Aquest dimecres 8 de desembre finalitzava el Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC) que enguany arribava a la XXI edició amb una trentena de projeccions, entre pel·lícules, documentals i curtmetratges. Un festival que ja està del tot consolidat amb ofertes per a tots els públics i interessos i que, més enllà de les propostes nacionals i internacionals, sempre guarda un espai dedicat a la ciutat que l’acull. Aquest cop, amb l’estrena de dos documentals molt especials i lligats a la història social i cultural de Tarragona: “Una ciutat de mussols” i “Cor de vellut”.
Dues produccions pròpies tracten temes socials i culturals de la història tarragonina
No venim a fer spoilers i no podem fer més que recomanar aquestes dues peces audiovisuals que ofereixen una fotografia molt acurada de la realitat tarragonina. El documental ‘Una ciutat de mussols’ és tota una declaració d’intencions que trenca estereotips i recupera la memòria de les primeres que es van atrevir a reconèixer obertament la seva sexualitat. Però dir només això és quedar-se vergonyosament curt, perquè en realitat tots i cadascun dels dotze entrevistats són un testimoni imperdible de les amenaces i coaccions que vivia qualsevol membre de la comunitat LGBTI fa cinquanta anys.
Tota ciutadà més o menys compromès amb els drets individuals és conscient que aparèixer en aquest reportatge era un acte de valentia. Fer aquest documental era totalment necessari des del punt de vista de recuperació històrica, de reparació i d’agraïment a una Tarragona massa sovint amagada que va posar les bases per arribar on som ara. Una fidel radiografia del passat que també s’endinsa en el context actual i que et deixa amb una sensació ambivalent de ràbia continguda i gratitud immensa. Un documental, senzillament, indispensable i que ja triga en ser emès a la televisió.
“‘Una ciutat de mussols’ és un acte de valentia, reparació i agraïment”
I pels amants de la cultura popular i d’arrel de la nostra ciutat, el documental ‘Cor de vellut’ era una cita ineludible. L’Esbart Santa Tecla s’estrenava encertadament en aquest nou format a la gran pantalla i els assistents van poder rememorar -o descobrir, si no ho havien fet encara- un dels personatges que més ha donat a la ciutat i a Catalunya a nivell de tradició i dansa, el mestre Jaume Guasch i Pujolà. La peça vol posar en valor el seu llegat, aquest testimoni perenne, el talent i el caràcter exigent, obert i inclusiu de Guasch que recordàvem fa uns dies als deu anys de la seva mort.
Però per sobre de tot, la peça audiovisual esdevé imprescindible per explicar una altra realitat, aquesta molt més recent. És un acte de memòria fet a base d’entrevistes a persones que van conèixer el Jaume i que hi van treballar i poden oferir una imatge molt fidel del que va suposar per la nostra cultura. A l’acte d’estrena, carregat d’emocions pel record del mestre, no hi podien faltar la música tradicional ni uns passos de ball que van deixar l’espectador amb una sensació d’intimitat molt familiar. Amb aquesta producció es tancava també la XXI edició del REC.
“L’estrena de ‘Cor de vellut’ va ser carregada d’emocions pel record de Jaume Guasch i Pujolà”
Centenars de persones van voler presenciar aquestes dues estrenes, una al Teatre Metropol i l’altra al Tarragona. Un fet que il·lustra bé l’interès social que generen ambdues propostes de vessants ben diferents però lligades pel caràcter històric, així com l’accent marcadament tarragoní del REC, que sempre aposta per creacions de proximitat. Les propostes internacionals hauran posat el festival al mapa, però les produccions pròpies com aquestes -més humils i igualment interessants i necessàries- mereixen un aplaudiment per la valentia que han mostrat.
