Vint anys de la creació de la Sala Trono, la mítica sala de teatre de petit format que ens han col·locat a tots a l’escenari català, amb una programadora, primer, i una productora, després, d’un teatre de gran qualitat. Precursora del FITT, la Trono també ha estat escola i trampolí fins al punt que les arts escèniques a Tarragona s’escriuen amb noms i cognoms com els que hi ha a continuació.
la sala trono celebra els seus primers 20 anys
Entrar a la Sala Trono és fer un viatge, no ja al passat, sinó a una realitat pretèrita. I fer-ho amb els sis protagonistes aquí presents és transportar-se a una manera (no tant) llunyana de fer. A uns temps en què, per muntar una sala programadora de teatre, més amb bona voluntat i savoir-faire que amb la butxaca plena, no calien permisos administratius sinó ganes i uns objectius clars.
visitem l’antic local de la plaça de dames i vells
Avui en dia la Trono és un punt necessari de peregrinació per als amants de l’art escènica, símbol inconfusiblement lligat a la “rebotiga”, si se’m permet l’expressió, del Teatre Metropol, al carrer d’Armanyà. Però no seria el que és ara sense la confiança cega dels qui un dia van emprendre la valentia d’omplir el buit del teatre de petit format a Tarragona.
Entrar a la Trono, com dèiem, és viatjar a un altre món. Al petit local de Misser Sitges, tot i que tothom el relaciona amb la plaça de Dames i Vells, tot s’hi guarda atapeït: centenars (o milers!) de disfresses i peces de vestuari que han encarnat incomptables personatges, caixes d’objectes, attrezzo i maquillatges, bustos de maniquí amb les respectives perruques… Ara els serveix de magatzem però al seu dia aquestes instal·lacions van ser la recepció, les taquilles i el camerino de la Trono. Avui, a més, és l’escenari de la nostra trobada amb sis dels protagonistes de la seva història.
Era aquí mateix on, el 7 de febrer de 2003, naixia la Sala Trono. I ho feia de manera precària, a poc a poc i més per “veure com funcionava” que una altra cosa, reconeixen l’Oriol Grau, la Paloma Arza i la Menuda Tàpies, tres dels impulsors de l’espai escènic.
(…)
Així comença el reportatge que publiquem íntegrament al número 57 de la revista FET a TARRAGONA amb fotos actuals i d’arxiu. Un contingut que hem pogut elaborar gràcies al suport dels 700 subscriptors de la revista.
Si vols periodisme de proximitat i de qualitat, suma’t a la comunitat del FET i gaudeix també d’activitats culturals exclusives.
EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’
Si vols assaborir amb calma el reportatge de la Sala Trono i els altres continguts de l’últim número, demana el teu exemplar a Llibreria Adserà i Llibreria La Capona.
