La pandèmia de la Covid-19 ha posat a prova les costures de Creu Roja, que s’ha hagut de multiplicar per oferir un escut social a l’altura d’una emergència sense precedents a Tarragona. Departaments com el de Salut, Ocupació o Gent Gran han centrat bona part dels esforços i ja en prenen les primeres notes amb vista al futur immediat d’una entitat que no pot permetre’s ni treves ni vacances.
En tres dècades d’experiència a Creu Roja, l’Anna Sabaté confessa que mai va imaginar que l’emergència arribaria a picar amb tanta força a la porta de casa. “Quina sensació més estranya, la d’ajudar persones que ens necessiten des de la seva mateixa vulnerabilitat, des del seu mateix risc”, pensa ara en veu alta.
La pandèmia posa a prova la capacitat de reacció de Creu Roja Tarragona
Reconeix que l’entitat se sabia preparada per reaccionar a qualsevol emergència, però que ningú havia contemplat l’escenari de lidiar amb una pandèmia en primera persona, en què les mans que ajuden tenen els mateixos números de patir que les de qualsevol altre veí. “Tot plegat ens obliga a replantejar-nos moltes coses”, assevera l’Anna, amb to greu. Vol aprendre’n alguna cosa.
Sabaté és més que la coordinadora de l’entitat social a Tarragona. Les companyes la defineixen com quelcom similar a un far, la llum que tempesta rere tempesta va marcant el camí. Detecta que la Creu Roja que ella va conèixer ara fa 30 anys “no té res a veure” amb la que avui capitaneja, perquè “la societat evoluciona” i també ho fan, al seu ritme, les necessitats socials on cal abocar-se.
Anna Sabaté: “Tenim massa deures pendents i un panorama desolador a l’horitzó”
N’hi ha prou amb haver creuat mitja conversa per adonar-se que la coordinadora no tolera les desigualtats flagrants. No hi passa. “Una societat que donaria per bona hauria de ser una que depengués molt menys de la Creu Roja”, sentencia, segura del que diu. La paradoxa és ben fàcil d’entendre quan l’esfulles com una margarida. Menys persones al límit, menys urgències arrossegades, menys famílies sobrevivint a la corda fluixa. Una societat més protegida, amb menys esquerdes sagnants. Sembla complicat parlar d’una manera més clara.
El terratrèmol de la Covid-19 ha causat un impacte majúscul a la Creu Roja de Tarragona, la qual no ha dubtat a arromangar-se, baixar al fang i mobilitzar més recursos que mai (de tota mena) per oferir respostes immediates quan gairebé ningú més ho ha fet. “Ha estat molt dur”, valora Ramon Grau, president de l’entitat a la demarcació, “perquè ens hem trobat molt sols davant una allau de necessitats bàsiques històrica”.
La coordinadora de l’entitat reconeix que s’han de replantejar moltes coses
El sotrac ha obligat a multiplicar els esforços “amb molta exigència i en molts fronts diferents”, se sincera l’Anna, i el teixit humà de la Creu Roja comença a ser conscient que la musculatura desenvolupada en el darrer any i mig ja forma part del full de ruta a subratllar per als propers anys. “El futur comença amb massa deures pendents i amb un panorama desolador a l’horitzó”, etziba, amb les desigualtats a l’alça, les ferides de la vulnerabilitat reobertes i l’amenaça persistent del canvi climàtic sempre activa com un volcà adormit a punt d’erupcionar. “De debò que desitjaria equivocar-me”, matisa Sabaté, “però per si de cas ja anem avançant feina”.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 49 del FET a TARRAGONA. La revista la pots trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Aquest i la resta de continguts els podem elaborar gràcies al suport dels subscriptors. Per això, et convidem a sumar-te a la comunitat del FET, si encara no en formes part. Som més 680 amics i amigues i volem arribar a la xifra rodona de 700. T’hi apuntes?