Treballa al millor teatre d’òpera del món com a regidora. Sobre ella recauen grans espectacles que impliquen coordinar més de 250 persones alhora. Amb més d’un quart de segle de trajectòria professional acumulada, Pepa Hernández participava activament l’any passat en la producció tarragonina de l’òpera Rigoletto. Un exemple, segons ella, de l’ambició cultural que ha de tenir la ciutat.
la tarragonina és regidora del teatro real de madrid
Es va iniciar laboralment entre les bambolines d’aquell Metropol que volia aixecar el nivell cultural de la ciutat a la dècada dels vuitanta del segle xx. Gairebé quaranta anys després, s’ha consolidat professionalment com a regidora del Teatro Real de Madrid. Només aquí ha treballat en més de 120 produccions d’òpera i en deu haver regit més de mil funcions, sense comptar concerts, esdeveniments, muntatges de dansa i activitats pedagògiques diverses. És un referent en el seu camp professional, poc conegut pel públic. Conserva família i amics a Tarragona i, per tant, visita sovint la ciutat.
Arriba a Tarragona sent adolescent per motius laborals del pare. Quins records té d’aquells primers anys?
El primer record em porta al col·legi de les Dominiques. Allà vaig estudiar 8è d’EGB i va ser genial: fèiem moltes activitats esportives, m’agradava molt jugar a bàsquet i fins i tot vam entrenar amb el Nàstic amb un grup de jugadores molt bones. També recordo el sentiment de formar part ben aviat d’aquesta ciutat, on no calia trucar a ningú per quedar: sorties i et trobaves amb amics.
Aviat entra en contacte amb joves inquiets en temes culturals…
Sí, jo estudio a l’institut Martí i Franquès, però conec una colla d’alumnes del Pons d’Icart, la majoria filòlegs, que creen el Ball de Diables de Tarragona. Em refereixo al Jordi Bertran i l’Enric Garriga, entre d’altres. Som amics, sortim de festa, ens interessa l’art, la música, la fotografia, la literatura… i en aquest context l’Alfred Fort, que gestiona l’àmbit municipal de la cultura, em proposa donar-li un cop de mà. Tinc 19 anys, la mare s’ha quedat vídua fa poc temps, soc la segona de sis germans i necessito treballar. Així que m’hi llenço de cap.
Aquí és on entra el Metropol com a espai per recordar en aquesta entrevista?
Exacte. Jo em dedicava a obrir les portes del teatre, rebre la companyia que venia a actuar, atendre les seves peticions a última hora i, en definitiva, deixar a punt tot l’equipament perquè la funció es pogués desenvolupar amb plena normalitat. És aquí, en aquest espai, on començo a conèixer un món que m’atrapa i que també em permet anar a Barcelona a veure teatre o ajudar l’Alfred quan treballa a la Fira de Tàrrega.
(…)
Així comença aquesta entrevista a Pepa Hernández, que aborda a fons la seva trajectòria, la feina de regidora a grans escenaris, la participació a l’òpera de l’any passat al Camp de Mart i la seva visió sobre la programació teatral tarragonina.
L’entrevista la podeu llegir íntegrament al número 53 de la revista FET a TARRAGONA. A la venda a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Perquè el bon periodisme no és gratis i necessita el teu suport.
Si vols fer-te subscriptor/a del FET :
