25.4 C
Província de Tarragona
Dimecres, juny 19, 2024

Febre pel pàdel

L’accent femení és innegable a les pistes del Club Tennis Tarragona. D’esquerra a dreta: la Laura, la Geòrgia, la Maria, la Cristina, la Carlota i la Laia. Foto: David Oliete.

El Club Tennis Tarragona és un dels referents esportius de la ciutat per mèrits propis i ja fa molts anys que les tradicionals pistes de terra batuda i les raquetes de tennis conviuen amb els vidres transparents i el verd artificial del pàdel. Les pistes són gairebé plenes malgrat el fred quan la Carlota és a punt de començar l’entreno. S’espera amb diligència uns minuts mentre s’acaba de buidar la pista. Té 19 anys, una dessuadora blava de butxaques amples i competeix en categoria absoluta defensant els colors del club. No s’hi veu en uns anys vivint del pàdel, però sí s’hi veu gaudint del seu esport preferit mentre es vegi amb corda i energies. Somriu amb ganes.

El Club Tennis Tarragona compta amb més de 120 jugadores en competició

“Jo jugava a tennis fins als nou anys, quan tot i ser petita vaig ser molt conscient que no m’ho passava tan bé com hauria”, recorda. “Això ho notava molt en les competicions que fèiem”, fa memòria. Va canviar la raqueta per la pala i la terra batuda per la nova superfície. “Accedir al món del pàdel des del tennis és, segurament, el camí natural que hem seguit moltes jugadores”, creu. Ella no mira el rellotge, però sap que l’esperen per entrenar: el pàdel no és —ni ho aspira a ser— un esport individual. Sempre hi ha algun company a l’espera.

La panoràmica a Cala Romana és força equilibrada i la presència de dones jugadores en aquest esport s’ha anat incrementant en la darrera dècada de forma notable. “És probable que hi hagi dos factors que hi influeixen especialment”, se suma a la conversa la Laia, monitora i també jugadora del club. “D’una banda, és innegable que importa molt el factor socialitzador dels esports en parella o d’equip, on saps que per gaudir no necessites un nivell individual perfecte sinó uns companys de confiança”, apunta. “D’altra banda, les pròpies característiques del joc del pàdel fan que la força física no sigui un factor determinant com en el tennis, de manera que no necessites una força muscular concreta per passar una bona estona a la pista”, raona.

Els esports en parella o equip són una eina de primera per socialitzar

Amb equipació vermella corporativa, la Laia és una de les més de 120 jugadores del club que actualment competeixen a les diferents lligues i tornejos d’àmbit nacional i estatal. A aquesta xifra caldria sumar totes les sòcies que fan servir les pistes sense competir, i el dibuix sembla clar a l’hora de concloure que l’interès femení pel pàdel a Tarragona es troba, i per golejada, en línia ascendent.

La Carlota i la Laia introdueixen un matís rellevant. “És cert que la pràctica de l’esport i l’ús de les instal·lacions mostra aquest equilibri”, subratllen, “però també és cert que quan anem a competir a fora d’aquí ens seguim trobant que les dones encara som una minoria clara”. Els molesta que, en algunes competicions, “segueixen prioritzant l’esport masculí i a nosaltres ens resten oportunitats de participar”, com quan descobreixen que molts tornejos d’homes se celebren els diumenges i els equivalents femenins, entre setmana. “I com t’ho combines per anar a competir, així?”, es pregunta la Laia. Són detalls que revelen que, per molt que s’avanci, si algú encara pensa que ja estan fets tots els deures s’equivoca i de valent.

l’interès de les dones pel pàdel no para de créixer

A tocar de les dues joves jugadores, la Laura ha vingut avui més que equipada i assegura que no passa fred malgrat dur els pantalons curts d’entrenament. Metgessa feliçment jubilada, predica amb l’exemple de la mens sana i el corpore sano i procura no fallar a la cita amb les pistes cada matí. Es defineix com una aficionada, però el càlid discurs amical de la vida social i el gaudi frena en sec als dos minuts de conversa: “A mi perdre em fa ràbia sempre”, confessa. Somriu.

Ella també ve del tennis, tot i que ja acumula “molts anys” gaudint de la nova disciplina. Defineix aquest esport com a “diversió”, i posa en relleu el fet que “necessitem ser quatre per començar a passar la primera pilota”, en el sentit social i positiu de deixar de banda les individualitats. “Una gran virtut del pàdel és que no requereix una tècnica polida i és molt senzill iniciar-te”, destaca. “O que permet l’entrada a diferents edats i perfils, o que no desentona en absolut si juguem amb parelles mixtes”, afegeix. Si el nivell entre les dues parelles és similar, la bona estona està garantida. “I la bona forma, que no és poc”, puntualitza. Una metgessa ho serà sempre per molt que ja no necessiti la bata blanca.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 57 de la revista FET a TARRAGONA. Un contingut que hem elaborat gràcies als 700 subscriptors del FET. Perquè el periodisme de qualitat i proximitat necessita el suport de la societat. T’hi vols sumar?

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’ 

Toni Cabanillas
Toni Cabanillas
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here