Advertisement Advertisement Advertisement
20.9 C
Província de Tarragona
Dimarts, maig 24, 2022

Els joves, l’assignatura pendent de la Setmana Santa

Trobada del FET amb quatre joves de diverses confraries de Setmana Santa a la plaça del Rei. Foto: Marc Colilla.

Tornem a la plaça del Rei per parlar de la Setmana Santa i ho fem, aquest cop, entre joves. Una trobada amb components de quatre de les confraries de la ciutat per tractar aquesta tradició tan arrelada a Tarragona i que mostra, recentment, certs símptomes d’abatiment per la falta de relleu entre els més joves. Esther Pouza, Borja Vizcarro, Montse Gil i Xavier Guinovart donen la cara i ja d’entrada mostren ganes de xerrar i de desgranar l’estat actual de la Setmana Santa tarragonina. Es mostren optimistes.

trobada amb quatre joves d’entre 21 i 33 anys per parlar del relleu a la setmana santa

Tots quatre coincideixen, com és d’esperar, amb les ganes irrefrenables de retrobar-se el Divendres Sant en aquesta mateixa plaça del Rei, vestits i abillats per iniciar la Processó del Sant Enterrament. Tres anys després de la darrera, Tarragona tornarà a brillar amb la llum dels ciris i els armats recorrent els carrers. “Jo no tinc la sensació que hagi passat tant de temps perquè el sentiment no l’hem perdut i en tenim més ganes que abans”, fa Montse Gil, a la Banda de l’Associació de La Salle des de fa més de deu anys. Al seu costat, Xavier Guinovart, de la Congregació de La Sang, difereix amb el desgast d’aquests anys: “La gran majoria dels associats són gent gran, això és un abans i un després”.

Montse Gil és de l’Associació de La Salle des del 2008. Foto: Marc Colilla.

Que la gent gran s’ha fet més gran i costarà més portar els misteris és una obvietat irrefutable a què s’enfronten les congregacions. Però aquest no seria un problema si hi hagués garantit un relleu amb les generacions més joves, i a dia d’avui costa trobar-lo. “Els joves han descobert que aquestes vacances podien servir per anar a esquiar i els adults són més grans, la participació any rere any ja era menor“, reconeix Guinovart. Detallant les raons d’aquest fet, Borja Vizcarro, que es prepara per ser portant del Gremi de Pagesos, admet la visió “arcaica” de la Setmana Santa i creu que caldria més promoció, “també des del punt de vista artístic“.

“La Setmana santa perd rellevància, la religió no està de moda” reconeixen els confrares

La qüestió de la representació és un tema important per unes generacions que no se senten escoltades dins unes entitats, sovint, poc avessades als canvis. Aquesta renovació juvenil no es fa efectiva a les juntes directives de les congregacions, on tenen una minoria que, asseguren, no els representa prou. L’excepció és Esther Pouza, costalera i vocal del Cristo del Buen Amor que va agafar les regnes del confraria per canviar-ne la direcció i representar millor la diversitat d’associats. No és l’única: tots quatre formen part de les juntes de les respectives congregacions.

“El temps també és un problema per a molts joves que han de deixar la ciutat pels estudis“, assegura Vizcarro, i el complementa Guinovart: “La Setmana Santa perd rellevància davant d’altres festes de caire popular i no religiós”. I sembla que hem arribat al moll de l’os, perquè tots s’hi mostren d’acord: la Setmana Santa és una festa indissociablement religiosa, i ara, la religió no està de moda. Una reflexió profunda i trista per a una tradició centenària que tots quatre admeten amb resignació.

Borja Vizcarro, davant l’església de Sant Llorenç, seu del Gremi de Pagesos. Foto: Marc Colilla.

Pouza, Gil, Vizcarro i Guinovart semblen coincidir, també, en la “facilitat” de deixar d’anar a la Setmana Santa davant del Seguici Popular, els castells o altres fets culturals. Haver entrat a la confraria per la família i estar als castells amb els amics també hi fa molt: al final acabes anant amb el teu grup d’amics, diuen. “Jo intento atraure amics del Carnaval, però els fa mandra i per ells és avorrit; la religió hi fa molt, falta devoció“, rebla Pouza.

Però lluny de quedar-se amb aquesta visió catastrofista que augura un futur negre a la Setmana Santa tarragonina, els quatre joves tornen a coincidir i demostren un optimisme caut per veure-les venir. El component de La Sang ho té clar: “Potser sí que és complicat enfocar la Setmana Santa a la gent jove i el relleu que necessitem no arribarà a curt termini, però tot depèn de com es miri; les coses poden canviar molt, i les modes també”. Als anys 70, sense anar més lluny, la baixa popularitat de la Setmana Santa tarragonina va estar a punt de fer-la desaparèixer i tan sols uns anys més tard, als 80, hi havia més fervor que ara.

Una de les costeleres del Cristo del Buen Amor, Esther Pouza, a la baixada de la Peixateria, un indret icònic de la Setmana Santa. Foto: Marc Colilla.

“Potser sí que venen uns anys complicats i alguns misteris no sortiran o ho faran d’una altra manera“, Guinovart es mostra obert a acceptar certs canvis si amb això es manté viva la tradició. Per exemple, que un pas l’hagin de portar menys persones o que hagi d’anar amb rodes. “El més important és que no desaparegui, nosaltres som el relleu i hem d’assegurar la Setmana Santa sigui com sigui“, afirma Esther Pouza amb rotunditat i convicció. Tots assenteixen en senyal d’acord.

El més important, diuen, és que la tradició no desaparegui, encara que sigui amb certs canvis

I com s’hi arriba en aquest punt? Confiant en el relleu dels joves i dels petits que pugen i transmetent-los la tradició i la fe com s’ha fet fins ara. Montse Gil ha estat mare recentment i reivindica amb orgull com la seva filla viu, des de petita, aquest món: “Potser quan creixi decidirà que no li agrada, però tenim l’esperança que els joves d’ara som els pares i mares dels que seran el nostre relleu“. I com a mestra, explica orgullosa que els seus alumnes aprenen la Setmana Santa igual que ho fan amb Santa Tecla.

Xavier Guinovart, coordinador dels arrengladors de la Congregació de La Sang, davant la seva església. Foto: Marc Colilla.

L’aparició de la Germandat del Sant Crist dels Gitanos (llegiu-ne l’interessant reportatge de Biel Roquet), fa dos anys, i la inclusió dins la Processó del Divendres Sant, enguany, són passos en la bona direcció que demostren que hi ha motius per ser optimistes. Però també calen diverses accions a molts nivells: petits, adolescents i joves. Les xarxes socials, per exemple, són una gran eina que no ha estat gaire posada en pràctica i que podria donar molt bons resultats. “I per què no vendre la imatge de Tarragona amb la Setmana Santa, com ho fan amb els castells o la història?”, reclama Vizcarro. O les activitats i visites que ja organitzen les entitats per donar a conèixer la festa entre els més petits des d’un punt de vista cultural, tradicional i artístic.

amb tot, els quatre joves es mostren optimistes a llarg termini: “les modes canvien”

Les circumstàncies són les que són però d’opcions i d’idees no en falten. Si bé l’escassetat de joves, produïda per una crisi generacional de la fe, en combinació amb una pandèmia, dificulta el relleu de la Setmana Santa de Tarragona, és evident que els més convençuts no estan disposats a perdre aquesta tradició centenària i són conscients de tot el que representa. Reclamen més atenció perquè amb tota probabilitat porten la solució a l’atzucac sota el braç, i tot depèn del grau d’obertura que acceptin els respectius gremis, confraries, associacions i congregacions. El relleu està garantit en la mesura que hi hagi gent que estigui convençuda de importància de la tradició.

La trobada es va desenvolupar entre reflexions ben fonamentades i un punt d’optimisme. Foto: Marc Colilla.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here