Dues passes a l’esquerra, ara una a la dreta, recupera la posició, vigila el ritme i tornem a començar. La sala gran de la Llar Bonavista és una festa quan sona la música i comença la classe setmanal de ball en línia. Ho han trobat a faltar.
Una desena d’usuàries segueixen les indicacions amables de la Yolanda García, monitora de ball i ferma defensora dels projectes de gent gran activa. Ella assegura que ja se saben les coreografies senceres de memòria i que podrien funcionar de manera autònoma, però no es vol perdre “l’alegria pura” que inunda l’ambient.
a les llars municipals de gent gran recuperen les activitats
La de Bonavista forma part d’una xarxa de catorze llars municipals per a la gent gran arreu de Tarragona, i representa molt més que un local on passar el matí per als seus usuaris i usuàries. “És un lloc on passar-ho bé, on sentir-se acompanyat i on cuidar-nos ens uns als altres”, somriu amb tendresa el Francisco Soria, extreballador de la química jubilat i, des de fa una dècada, president de la Llar de jubilats del barri.
“Res és més important que tractar bé a les persones que necessiten parlar, que volen socialitzar o que els convé tenir activitats a fer per deixar enrere la monotonia de casa”, raona. I la llar hi funciona en conseqüència.
“ballar és bo per a la ment i ajuda a relacionar-nos”
La Carmen és una de les fixes a la graella dels balls en línia. “Sí que és veritat que procurem estar el mínim temps possible aturades”, confirma, riallera, mentre acaba de preparar la bossa. “El ball és bo per a la ment, m’ajuda molt a la mobilitat i és fantàstic per relacionar-nos amb els companys”, comença a pensar en veu alta.
Repassa en veu alta algun dels passos que ha de memoritzar i dona la benvinguda a les companyes que faltaven per arribar. S’estaven esperant. “Aquí ens coneixem gairebé totes”, es presenta la Isabel, “perquè quan no ens trobem al ball ens trobem al bingo”. S’ha arreglat per venir, com sempre que toca ballar.
visitem les llars tàrraco i bonavista
La Rosa, a la seva esquerra, sent que “necessito venir a ballar” després d’una època complicada. “No puc quedar-me tancada a casa, negativa, sense moure’m”, es repeteix. Duen una motxilla gran a l’esquena i necessiten disposar d’aire, d’espai i de música per abandonar els problemes a la porta.
(…)
Així comença el reportatge que publiquem íntegrament al número 52 del FET. La revista la podeu trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Aquest i la resta de continguts els podem elaborar gràcies al suport de més de 700 subscriptors. Per això et convidem a sumar-te a aquesta comunitat d’amics lectors per només 35€ l’any
EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’
I si ja n’ets subscriptor/a, fes un regal a un amic o familiar a través del mateix enllaç indicant les dades de la persona a qui fas l’obsequi.
Un regal de bon periodisme i fotografia que dura tot l’any. Tres premis recents avalen la nostra feina.
