D’entre tota l’arquitectura de la ciutat, si comptem monuments, edificis d’habitatges, espais públics i altres construccions, sens dubte un element destacarà per sobre de la resta. Obra controvertida en la finalitat però objecte de les mirades de curiosos i distrets quan passegen per la plaça de la Imperial Tàrraco, la Subdelegació del Govern central és el diamant, arquitectònicament parlant, d’una ciutat polifacètica, perenne a les èpoques però oberta a tants estils artístics.
Pensada fa més de seixanta anys i amb el nom original de Gobierno Civil, aquesta obra cubista és el paradigma de l’anomenada arquitectura moderna a la nostra ciutat, pionera en l’obertura de mires i precursora d’una manera diferent d’entendre l’art, el disseny i la relació amb l’administració pública.
Visita a la subdelegació del govern central, amb tots els secrets que amaga
Accedim a l’edifici amb una entrada VIP: ens hi acompanya Jordi Guerrero, arquitecte familiaritzat amb les vicissituds de l’obra. “Per entendre aquest edifici ens hem de fixar en el seu context de postguerra: passats els pitjors moments, el règim franquista va mostrar certa obertura”, fa l’arquitecte abans de començar.
Se’l veu amb ganes de tornar a entrar a l’edifici i d’explicar-nos què el fa tan important. Un dels elements més interessants i probablement més desconeguts de l’obra és que guarda tres habitatges als pisos superiors, actualment desocupats i que segons sembla van servir per allotjar els governadors civils.
La Subdelegació és, a tots els efectes, l’edifici que concentra el poder polític estatal a la província. Això ja era així el 1956, quan un arquitecte gallec, Alejandro de la Sota, va guanyar el concurs que s’havia convocat per al nou edifici. Aleshores, la Imperial Tàrraco era tan sols una gran rotonda envoltada de solars als afores de la ciutat, però el concurs ja marcava com havien de ser els edificis que s’hi construirien: un mínim de 21 metres d’alçària, ocupar tota la façana principal i utilitzar materials nobles, com la pedra. “De la Sota va entendre que amb el temps aquesta no seria una plaça qualsevol, sinó el quilòmetre zero de la ciutat; per això va fer un edifici en relació amb la plaça”, explica Guerrero.
(…)
I és precisament aquí, a peu de carrer, on comença la nostra visita a la Subdelegació del Govern estatal que, en realitat, és un dels reportatges del dossier d’Arquitectura singular del número 53 del FET.
La crònica de la visita ens porta a descobrir la història de l’edifici i els seus secrets més ben amagats amb estances desconegudes pel gran públic. És una peça que hem pogut fer gràcies al suport de més de 700 subscriptors i subscriptores del FET.
La revista es pot adquirir a les Llibreries La Capona i Adserà, i al Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8). O te la podem portar a casa, igual que tots els propers números, si t’hi subscrius per només 35€ l’any:
