la pràctica amb l’encara alcalde en funcions.
Els socialistes no s’esperaven una patacada d’aquestes dimensions, però recullen el desgast de dotze anys d’alcaldia, les sospites judicials, els problemes evidents de neteja i manteniment a la via pública i als monuments, la falta de concreció sobre edificis emblemàtics abandonats des de fa anys, el pacte de govern amb la dreta, el fracàs dels Jocs Mediterranis com a gran projecte de ciutat i l’actitud covarda de l’1 d’Octubre.
Ballesteros pateix un fort desgast i salva el primer lloc per un grapat de vots
Ballesteros salva el primer lloc gràcies al vent favorable de Pedro Sánchez. Sense la victòria del PSOE el passat 28 d’abril, avui ja estaria buidant el despatx de l’alcaldia. Les urnes li han dit que ja estan cansades d’un optimisme sense concretar, d’unes expectatives fa temps desinflades, d’una certa actitud displicent, i de massa promeses incomplertes.
Un grapat de vots han salvat Ballesteros d’una derrota històrica, perquè mai en 40 anys de democràcia un alcalde de Tarragona ha perdut a les urnes. Pau Ricomà, liderant Esquerra Republicana, ha estat a punt de fer-hi el tomb definitiu. Tot i així, l’empat a 7 regidors amb el PSC el legitima a intentar assumir l’alcaldia: per dos anys o per quatre.
Esquerra té dues opcions: un mandat de govern en coalició amb el PSC, on Ricomà podria ser l’alcalde durant dos anys, o un mandat liderant un govern quatripartit de coalició amb totes les forces sobiranistes i republicanes, des de Junts per Tarragona a la CUP passant per En Comú Podem. Cap de les dues fórmules és fàcil. Però si no n’assoleix cap, Ballesteros enceterà el 15 de juny el quart mandat com alcalde.
Ricomà, a punt d’assolir una victòria republicana històrica, pot ser alcalde
El triomf dels republicans, sumat a l’increment dels comuns i al manteniment de l’espai post convergent, d’una banda, i de la CUP, de l’altra, referma les ganes de canvi d’uns electors que miren més a l’esquerra que fa 4 anys. Una altra cosa és que la suma de quatre formacions tan diferents en molts temes clau de ciutat sigui suficient per configurar un govern sòlid i coherent.
A l’altra banda de l’especte polític, Ciutadans és la gran decebuda de la jornada perquè s’estanca i no fa realitat les expectatives que s’havien creat com alternativa a Ballesteros, i el PP pateix un desgast similar al seu company de govern en els escons perduts (dos). Rubén Viñuales i José Luis Martín no pintaran gaire en el nou mandat perquè no sumen una hipotètica majoria constitucionalista amb el PSC.
Esquerra pot intentar governar amb el PSC o amb una majoria sobiranista
Divendres preguntava en el titular de l’últim article abans de les eleccions si Tarragona volia canviar d’alcalde. Doncs bé, els electors han dit clarament que volen canviar la manera de governar la ciutat i que li donen una última oportunitat a Ballesteros si ell i el seu partit estan disposats a participar d’aquesta nova etapa.
S’ha demostrat que el 26M hi havia partit a les urnes de Tarragona. Ara comença un altre partit, el de les converses per formar govern. I al mig del camp, per començar a moure la pilota, hi ha dos jugadors que han arribat empatats al final dels minuts reglamentaris. Però un va de baixada física i moral i l’altre cap amunt amb el vent de cara. Qui s’emportarà la victòria definitiva?
