El Mercat de Torreforta s’apropa als 40 anys de vida lluitant per revitalitzar l’espai, històric punt de socialització i aprovisionament del barri. Una clientela molt fidel sosté les parades tot i la duríssima competència dels supermercats. El relleu generacional dona continuïtat als paradistes. Hi ha, però, unes quantes persianes abaixades. La nova crisi no ajuda. Tampoc els mesos de pandèmia dura i confinaments.
És un matí qualsevol, entre setmana. A l’entrada principal d’aquest mercat històric, un aparcament ocupa l’espai que amb una concepció mínimament moderna de l’urbanisme hauria de canviar els cotxes aparcats per un entorn dedicat al vianant i el barri. L’Ajuntament té un pla per fer-ho realitat a curt termini.
A punt de complir 40 anys, el mercat municipal compta amb 15 parades
A dins, entre paradistes i clientela, es respira ràpidament l’ambient d’un mercat amb solera, on generació rere generació, s’han anat teixint relacions humanes i coneixences. Allò tan masegat de la venda de proximitat però portat a escala real. Complicitat entre venedors i clientela, que en la majoria dels casos es coneixen de fa una pila d’anys i es tracten amb familiaritat.
Conscients que les persianes baixades i els locals tancats juguen a la contra, Mercats de Tarragona, l’empresa municipal que gestiona els dos mercats públics, el Mercat Central de Tarragona i el de Torreforta, s’esforça des de fa temps per atreure nous paradistes.
Davant d’una parada de fruites i verdures, saluden la Quimeta. Deu ser tota una institució, perquè la coneix tothom. “Fa 40 anys que hi soc, des que van obrir”, explica. Tota una vida. La Joaquina Campos ja està jubilada però la seva antiga parada continua oberta. És la Quimeta, una xarcuteria i cansaladeria amb elaboració pròpia de llarg recorregut.
Quan es va retirar, ara fa set anys, al complir-ne 65, va traspassar la parada a la seva dependenta. Un relleu natural que ha garantit la continuïtat, tot mantenint la mateixa marca. No és un cas aïllat. En un mercat de barri, conèixer la clientela, i que la clientela et conegui, és fonamental.
el relleu generacional dona continuïtat als locals
La Quimeta s’entreté, xerra i somriu, cosa que s’intueix fàcilment tot i la mascareta. Li brillen els ulls. No costa gaire imaginar-se-la darrere del mostrador. “Trobo a faltar molt la parada; m’estava més hores aquí que a casa meva”, explica just abans de continuar la compra. Recorda que molts dies començava a preparar la parada a les set del matí, que hi elaborava els seus propis productes de xarcuteria, i no plegava fins a les deu de la nit, ja pensant en l’endemà. “Fins que em feien fora no marxava”, fa broma.
La Quimeta és història viva de la Tarragona que va créixer als barris de Ponent gràcies a la immigració. Ella va néixer en una masia de l’actual polígon d’Entrevies, en una vaqueria que ja no existeix.
(…)
Aquest és un fragment del reportatge sobre el mercat de Torreforta que publiquem íntegrament al número 50 del FET a TARRAGONA.
Els últims exemplars de la revista els podeu trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona, Llibreria Basilio (mercat de Torreforta) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Aquest contingut i la resta els podem elaborar gràcies al suport dels subscriptors del FET. T’hi vols sumar per només 30€ tot l’any?
EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’
I si ja n’ets subscriptor/a, regala aquestes festes periodisme i cultura a un amic o familiar:
