Ara fa vint anys, el setembre del 2002, sortia per primera vegada la recuperada Cobla de Ministrers de Tarragona, per les Festes de Santa Tecla. L’agrupació musical més solemne i cerimoniosa de tot l’imaginari festiu tarragoní compleix enguany dues dècades de vida des que es va voler recuperar. Les referències més antigues de la cobla a Tarragona daten del 1514, de quan es diu que acompanyaven l’entrada de l’arquebisbe de la ciutat. És una de les referències més antigues d’Europa per una agrupació com aquesta.
Vint anys de la recuperació de la cobla de ministrers del consell municipal
“Antigament, al segle XVI, els ministrers eren cinc músics contractats per l’Ajuntament que estaven a disposició del Consell Municipal pels actes solemnes i més protocol·laris”, explica Roser Olivé, component dels Ministrers des de la seva recuperació i Perpetuadora de les Festes l’any passat. “Aquests actes protocol·laris anaven més enllà de les festes“, explica Olivé, com per exemple la recepció de personalitats importants o actes rellevants per la ciutat. A diferència del que passa ara, precisament, que els Ministrers només surten per Sant Magí i per Santa Tecla.
Ella, el gestor cultural Jordi Bertan i un grup de gent van impulsar la recuperació d’aquesta agrupació tan tradicional l’any 2002: “Estava mínimament documentat i pensàvem que seria fàcil”. La pista que en quedava eren dos trompeters i un timbaler, el Magí de les timbales (que no és el mateix que surt al Seguici). El procés de recuperació va incloure la recerca de les partitures antigues i la confecció del nou vestuari de color grana, que ara els és tan característic.
A dia d’avui, la Cobla de Ministrers del Consell Municipal de la ciutat de Tarragona -aquest n’és el nom oficial- té la seva primera i més coneguda aparició el primer dia de les Festes de Santa Tecla a La Crida, on s’homenatgen el Perpetuador i els Teclers d’Honor. La participació a La Crida, de fet, és una innovació moderna que data de la pròpia recuperació. “A l’hora de recuperar la Cobla vam pensar que La Crida era un bon lloc per sortir habitualment”, explica Olivé. I ara és impensable una Crida sense Ministrers i els seus Tocs d’Obertura i de Crida, que també van ser encarregatn i compostos expressament per Conrad Setó.
Els ministrers tarragonins tenen referències del 1514, unes de les més antigues d’europa
A més de La Crida, la participació del cos de Ministrers a les festes de Santa Tecla s’amplia amb el concert tradicional que fan a la capella dels Sastres de la Catedral, un bon moment per admirar-los, a més d’acompanyar les imatges de Sant Magí i de Santa Tecla a les respectives professons. Tot plegat contribueix a crear i regalar un paisatge sonor molt concret a les nostres festes, lligat a la tradició ancestral i primitiva amb sons i timbres tan característics com el dels xeremies, el sac de gemecs i altres instruments de música antiga.
Mantenir la tradició ho és tot. Adaptant-la a cada moment, esclar. “Tot això ens identifica com a tarragonins i com a país”, afirma Roser Olivé, en una defensa fèrria dels orígens al qual ja ens té acostumats (podeu recuperar aquest article que li vam dedicar el 2021, l’any que la van nomenar Perpetuadora de les Festes). “La festa és viva i evoluciona, per això cal vetllar per mantenir allò que fèiem abans”, diu ella. Olivé reivindica una major presència de la Cobla de Ministrers, apriofitant el seu caràcter històric i solemne: “Igual que passava abans, que els Ministrers eren presents als actes protocol·laris del Consell, ara se’ls hauria de donar més valor“, reivindica.
“La festa és viva i evoluciona, per això hem de vetllar per allò que fèiem abans”, diu olivé
El vintè aniversari no podria arribar en un millor moment, ara que també se celebra Santa Tecla 700. Després d’una evolució constant de la nostra festa major més gran, sembla que tornar als orígens és una bona manera de mantenir l’essència de la tradició que ens defineix. La Cobla de Ministrers del Consell Municipal és el so arcaic del costum i del passat, allò que ens recorda que som el que som perquè havíem estat anys enrere.
