Cinc anys després, Júlia Creus continua sent per a molts la Mònica de la sèrie Merlí i no s’ha pogut treure del tot la imatge d’adolescent. L’actriu tarragonina, que va actuar per Santa Tecla a la Tarraco Arena Plaça, enfoca ara la seva carrera cap als Estats Units, conscient que allà tindrà més oportunitats que aquí.
ENTREVISTA A L’ACTRIU TARRAGONINA QUE ARA VIU A ASTÚRIES
Al Serrallo va començar de petita a somiar en aventures artístiques. Una part de la família va viure al costat del mar i un dels avis va ser pescador. La mare va tenir durant molts anys una botiga de flors al carrer de Trafalgar (encara se’n conserva el cartell) i pels carrers i les places del barri mariner hi va passar moltes estones de jocs i riures. Ho revela el mural pintat en un lateral de l’església de Sant Pere. La nena que baixa pel tobogan és la Júlia Creus Garcia (Tarragona, 1994).
“Amb l’espectacle ‘Setembre’ em vaig sentir valorada a la meva ciutat”
Aquest és el punt de trobada per a l’entrevista amb aquella nena que avui és actriu. Ara que viu a Astúries, quan torna a la ciutat sempre s’apropa a la casa familiar de Boscos i al Serrallo. De raons, no li’n falten: “Hi ha una bona oferta gastronòmica, venir aquí em relaxa i és molt agradable fer-hi un passeig.” Trepitjar aquests carrers la porta als millors records de la infantesa.
De petita ja volies ser actriu?
Era una nena hiperactiva i amb molta imaginació. Creava històries, m’inventava aventures i recreava escenes que veia a les pel·lícules. Recordo que mirava molt Pocahontas, Bambi i El rei lleó, i ja tenia somnis d’artista.
Comences fent gimnàstica rítmica.
Sí, vaig passar per diverses escoles de la ciutat abans de fer el batxillerat nocturn a l’institut Martí i Franquès. I a l’escola Aura, amb només 6 anys, em vaig trobar de mestra la Meritxell Ramos, entrenadora de gimnàstica rítmica del Nàstic, que em va animar a provar aquest esport. Els pares m’hi van apuntar com una extraescolar per tenir una primera presa de contacte i de seguida vaig veure que m’agradava i hi tenia facilitat. Fins al punt que vaig formar part de l’equip durant uns quants anys i vam assolir diversos campionats estatals.
Aquest pas per la gimnàstica rítmica et va deixar petjada?
I tant, perquè l’activitat esportiva està molt vinculada a la interpretació. La part de la gimnàstica rítmica que més m’agradava era el nivell d’expressió. Veia que altres nenes de l’equip feien exercicis tècnicament molt bons i jo, en canvi, cridava més l’atenció per l’expressivitat que mostrava en cada exercici. Llavors, ja es veia que la meva vocació es decantava cap a la interpretació.
Així es com evoluciones cap al ballet?
La gimnàstica rítmica amb el Nàstic suposava una forta exigència física, psicològica i de temps a l’hora d’entrenar i competir per aconseguir medalles. Va arribar un punt d’esgotament i de falta d’interès i motivació i, en aquestes circumstàncies, vaig preferir deixar-ho i canviar. Em vaig inscriure per fer ballet clàssic i contemporani amb l’escola de l’Artemis Plaja, i amb el pretext de millorar l’expressivitat, la interpretació i la posada en escena, vaig convèncer els meus pares perquè m’apuntessin a un curs de cap de setmana a Barcelona, en què vaig coincidir amb el director de càsting Daniel Sesé. Ell va ser el meu padrí i mentor, la persona que em va empènyer a dedicar-me a aquest món professionalment.
(…)
Així arrenca l’entrevista a Júlia Creus, l’actriu de Tarragona que es va fer popular amb la sèrie Merlí. La podeu llegir íntegrament al número 58 de la revista, a la venda a Llibreria Adserà i Llibreria La Capona.
Si vols donar suport al periodisme de proximitat i qualitat, fes-te subscriptor/a del FET per només 35€ tot l’any.
